Representats acadèmics, polítics i culturals acomiaden l’historiador Josep Fontana

Representats acadèmics, polítics i culturals han acomiadat aquest dimecres l’historiador Josep Fontana, qui va morir ahir a 86 anys. Al tanatori s’hi han pogut veure cares conegudes com la batllessa de Barcelona, Ada Colau, el dirigent de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, els ex-diputats de la CUP David Fernández i Albert Botran, el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, el president del CoNCA, Carles Duarte, els historiadors Borja de Riquer i Joaquim Albareda, i l’editora a Eumo i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, entre d’altres.

La cerimònia laica ha estat íntima i sòbria amb la interpretació de música clàssica i les intervencions d’Albareda, De Riquer i l’editor Gonzalo Pontón. Joaquim Albareda, historiador, ha recordat Fontana en la seva intervenció a la cerimònia com ‘un dels millors historiadors actuals’ i ha recalcat la seva capacitat de treball i anàlisi, i el seu compromís social i d’esquerres crític amb el poder.

Després en declaracions als periodistes ha apuntat que tenia ‘una intel·ligència excepcional i una capacitat d’analitzar problemes complexos extraordinària i una immensa capacitat de treball’. ‘A més tenia una gran capacitat de comunicació’, ha afegit. Albareda ha dit que estava compromès amb la seva societat des del punt de vista ideològic, ‘inequívocament d’esquerres’, i amb el seu país. Borja de Riquer també ha parlat a la cerimònia i ha destacat que la dimensió de Fontana ‘és universal en un context català i hispànic’. També ho ha fet l’editor Gonzalo Pontón, que s’ha emocionat fent la glossa de la personalitat de Fontana.

‘El trobarem molt a faltar perquè era una persona extraordinària’, ha dit Colau a les portes del Tanatori de les Corts. L’ha definit com ‘un home bo, generós i humil, un home extraordinari no només com a historiador sinó que era una de les veus més lúcides, que ens ha deixat un gran llegat’. Per la seva part, l’editora a Eumo Editorial, i també presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, ha dit que era un home extraordinari, un savi i un mestre: ‘Tenia totes les virtuts que es poden tenir i una dedicació extraordinària que fins fa dos dies ha seguit treballant’.

Fontana era llicenciat en lletres i doctor per la Universitat de Barcelona, va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona entre el 1957 i el 1966, any en què les autoritats franquistes el van apartar de l’ensenyament. Dos anys més tard hi va tornar com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que va esdevenir catedràtic d’història econòmica a la de València. El 1990 va començar a exercir a la Universitat Pompeu Fabra, d’on en va ser catedràtic fins a la seva jubilació, l’any 2001.

Fontana va ser el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Entre d’altres, ha rebut la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Nacional de Cultura l’any següent. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme.