El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Cent quaranta milions d’euros. Aquesta és la xifra amb què el govern de la Generalitat de Catalunya gratificarà els professionals sanitaris per ‘la implicació i l’esforç’ durant la crisi sanitària del coronavirus. La compensació oscil·larà entre 350 euros i 1.350 a la nòmina d’agost, segons la categoria professional i el percentatge de presencialitat –menys del 50%; entre el 50 i el 80% i més del 80%. Rebran la compensació els professionals del sistema sanitari públic (SISCAT, que inclou centres públics i concertats).

Per una altra banda el govern espanyol ha publicat el decret de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a plantar cara a la covid-19 després del confinament, que entraran en vigor el 21 de juny, quan s’acabi l’estat d’alarma. El decret deixa de restringir la mobilitat a tot l’estat espanyol, malgrat que manté l’obligatorietat de portar màscara sempre que no es puguin mantenir les distàncies de seguretat. Aquells qui ho incompleixin poden haver de pagar multes de 100 euros. D’una altra banda, la distància de seguretat es redueix de dos metres a un i mig.

També avui s’ha convalidat el decret de la Moncloa que activa l’ingrés mínim vital. Tots els grups han donat suport a la iniciativa excepte Vox, que s’ha abstingut, i no hi ha hagut cap vot en contra. Així mateix, s’ha acordat gairebé per unanimitat de tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d’urgència.

A les Illes ja es preparen per minimitzar les pèrdues en turisme. Per això la presidenta Francina Armengol ha anunciat els detalls del pla pilot que permetrà l’arribada dels primers turistes. El pla començarà el 15 de juny i durarà catorze dies, durant els quals podran entrar a l’arxipèlag 10.900 turistes alemanys, a tot estirar. Segons la presidenta, hi arribaran esglaonadament i sense fer cap quarantena. Aquesta xifra és només un 0,91% dels turistes que varen venir l’any passat durant les mateixes dates.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 7.395.575 casos confirmats i 416.196 morts. Del total de casos, 3.702.730 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.056.504 casos i 114.673 morts.
—El Brasil, amb 747.561 casos i 38.701 morts.
—Rússia, amb 493.657 casos i 6.358 morts.
—El Regne Unit, amb 290.143 casos i 41.128 morts.
—L’estat espanyol, amb 289.360 casos i 27.136 morts.

*A l’estat francès hi ha 155.136 casos i 29.319 morts.


Als Països Catalans hi ha 89.223 casos, 54.858 altes i 14.187 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 68.822 casos, 38.726 altes i 12.423 morts (avui s’hi han incorporat 152 casos, 39 altes i 15 morts)
—Al País Valencià, 16.994 casos, 13.288 altes i 1.452 morts (avui s’hi han incorporat 15 casos nous de PCR, 183 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.242 casos, 1.809 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 11 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 759 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 2 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Aquest vídeo impressionant de la violència del Primer d’Octubre…


La píndola de Jordi Goula: ‘Fins ahir havien sortit 700.000 treballadors dels ERTO a l’estat’

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha assenyalat que entre maig i el que va de juny uns 700.000 treballadors han sortit d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quals se sumen 200.000 afiliacions de persones que van perdre la seva ocupació. En declaracions a TVE aquest matí, Escrivà ha apuntat que, per una via o per una altra, i amb xifres actualitzades fins ahir 9 de juny, això suposa que 900.000 persones han tornat a l’activitat, ‘una evolució raonable i favorable’.

I tot seguit, ha assegurat que ‘estem veient un ritme de reactivació d’ocupació almenys com el que un podria esperar’ i ha recordat que entre març i abril, els mesos de major impacte de la Covid-19, es van destruir 900.000 llocs de treball i 3,3 milions de persones es van veure afectades per ERTO’s de força major. ‘Són xifres significatives que posen de manifest una recuperació gradual de l’activitat’, però ha evitat jutjar si és molt, és poc o és regular i se n’ha sortit afirmant que ‘jo diria que és suficient’.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivà, ha assenyalat que entre el maig i aquests primers dies de juny uns 700.000 treballadors han sortit d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quals s’afegeixen 200.000 afiliacions de treballadors que havien perdut la feina. En declaracions a TVE aquest matí, Escrivà ha apuntat que, per una via o altra, i amb xifres actualitzades fins ahir, això vol dir que 900.000 persones han tornat a l’activitat, ‘una evolució raonable i favorable’.

Tot seguit ha dit: ‘Veiem un ritme de reactivació d’ocupació almenys com el que hom podia esperar.’ I ha recordat que entre el març i l’abril, els mesos de més impacte de la covid-19, es van destruir 900.000 llocs de treball i 3,3 milions de persones es van trobar afectades per ERTO de força major. ‘Són xifres significatives que posen de manifest una recuperació gradual de l’activitat’, ha indicat. Però ha evitat de valorar si és molt, poc o regular i se n’ha sortit dient: ‘Jo diria que és suficient.’

Penso que el ministre ha estat molt murri amb la seva resposta, perquè a ell sí que li corresponia de valorar la xifra de recuperats en l’ocupació. I, com a ministre, li tocava de dir que sí, que la recuperació anava bé, amb tots els matisos que volgués. Com que no ho ha fet, hom pot interpretar que les coses no van com esperaven, és a dir, que o bé havien estat molt optimistes o la recuperació no va al ritme que caldria. Vejam, 700.000 treballadors que tornen a la feina és un 21% dels afectats pels ERTO presentats. Amb el canvi de fases que hi ha hagut fins ara, i sobretot, amb l’entrada a fase 2 de Madrid i Barcelona dilluns, la xifra sembla que podria ser millor.

