10.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 11.04.2020 - 15:01
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Avui s’ha confirmat que arreu del món les morts per la Covid-19 han superat les 100.000 persones i que ja se n’han contagiat més 1,6 milions. Ha estat el primer dia del pont de la Setmana Santa, enguany atípic perquè s’intenta impedir el desplaçament de ciutadans per a fer turisme. Ja fa dies que els municipis turístics es blinden per evitar l’arribada de ciutadans que van a les segones residències, però avui hem sabut que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Gloria Calero, va enviar fa dos dies una notificació a tots els ajuntaments valencians prohibint ‘el tall de vies de comunicació d’una forma unilateral o indiscriminada’. L’endemà va insistir-hi amb un requeriment als de Xeraco (Safor) i Peníscola (Baix Maestrat), que amenaçava a denunciar a la fiscalia els responsables municipals si no retiraven els elements. Segons que argumenta la delegació del govern espanyol, no es pot limitar la mobilitat als municipis i, en tot cas, s’ha de fer amb agents de la policia, no elements fixos.
Si ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar al congrés que dilluns aixecaria el confinament total que ha impedit la mobilitat dels treballadors, avui el doctor Antoni Trilla ha revelat que l’executiu no va consultar la decisió al comitè científic que els assessora i del qual en forma part. Dóna per fet que això augmentarà el nombre de casos, car ‘és obvi que, si augmenten els contactes, poden augmentar els casos’. Per contra, la cap d’àrea del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, María José Sierra, ha dit que al ministeri espanyol de Sanitat no tenen ‘la sensació’ que el retorn a la feina impliqui ‘augmentar’ la transmissió del coronavirus. Per primera vegada des del decret de l’estat d’alarma, s’ha informat que l’índex d’infecció del coronavirus és inferior a 1 al conjunt de l’estat. A partir de dilluns serà una dada empírica per a avaluar si l’aixecament del confinament total és negatiu, més enllà d’aquestes sensacions que diu tenir el govern espanyol.
La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, ha hagut de fer marxa enrere de la voluntat de distribuir 14 milions de màscares de protecció a les farmàcies a partir de dimarts. La previsió era que llavors ja hi hagués disponible una primera partida de 100.000 unitats, però després d’haver parlat amb el Col·legi de Farmacèutics han decidit d’ajornar-ne la distribució a la població general al 20 d’abril. Aquell dia ja estaran preparats per a lliurar-ne 1,5 milions, que es podran recollir a les farmàcies amb la targeta sanitària. Són màscares reutilitzables FFP2, un nivell de protecció equivalent al que fa servir el personal sanitari, i la primera serà de franc per cada ciutadà. Per una altra banda, el govern espanyol ha anunciat que dilluns començarà a repartir-ne també d’higièniques als accessos de transport públic coincidint amb la tornada a la feina.
Mentrestant a Andorra, el cap de govern, Xavier Espot, i el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, han anunciat a les entitats del Consell Econòmic i Social que la segona llei òmnibus amb mesures econòmiques per a fer front a la crisi econòmica pel coronavirus inclourà la possibilitat de fer expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). La llei, que s’admetrà a tràmit parlamentari dilluns i es votarà al Consell General dijous, no deixa sense efecte les mesures impulsades ja en la primera fase. Així, les empreses i autònoms podran acollir-se a les accions aprovades a la primera llei òmnibus, si ho prefereixen.
L’editorial de Vicent Partal
‘Periodistes soldats, polítics soldats…‘
La píndola sobre economia de Jordi Goula: ‘Pluja de milions des d’Europa… però no es cobra l’atur del març’
Fort contrast entre l’acord de la UE per a garantir un finançament de cinc-cents mil milions d’euros per la Covid-19 i la denúncia de la UGT que molts desocupats pels ERTO no han rebut la prestació corresponent
Finalment hi ha hagut acord entre els ministres d’Economia de la UE, que ara hauran de ratificar els caps d’estat i de govern en una pròxima reunió. La declaració oficial diu que hi haurà diners per a tothom. Parlen de 240.000 milions del MEDE ‒sense troica ni condicions d’austeritat‒ per als estats, de 200.000 milions del BEI per a les empreses i de 100.000 milions del SURE (un fons nou) per a ajudar a pagar als treballadors afectats pels ERTO. Un grapat de milions, dels quals sembla que Espanya i Itàlia són reticents a utilitzar els del MEDE, per por de modificacions ulteriors, malgrat l’acord pactat. Tanmateix, dels crèdits del BEI i del SURE, sembla que sí que se n’aprofitaran.
Us he de dir que no entenc gaire bé tota aquesta jugada. Reunions inacabables de ministres d’Economia, posicions maximalistes oposades dels Països Baixos i Itàlia ‒refermant cadascú els seus principis‒, amb Espanya en un paper de convidat de pedra, tot s’ha de dir, i, finalment, com sempre, acord in extremis. I dic que no ho entenc gaire perquè em sembla que, amb els 750.000 milions oferts pel BCE i l’aixecament del límit del dèficit del 3% del PIB n’hi havia prou. Sobretot, si el BCE ens diu que podem ultrapassar sense problemes el finançament que ens pertocaria, proporcional a la participació en el seu accionariat.
