Retratant els socialistes. Al parlament

  • Després de tanta discussió catecumenal sobre qui és de dretes i qui és d'esquerres, recomanaria molt que algú anàs apuntant qui vota què i amb qui

VilaWeb

La mesa del Parlament de Catalunya va prendre dues decisions ahir, ben interessants.

Amb la primera va decidir que Vox no tindria el senador autonòmic que reclamava d’acord amb els resultats electorals. Amb els vots a favor d’Esquerra, Junts, CUP i comuns. I amb els vots en contra de Vox, PP, Ciutadans …i, ai caram, el PSC. L’argument dels partits independentistes i dels comuns va ser que s’havia signat un pacte contra el feixisme i que el Parlament de Catalunya simplement no podia acceptar de ser representat per un partit d’extrema dreta. El PSC, el PSOE català, el PSOE o com caram es diga, també el va signar, el pacte antifeixista. I va estralejar molt en aquell moment i se’n va vantar. Però a l’hora de la veritat ací els teniu. Com, altrament, era de preveure.

La segona votació és més complexa d’interpretar i més discutible, però això no vol dir menys interessant. El PSC, el PSOE català, el PSOE o com caram es diga, havia presentat dues preguntes. La primera sobre el protocol que permet a les persones transgènere que compleixen condemna en presons catalanes d’estar-se en mòduls amb uns altres interns del seu mateix gènere, en compte d’haver de compartir mòdul amb interns del gènere que els fou assignat a l’hora de nàixer. Una mesura que vol evitar discriminacions trànsfobes dins les presons. I la segona feia referència a l’emissió pel Canal 33 d’un fragment manipulat de Les tres bessones on s’explicava que hi ha “nenes amb penis, nens amb vulva i nens i nenes intersexuals”. La televisió pública va eliminar el fragment a petició de l’autora de la sèrie original, Roser Capdevila, que criticava molt raonablement que no li haguessen demanat permís per a utilitzar les imatges. Però, malgrat la polèmica, la pregunta del PSC, el PSOE català, el PSOE o com caram es diga, no feia referència a cap qüestió de drets d’autor, sinó que demanava “quina és la base científica de presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones?”.

En aquest segon cas, més enllà del debat estricte sobre la transfòbia, que no és tan clar i evident com en el cas de Vox, ha estat molt interessant la reacció del partit de Pedro Sánchez. Arran de la decisió de la mesa, en aquest cas dels representants d’ERC, Junts i la CUP, de no tramitar aquestes dues preguntes, cosa que podem discutir però que en qualsevol cas s’ha fet apel·lant a l’article 163 del reglament que estableix que “no es poden admetre a tràmit les preguntes que contenen expressions ofensives per a la dignitat de les persones o que en menystenen els drets”, el PSOE ha dit que això és una censura i que la mesa –agafa’t fort!– no ha d’entrar en el contingut dels texts que es tramiten. La pregunta és inevitable: que per ventura no defensà sempre això la presidenta Carme Forcadell? Que no fou això que li va costar anys i anys de presó?

Dos detalls finals, encara. Un és que sobta, però no sorprèn, com el PSC va esdevenint l’extrema dreta del PSOE. Durant anys els socialistes espanyols havien intentat de dissimular la seua posició dretana en gairebé tots els afers, sobretot en economia, dedicant-se a bastir la imatge que ells eren els progres en qüestions socials. Els laics, els partidaris del matrimoni homosexual, els del Vuit de Març. Però ara i al Parlament de Catalunya, i contra la majoria independentista –estic segur que això no és pas casual–, ni amb això no dissimulen ja.

Finalment: després de tanta discussió catecumenal sobre qui és de dretes i qui és d’esquerres, recomanaria molt que algú anàs apuntant qui vota què i amb qui. Amb qui coincideix cadascú en la realitat i no en les etiquetes i les discussions vaporoses i interessades. Que si no sembla que en compte de parlar de política fem espiritisme…

 

PS. Ahir molts de vosaltres devíeu assistir esmaperduts a l’enorme desplegament que la majoria dels mitjans van fer sobre els resultats anuals de Mercadona. Hi ha una raó bastant exòtica i que no té a veure ni amb el periodisme ni amb l’economia, que ho explica. Si fa no fa en part. Els mòbils Android envien constantment senyal a Google d’on és cada usuari i Google aprofita aquesta informació, per exemple, per a recomanar després articles de diaris als usuaris. Cosa que origina un cercle viciós. Si algú va a comprar a Mercadona, Google ho sap i al seu mòbil donarà prioritat a les notícies sobre Mercadona. Cosa que al capdavall representarà més clics per als diaris en qüestió i més ingressos publicitaris. Tan bèstia com això. És per aquesta raó que els diaris basats en el pescaclics (o clickbait) fan tantes notícies i tan grosses sobre Mercadona. Personalment, crec que tant des del periodisme com des de la perspectiva de la defensa de la privadesa de les persones, el debat sobre com evitar aquestes pràctiques esdevé cada dia més necessari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any