Llarena insisteix a perseguir Puigdemont, Comín i Puig per malversació

  • Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó

VilaWeb
Arnau Lleonart
12.01.2023 - 09:51
Actualització: 12.01.2023 - 14:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles PuigdemontToni ComínClara PonsatíLluís PuigMarta Rovira. Ha pres aquesta decisió arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context acostat a la despenalització” dels fets investigats.

El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.

La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre noves euroordres tot esperant que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions pre-judicials que li va presentar, i que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictamini l’abast de la immunitat de Puigdemont i Comín com a europarlamentaris. La interlocutòria també ordena la detenció de Rovira i Ponsatí si entren a l’estat espanyol per a dur-les al Suprem i prendre’ls declaració, sense risc de presó.

El juliol de l’any 2018 el tribunal alemany de Slesvig-Holstein ja va oferir a Llarena de lliurar-li Puigdemont perquè el jutgés pels delictes de malversació i de desobediència, però no de rebel·lió –en aquell moment encara el reclamava per rebel·lió, perquè no hi havia hagut la sentència als presoners polítics–, però Llarena ho va refusar perquè volia una condemna més alta.

Llarena no aplica la nova malversació

Quan es modifica el codi penal els tribunals han de revisar els casos relacionats amb els delictes afectats i amb condemnats que encara compleixen una sentència per aquests delictes. En cada cas, han d’avaluar quin dels dos texts s’adiu més amb els fets atribuïts i, en cas que tots dos s’hi puguin atribuir, aplicar el més beneficiós per a l’encausat o el condemnat.

Tot i la reforma del delicte de malversació, Llarena considera que el nou tipus penal, que ofereix condemnes atenuades en alguns supòsits, no és aplicable contra Puigdemont, Comín i Puig, i diu que han de ser jutjats segons el text del delicte de malversació vigent durant el referèndum del Primer d’Octubre, amb penes que arriben fins a dotze anys de presó. Aquesta nova redacció del delicte de malversació va ser introduïda pel govern de Mariano Rajoy el 2015 per a castigar votacions com la del 9 de novembre de 2014.

Per a Llarena, es van malversar diners públics amb els pagaments a l’empresa de missatgeria Unipost pels nomenaments dels membres de les meses electorals, i amb les notificacions als electors de les meses on els pertocava de votar.

El nou delicte de malversació preveu tres supòsits susceptibles de ser castigats: l’apropiació indeguda amb ànim de lucre per a l’enriquiment personal o d’un tercer (castigat amb penes de presó de quatre anys a vuit i inhabilitació de deu anys a vint); l’ús temporal de patrimoni públic per a profit privat (presó de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de càrrec públic entre un any i quatre); i el fet de destinar patrimoni públic a una aplicació diferent de la prevista (amb penes entre un any i quatre anys de presó, que es rebaixarien a una multa si no hi ha hagut dany greu).

Llarena insisteix a aplicar el supòsit més greu de la malversació, el que reclama un ànim de lucre, i argumenta que hi ha prou jurisprudència per a interpretar que hi hagué apropiació de diners públics per a destinar-los a finalitats alienes a les legítimes de l’administració, i que en tot cas hauria hagut de pagar el càrrec públic en qüestió. És a dir, considera que si Puigdemont, Comín i Puig volien fer pagaments com els d’Unipost els havien d’haver fets de la seva butxaca, i que si es van pagar amb diners de l’administració hi va haver ànim de lucre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes