Els resultats de les eleccions deixen via lliure política al Hard Rock, amb el permís dels Comuns

  • Els Comuns han obert la mà a pactar un govern amb el PSC, malgrat les discrepàncies amb el macroprojecte · La plataforma Aturem Hard Rock assegura que els resultats de les eleccions no el legitimen
  • Què hi fa, la Caixa, al Hard Rock?

VilaWeb
Pere Millan Roca
14.05.2024 - 21:40
Actualització: 14.05.2024 - 22:50

El projecte del macrocomplex de lleure Hard Rock pot ser una de les claus de volta de les negociacions per a la formació d’un nou govern presidit per Salvador Illa. En la mateixa nit de les eleccions, la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, ja va obrir la mà a un pacte amb els socialistes. Ara, les dues formacions han mostrat posicions diametralment oposades en relació amb el complex d’hotels i casinos. De fet, el Hard Rock ja va ser el detonant de la convocatòria d’eleccions avançades. El PSC va fer de l’impuls del Hard Rock una condició sine qua non per a donar suport al pressupost i els Comuns van posar-lo de línia vermella a l’hora d’encetar qualsevol procés de negociació. Això va deixar el govern dirigit per ERC, que en tot moment ha insistit que és un projecte heretat i que no encaixa amb el seu model de gestió, sense marge de maniobra per a aprovar els comptes. Aquest revés contundent del parlament li va fer canviar els plans d’exhaurir la legislatura i el va forçar a convocar les eleccions del 12 de maig.

Malgrat això, els mals resultats dels Comuns a les urnes –han perdut dos diputats i 13.550 vots– pot fer que la seva bel·ligerància contra el projecte es difumini. El portaveu, Joan Mena, ja va evitar de parlar-ne en la compareixença d’ahir en què va demanar a Illa que descartés un possible pacte amb Junts i se centrés a cercar un acord entre forces progressistes. En la mateixa línia es va pronunciar la vice-presidenta segona del govern espanyol i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, partidària d’un nou tripartit: “És veritat que serà una negociació difícil i complicada, però els ciutadans no volen cap repetició electoral ni blocatges. Hi ha una majoria progressista, i és això que hem d’intentar de facilitar.”

El portaveu dels comuns, Joan Mena
El portaveu dels Comuns, Joan Mena.

Durant la campanya electoral, uns quants partits van centrar part del discurs en el futur del projecte, especialment en els actes a la demarcació de Tarragona. Formacions com la CUP o els Comuns van fer del rebuig frontal al macroprojecte una de les línies mestres de la campanya. Alguns altres, com Junts i el PSC, que n’han estat els grans defensors en els darrers mesos, van mostrar-s’hi clarament a favor. De fet, el president Carles Puigdemont va arribar a dir en una entrevista al Diari de Tarragona que era una necessitat per a aquelles comarques.

Un dels arguments més repetits pels partidaris del projecte és que té el suport i el consens dels principals actors socials i empresarials de la zona. I, si bé és cert que no es poden interpretar les eleccions de diumenge en clau plebiscit del projecte, els resultats avalen aquesta teoria. Amb una participació del 55,51% –un 6,66% més que el 2021–, els partits favorables al projecte –PSC, Junts, PP i Vox– s’han endut 15 escons dels 18 en disputa a la circumscripció. A més, els tres diputats restants han estat per a ERC, que, malgrat haver fet campanya en contra del Hard Rock, no el va aturar quan era al govern. Si ens centrem en les localitats on s’ha de situar el macrocomplex turístic i de joc, Vila-seca i Salou (Tarragonès), els resultats dels partits favorables al projecte són encara millors. La suma de Junts, PSC, PP i Vox és un 76,99% i un 78,38% dels vots, respectivament. A més, la participació també ha pujat en tots dos municipis.

La plataforma Aturem Hard Rock manté la pugna

La plataforma Aturem Hard Rock refusa completament aquesta interpretació. “Hi ha unes altres qüestions que han prevalgut a l’hora de votar, com la nacional. Evidentment, els resultats no són bons, especialment del punt de vista de l’oposició als macroprojectes i la lluita contra el canvi climàtic”, diu la portaveu Anna Recasens, que assenyala que cal emmarcar-los en el tomb cap a la dreta i el conservadorisme que ha fet l’electorat. En aquesta línia, indica que els resultats a la circumscripció de Tarragona no la sorprenen, perquè és tradicionalment socialista. “Aquestes eleccions s’han fet en un context molt complicat i això també dóna ales a discursos com el que diu que generarà molts llocs de feina o a les promeses d’estabilitat i futur”, afegeix.

Quant al suport de la població, la plataforma al·ludeix als resultats de l’única enquesta específica sobre el tema, elaborada per l’empresa GESOP i publicada fa dos mesos per El Periódico. Segons aquest sondatge, el 52% de la població refusa el projecte i el 31,7% assegura que no sap en què consisteix. “Hem de combatre aquest desconeixement, continuar treballant perquè el projecte aparegui en el discurs públic”, indica Recasens. L’estudi també assenyala que el 48,8% dels votants del PSC i el 50,1% dels votants de Junts són contraris al macrocomplex, és a dir, que gairebé la meitat dels votants de les dues primeres forces a la demarcació s’hi oposen. “Bona part dels votants socialistes o de Junts són contraris al projecte. Ara mateix, no hi ha una majoria ni un discurs hegemònic, no s’ha votat res sobre el Hard Rock”, insisteix.

La portaveu d'Aturem el Hard Rock, Anna Recasens
La portaveu d’Aturem el Hard Rock, Anna Recasens.

A més, són optimistes en relació amb els impediments tècnics del projecte. “No hem d’oblidar que hi ha moltes decisions de caràcter tècnic que encara s’han de prendre. Hi ha coses que Salvador Illa no podrà tirar endavant per molt que vulgui”, assegura. Finalment, Recasens deixa clar que la plataforma continuarà lluitant contra el projecte tant al carrer com als tribunals.

El projecte continua paralitzat administrativament

A hores d’ara, més d’onze anys després de la presentació del primer projecte d’Eurovegas, el Hard Rock continua encallat tot esperant l’aprovació d’un nou pla director urbanístic (PDU), perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va invalidar el primer. El procés es manté aturat pendent de l’emissió de dos informes sectorials dels departaments d’Economia i Empresa i d’Acció Climàtica.

El 27 de febrer, el govern va renovar el seu compromís amb el projecte, segons que va avançar la Directa. L’executiu va anul·lar l’acord de govern del 15 de desembre de 2020 pel qual s’ordenava a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) l’adquisició dels terrenys on s’ha d’emplaçar el complex, per 120 milions d’euros a Criteria Caixa per, després, vendre’ls pel mateix preu a BCN IR 3 SAU, l’empresa promotora del Hard Rock. D’una altra banda, va reiterar l’encàrrec a l’Incasòl, perquè formalitzés amb les parts els acords privats i públics per a “adquirir i amb posterioritat alienar” els terrenys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any