Aragonès s’aboca al precipici pressupostari amb els comuns plantats contra el Hard Rock

  • ERC i ECP es culpen mútuament del desacord en el compte enrere final per a la votació

VilaWeb
Jéssica Albiach i Pere Aragonès en l'últim ple del parlament (Fotografia: ACN)
Odei A.-Etxearte
11.03.2024 - 21:40

Els comuns mantenen el torcebraç amb el govern: no facilitaran la tramitació del pressupost si Pere Aragonès no descarta l’aprovació del pla director urbanístic del Hard Rock. I el govern tampoc no es pot moure, diu. De manera que, si no hi ha cap canvi, demà havent dinat l’executiu pot rebre un revés contundent del parlament que li complicarà els plans d’exhaurir la legislatura. El temps s’acaba. El govern intensificava ahir la pressió sobre En Comú Podem i, malgrat tot, no es rendia a trobar una solució contra rellotge. El vice-conseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, deia que estava disposat a trobar una solució, però en una entrevista a TV3 negava que pogués aturar el PDU ni aprovar una moratòria per la sequera. El govern i els comuns es van tornar a reunir ahir al matí, però el nus pel Hard Rock persistia, malgrat avançar en àmbits com l’habitatge o l’educació. Es tornaran a reunir avui per mirar de desencallar la situació.

El president de la Generalitat va admetre dimecres passat al parlament que el PSC havia condicionat el seu suport als comptes al Hard Rock, cosa que va permetre als comuns d’argumentar que la defensa del projecte és una qüestió política, no administrativa, i que el govern el pot frenar. Els comuns són l’única opció que té el govern per a reunir els dos vots que li falten. Junts va registrar ahir una esmena de retorn als comptes. Tot i que el portaveu del partit, Josep Rius, assegurava que era una mesura “preventiva” i que estan disposats a negociar, han posat com a condició la pràctica eliminació de l’impost de successions. I el govern s’hi nega en rodó. De fet, el govern i Junts han tingut poques reunions aquests darrers mesos. Junts no ha estat mai una alternativa real per a l’executiu i, alhora, ha posat alt el llistó del seu suport. En l’última reunió que van tenir, dijous passat, van acabar de constatar la impossibilitat d’un acord, i no s’han vist més.

El govern va decidir d’aprovar els comptes i enviar-los al parlament una vegada assolit un acord amb el PSC, amb la confiança que els comuns acabarien cedint a la pressió. Però no ha estat així. I si ERC intenta culpar els comuns del possible fracàs d’uns comptes expansius, i els acusa d’impedir que es reverteixin les retallades de CiU, els comuns s’esforcen a girar el mitjó de la responsabilitat: “El govern serà capaç de deixar d’aprovar el pressupost per un projecte que ni tan sols ells defensen? ERC el posarà en risc per un projecte que diu en públic i en privat que no és el seu model i que no li agrada?”, deia el portaveu de Catalunya En Comú, Joan Mena.

Els comuns també han demanat al govern que compleixi la resolució del parlament, aprovada en el ple monogràfic de la sequera, que instava l’executiu a aturar qualsevol modificació de planejament urbanístic en el sector turístic que impliqui mobilitzar recursos hídrics per sobre de 100 litres per persona i dia, fins que no s’hagi garantit el consum d’aigua del sector primari i industrial. Ara, segons Sabrià falta molt de temps perquè el projecte tingui un impacte sobre l’aigua. A més, el Departament d’Acció Climàtica tampoc no ha fet públic encara l’informe ambiental previ a l’aprovació del PDU. Per una altra banda, Aturem el Hard Rock diu que la llicència de casino va caducar i, igual que els comuns, nega que el govern hagi d’entomar indemnitzacions si atura el projecte.

Jéssica Albiach ha convertit el Hard Rock en un símbol polític. A diferència d’aquests darrers anys, Ada Colau no necessita els vots d’ERC per a aprovar el pressupost de Barcelona i els comuns volen diferenciar-se tant d’Aragonès com del PSC aquest darrer any de la legislatura, mentre mantenen la pressió per integrar un govern tripartit barceloní. Tampoc no obliden que l’any passat, a darrera hora, els socialistes catalans van introduir en el pacte pressupostari el Hard Rock, la comissió per a l’ampliació de l’aeroport del Prat i la continuació de la B-40. Fa un any ho van acceptar amb l’argument que no hi havia cap partida destinada als comptes, però ara no. Això fa pensar al PSC que tot plegat és una excusa. “Si no van tenir cap problema el 2023 i hi van votar a favor no entenem per què ara sí”, va dir la vice-primera secretària d’Organització socialista, Lluïsa Moret.

L’intent d’ERC de pressionar els comuns recorrent a la vice-presidenta espanyola, Yolanda Díaz, amb l’amenaça de boicotar els comptes espanyols si els comuns no canviaven el vot, també els va molestar. Albiach reivindica la seva sobirania política a Catalunya i assegura que Díaz els fa costat.

El govern pot acabar la legislatura amb la pròrroga pressupostària que és vigent del primer de gener ençà. El parlament, de fet, ja va validar un decret de necessitats financeres per a adaptar-les a la situació de pròrroga. Mantenir-la també hauria estat una opció política, tenint en compte que és l’últim any de la legislatura. Però Aragonès va voler intentar d’aprovar un pressupost i el va enviar al parlament, amb un càlcul de riscs que pot haver fallat. Perquè el manual diu que un “no” del parlament al pressupost pot abocar qualsevol govern a eleccions anticipades. L’únic precedent a Catalunya és el del 2016: el president d’aleshores, Carles Puigdemont, es va sotmetre a una qüestió de confiança quan la CUP li va tombar el pressupost. No havia passat mai que uns comptes no superessin les esmenes a la totalitat de l’oposició. Fins ara, Aragonès ha pogut mantenir el govern malgrat la minoria parlamentària, en part, gràcies a l’aval pressupostari, i perquè no havia rebut cap revés tan sonor de la cambra, malgrat haver perdut votacions. Per això és tan important què pugui passar amb els comptes, i els moviments que hi hagi durant les hores que falten per al ple.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any