Si no ho ha estat és perquè un canvi de fase no implica immediatament tornar a la feina. Aquesta tornada serà, sobretot a la indústria, esglaonada, a mesura que entrin comandes a les fàbriques. Mentrestant, les empreses retindran tant com puguin els treballadors dins l’ERTO. D’aquí ve que cada vegada s’afegeixin més sectors i patronals a demanar que els ERTO, en lloc de ser estudiats sector a sector per a ser ampliats, s’allarguin tots fins al final de l’any.

A mi em sembla lògica la demanda empresarial, si bé cal tenir en compte que això tindrà un cost que haurem de pagar d’una manera o altra. De moment fem dèficit públic i no passa res, però… Aquest matí al congrés espanyol, qüestionat per la diputada d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, sobre si es comprometia a no fer retallades similars a les de la crisi de 2008, Sánchez ha fugit d’estudi i ha dit que esperava que la sortida de la crisi fos ‘justa i en positiu’ per a tothom. Però després s’ha trobat obligat a afegir: ‘Un dèficit del 10% del PIB s’haurà de tallar en el futur. Primer, esperonant el creixement econòmic, i després amb una reforma fiscal justa.’

Ara voldria tornar als ERTO. A mi –i em fa l’efecte que a molta gent– m’interessa saber quina evolució tenim a Catalunya, amb el màxim detall possible, perquè en aquests moments és l’indicador més adient per a saber com evoluciona la nostra activitat. He parlat amb el Departament de Treball de la Generalitat i m’han dit que ells només tenen les xifres de les empreses i nombre de treballadors que demanen un ERTO, perquè això passa a través d’ells, i que ho tenen al dia a la web. Però que més enllà ja perden la pista.

Efectivament, quan l’empresari decideix de treure de l’ERTO uns quants treballadors o tots, perquè té més comandes a la indústria o perquè obre més locals, ho comunica al Sepe de Madrid (antic Inem) i a la Seguretat Social, perquè el donin d’alta a l’empresa una altra vegada. Bé, aquestes informacions es queden a Madrid. Demano a la gent del nou Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i em diuen que les xifres ‘es publicaran mensualment amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social’, com ja es va fer aquest mes. A mi no em sonava gaire la informació de l’àmbit català i ho torno a demanar. I em responen: ‘Al final de la nota hi ha una pestanya d’Excel. Els hi tens per territoris…’ Ho miro i, efectivament, hi ha uns mapes per comunitats on surt la variació acolorida de la marxa de les afiliacions a la SS, des que va començar l’estat d’alarma fins a final de mes, i la marxa de l’últim mes. Això vol dir que aquesta serà –si no ho canvien– l’única informació que tindrem de l’evolució a Catalunya.

Em sembla molt poca, en uns moments que el dia a dia  mana. Tal com fan decrets a Madrid, amb la periodicitat que creuen oportuna, segons la informació que tenen, seria molt interessant de disposar de les dades de Catalunya –i cada comunitat les seves– per veure’n la velocitat de recuperació i poder actuar en conseqüència. Però sembla que ens haurem de conformar amb uns mapes de variació, a més de la informació de mitjanes anuals d’evolució dels afiliats a la SS que ja van publicant cada mes per comunitats autònomes. La informació quantitativa és una de les moltes assignatures pendents de l’estat espanyol. I hi ha moments –com aquests– en què es troba molt a faltar.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Joe Brew: ‘Hi haurà més fraus si el control de qualitat és tan opac i tancat’
– Time: La resposta dels Estats Units a la covid-19 és pitjor que la de la Xina. Cent vegades pitjor (en anglès)
– Le Monde: El discurs contra els vaccins, ben establert a França, ha augmentat amb força amb la crisi sanitària (en francès)
– CNN: Cinquefrondi: la vila italiana ‘lliure de covid‘ que ven cases a un dòlar (en anglès)
– La Repubblica: ‘A la Llombardia hem de fer més proves: el 80% de les infeccions són dins  la família’ (en italià)
– The Korea Herald: Un estudi troba els factors de risc que fan tenir una covid-19 greu (en anglès)
– Infobae: Els superencomanadors, la memòria immunològica i la pre-simptomàtica: tres idees reveladores per a comprendre més la covid19 (en castellà)
– The Economist: Les infeccions per la covid-19 augmenten ràpidament a Bangladeix, l’Índia i el Paquistan (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert aquest cap de setmana?

Torra i Bargalló recorden al govern espanyol que no té capacitat normativa per a regular l’accés a les escoles
El congrés espanyol aprova el decret de l’ingrés mínim vital
Franco declara davant la jutgessa que no hi havia cap element per a prohibir la manifestació del 8-M a Madrid
Brussel·les demana de començar a obrir les fronteres exteriors de la UE a partir del primer de juliol
Infermeres de Catalunya refusa el premi Princesa d’Astúries
Què permet de fer el decret de postconfinament?
Així és el pla pilot de les Illes Balears per a rebre 10.900 turistes alemanys el 15 de juny
L’OCDE preveu que l’economia espanyola baixi d’un 11,1% si la covid-19 ‘desapareix després de l’estiu’
Mar Reguant: ‘Amb els diners recaptats de l’impost del carboni es podria donar un xec a tothom’
L’Amèrica Llatina esdevé el nou epicentre de la pandèmia


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.