El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Avui les comarques de la Llitera i el Baix Cinca, a la Franja de Ponent, han reculat fins a la fase 2 del desconfinament a causa d’un brot de covid-19 en una empresa hortofructícola. El govern de l’Aragó ha identificat catorze contagis a una empresa de Saidí i setze més entre els contactes a Fraga i Binèfar. La comarca aragonesa del Cinca Mitjà també ha tornat a la fase 2. A més, s’ha decretat el tancament temporal de l’empresa afectada, a l’espera de l’evolució de les dades sanitàries els pròxims dies.

Mentrestant, la covid-19 accelera a tot el món, malgrat que Europa ja es troba desconfinada i s’hi reprenen totes les activitats. Divendres es va batre un nou rècord amb 181.000 casos reportats, dels quals 55.200 al Brasil, que ja ha arribat als 50.000 morts oficials. En el còmput global, ahir es van superar els nou milions de contagis. Mentrestant, les altes s’acosten als cinc milions.

El postconfinament continua alterant la normalitat del país. Avui l’ANC ha anunciat que descartava de convocar una gran manifestació l’Onze de Setembre. La Generalitat de Catalunya ha prohibit el ball entre desconeguts als locals d’oci nocturn i les Corts Valencianes només deixaran que assisteixin als plens quaranta-dos diputats. En l’àmbit polític, ERC ha anunciat que votarà en contra del decret que regularà el postconfinament del govern espanyol, que va assegurar-se la votació fa dies amb els vots a favor de Ciutadans i del PNB.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 9.111.441 casos confirmats i 471.824 morts. Del total de casos, 4.883.071 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.366.957 casos i 122.373 morts.
—El Brasil, amb 1.090.349 casos i 50.737 morts.
—Rússia, amb 592.280 casos i 8.206 morts.
—L’Índia, amb 435.560 casos i 13.876 morts.
—El Regne Unit, amb 305.289 casos i 42.647 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 293.584 casos i 28.324 morts.
*A l’estat francès hi ha 160.377 casos i 29.640 morts.


Als Països Catalans hi ha 91.870 casos, 56.711 altes i 14.297 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 70.543 casos, 39.340 altes i 12.517 morts (avui s’hi han incorporat 83 casos, 17 altes i 3 morts)
—Al País Valencià, 17.876 casos, 14.390 altes i 1.468 morts (avui s’hi han incorporat 7 casos nous de PCR i 23 altes)
—A les Illes, 2.292 casos, 1.908 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 8 casos,  1 alta i 2 morts)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 796 altes i 52 morts (avui s’hi han incorporat 4 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘Barcelona surt de la crisi amb una posició ambivalent’

El PIB del 2019 de Barcelona va arribar als 87.404 milions d’euros, xifra que representa el 34,9% del PIB de Catalunya. Si hi afegim el de l’àrea metropolitana (AMB), la concentració total va més enllà del 50%. Tot allò que passi en aquest territori, doncs, és clau per al desenvolupament de Catalunya. Per tant, en aquests moments, una bona pregunta a fer és com afronta la ciutat de Barcelona la postcrisi de la Covid-19.

Per això m’ha semblat molt interessant el document que ha elaborat el Public-Private Sector Research Center (PPSRC) – IESE Business School a partir de la informació aportada per diversos i destacats economistes, en resposta a una enquesta qualitativa feta el maig del 2020. Es titula ‘La resposta de Barcelona a la crisi de la covid-19. Propostes econòmiques de 26 economistes’. L’objectiu de l’enquesta és conèixer propostes d’àmbit municipal i metropolità per a fer front a la crisi derivada de l’aplicació de mesures de confinament i distanciament físic a conseqüència de la covid-19. La coordinació del grup i la introducció ha estat en mans de Xavier Vives, professor de l’IESE i director acadèmic del PPSRC.

El punt de partida del document és que la ciutat surt d’una posició mixta. Per una banda, positiva, disposa d’una bona xarxa de centres d’investigació i serveis mèdics, a més d’un teixit d’empreses emergents digitals, incipient però significatiu, i d’iniciatives innovadores que poden configurar una ciutat intel·ligent, utilitzant la tecnologia digital i contribuint a millorar la vida de les persones. El tractament adequat de les dades generades a la ciutat pot ser una font important de servei als ciutadans i de prosperitat econòmica.

D’altra banda, la negativa, Barcelona té una especialització excessiva en el turisme de masses i els seus serveis associats. A curt termini l’impacte en el turisme, l’hostaleria i el tràfic aeri és i serà molt fort, i a mitjà termini incert, depenent de la memòria de la crisi de la covid-19, la por del contagi i possibles rebrots. La importància del turisme a la ciutat de Barcelona ha de fer reconsiderar l’estratègia i els pesos dels diversos sectors econòmics a la ciutat per fer-la menys depenent de pertorbacions externes. Caldrà evolucionar cap a un turisme de més qualitat i diversificar, afegint pes a sectors tecnològics i indústries netes.

La part positiva i la negativa. L’una enfront de l’altra. Es tracta de veure com quedarà cadascuna, una vegada hagi passat la crisi i com estaran de malmesos els sectors que les componen. ‘Caldrà posar molta imaginació per reconfigurar, a mitjà termini, els espais buits, resultat dels canvis estructurals induïts en el comerç, la restauració i la distribució. En referència al sector turístic, cal apostar definitivament per un turisme de qualitat que potenciï Barcelona com a capital cultural’, diu Xavier Vives.

I fa una sèrie de reflexions que em semblen importants. Parlant de la indústria neta, la digital en particular, diu que és imprescindible per a una diversificació del teixit econòmic i ha de tenir un paper revitalitzador en l’àrea metropolitana. És conscient que la indústria està qüestionada per la dinàmica de la globalització i per la manca d’una estratègia industrial al país. De tota manera, aquests fets tenen una part molt positiva si som capaços d’aprofitar-la.

I posa com a exemple que la ‘reversió parcial del procés de globalització es pot aprofitar per relocalitzar indústria avançada basada en tecnologia digital, com la robòtica, la intel·ligència artificial, etc.’ I afegeix que l’anunci de la marxa de Nissan hauria de ser un revulsiu per a definir una estratègia industrial, com el cotxe elèctric, per exemple. Penso que la pregunta que ens hem de fer tots en aquest punt és per què a la indústria se li dedica tan poc esforç d’investigació. Sense que ningú s’enfadi, penso que l’últim treball seriós que es va fer a Catalunya sobre el tema data del 2015 i el va fer l’economista en cap de la Cambra, Carme Poveda, qui arribava a la conclusió que el pes real de la indústria a Catalunya, comptant els serveis que en depenien directament, superava el 50% del PIB. Per què no s’ha treballat més aquest aspecte que és clau pel futur de Catalunya? Sincerament, no ho sé.

Com diu Xavier Vives, ‘aquí hi han de tenir un paper actiu les diferents administracions’. ‘Tampoc no s’hauria de deixar passar l’oportunitat de presentar projectes competitius en els futurs fons europeus de recuperació post-covid-19. El cas de Nissan deixa palès que es paga un preu molt alt per no tenir centres de decisió empresarial locals. Barcelona ha de recuperar seus empresarials.’ Sí, jo també hi estic d’acord. Però després de la fugida de seus, auspiciada per Madrid la tardor del 2017, no serà fàcil de fer-les tornar. És cert que algunes ja ho han fet, però no les més importants ni emblemàtiques, començant per les financeres.

M’ha semblat molt important, també, l’esment que fa el document de l’AMB, perquè és precisament l’àrea on s’ha de desenvolupar la resposta a la crisi. En cada aspecte, com el transport, l’habitatge, el medi, la indústria i la cultura, la dimensió metropolitana és crucial, no es poden pensar solucions només en l’àmbit estricte del municipi de Barcelona. ‘Les fronteres entre municipis són artificials. S’hauria d’enfortir el govern metropolità. En resum, s’haurà de construir una governabilitat basada en consensos amplis, en la col·laboració público-privada i en el consell de científics i experts, per definir un projecte de futur que tingui èxit. L’enquesta que ha impulsat el PPSRC té per objectiu contribuir a fer que això sigui possible’, conclou Xavier Vives.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

—Deutsche Welle: La rivalitat entre els EUA i la Xina embolica el vaccí del coronavirus amb la geopolítica? (en anglès)
—Ouest-France: El retorn de la covid-19 a la tardor és ‘extremadament probable’, diu el Consell Científic (en francès)
—CNN: La taxa de reproducció del coronavirus a Alemanya augmenta arran d’un brot multitudinar a una planta càrnia (en anglès)
—La Stampa: Negacionisme, falta de preparació i poques proves: el coronavirus no té fre ara mateix a l’Amèrica Llatina (en italià)
—The Guardian: Per què els metges diuen que el Regne Unit està més ben preparat per a una segona onada del coronavirus? (en anglès)
—Infobae: Europa ha aconseguit la immunitat de ramat? Experts analitzen la causa de l’estancament de les morts per la covid-19 (en castellà)
—The Straits Times: Corea del Sud diu per primera vegada que lluita contra una ‘segona onada’ del coronavirus (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El Baix Cinca i la Llitera reculen a la fase 2 del desconfinament per un brot en una empresa hortofructícola
ERC votarà no al decret postconfinament, però no descarta de donar suport al pressupost espanyol
L’Assemblea descarta una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre
Només quaranta-dos diputats poden assistir a les Corts durant el postconfinament
La Generalitat prohibeix el ball entre desconeguts als locals d’oci nocturn


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.