Em podeu dir que al capdavall tot és més deute. Cert. Però no és igual deure els quartos al MEDE ‒tenim molt present com va actuar a Grècia‒, al BEI i al SURE ‒que sempre poden fer valer alguna mena de control legítim sobre les nostres finances‒ o al BCE. Per cert, el SURE és un fons que es nodrirà de diners que recollirà de subhastes de deute de la CE en nom de tota la UE, amb un aval previ de 25.000 milions que haurem d’aportar entre tots els països. És a dir, haurem d’avalar un fons per a demanar diners que vindran cap aquí… Tot una mica complicat. En canvi, l’oferta del BCE és més senzilla, perquè compra ‘sense límits’ paper públic i privat estatal, amb un avantatge de què no es parla mai. Dels interessos que paguem per aquest deute col·locat, el BCE n’obtindrà un benefici, del qual, una vegada en detreu el 20% per a les seves reserves, paga, en aquest cas, en forma de dividends als accionistes, entre els quals el Banc d’Espanya.
Però sembla com si als governs del nord d’Europa no els fes gaire gràcia que el BCE pugui resoldre per si sol el problema i quedar sense cap mena de garantia que els del sud ‘no puguin fer de les seves’, i per això tot el muntatge de la CE. En realitat, la quantitat deguda al BCE pot anar-se renovant o, fins i tot, en un punt límit, convertir-se en perpètua, mentre que els préstecs del MEDE, BEI i SURE els permetran de tenir als estats del sud sempre més collats.
I, enmig de tants milers de milions, hi ha una realitat més humil, com la dels treballadors afectats pels ERTO aquestes últimes setmanes. Segons que denuncia avui la UGT de Catalunya, ‘la gran majoria no cobraran la prestació d’atur avui, 10 d’abril, tal com els corresponia, i no la percebran fins al dia 2 de maig’. I continua recordant que aquest important greuge implica que milers de famílies es vegin abocades a passar el mes amb la meitat del salari, cosa que en molts casos obliga a subsistir amb 400 euros escassos de nòmina als sous més baixos, els de les feines precàries, que tornen a ser una vegada més la baula més vulnerable…
I fan una demanda plena de sentit comú i que subscriuríem tots, car veuen del tot inacceptable que més de mig milió de persones s’hagin d’esperar un mes per cobrar la prestació d’atur que els pertoca i, per aquest motiu, reclamen solucions urgents d’una situació que esdevé insostenible per a milers i milers de famílies. ‘La resposta del Servei Públic d’Ocupació Estatal no pot ser que fins al mes que ve ningú no cobri. Exigim que s’estableixin mesures extraordinàries per a poder habilitar els permisos i mecanismes necessaris perquè ningú no s’hagi d’esperar al mes que ve per cobrar la prestació d’atur que li pertoca per llei.’ És a dir, que s’agilitzi el pagament i es trenqui la norma de pagar un dia determinat del mes. Sembla d’una lògica aclaparadora, però la burocràcia…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– Libération: A Espanya, un contagi molt subestimat (en francès)
– The Atlantic: Per què ens anem quedant sense màscares? (en anglès)
– Le Monde: Immunitat, tractaments, tests, incubació; les respostes a tot allò que ens heu demanat (en francès)
– Der Spiegel: La disputa de Heisenberg (en alemany)
– New Yorker: El Papa i la pandèmia durant la Setmana Santa (en anglès)
– La Repubblica: La nova Wuhan és una ciutat a la frontera amb Rússia (en italià)
– Vox: Els plans econòmics contra el coronavirus són clars: no hi haurà retorn a la normalitat durant el 2020 (en anglès)
– The Guardian: La màfia distribueix menjar als residents amb més problemes a Itàlia (en anglès)
– El País: Així ataca el virus en els casos més letals (en castellà)
– The Spectator: Com és de mortal el coronavirus? Encara som lluny de saber-ho (en anglès
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– La Generalitat de Catalunya ajorna el repartiment de les màscares de protecció fins el dia 20 d’abril
– El ministeri de Sanitat no té ‘la sensació’ que el retorn a la feina augmenti la transmissió del coronavirus
– Trilla revela que el govern espanyol no ha consultat al comitè científic l’aixecament del confinament total
– La delegació del govern espanyol amenaça els ajuntaments valencians que bloquen físicament els accessos
– Andorra aprovarà els ERTO per a respondre a la crisi econòmica pel coronavirus
– Els farmacèutics denuncien desabastiment de productes bàsics contra l’epidèmia
– Apagada Cultural: 48 hores sense cultura a internet com a forma de protesta
– Enric Casasses: ‘Supervivència, no. Viure!’
– Cinc estats europeus comencen a relaxar el confinament
– Barcelona dobla el nombre de morts durant el mes de març
– Jordi Gutiérrez: ‘Quan sortim a repartir màscares ens la juguem’
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 1.680.506 casos confirmats i 101.762 morts. Del total de casos, 373.575 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 489.646 casos i 18.034 morts.
—L’estat espanyol, amb 157.053 casos i 15.970 morts.
—Itàlia, amb 147.577 casos i 18.849 morts.
—L’estat francès, amb 124.869 casos i 13.197 morts.
—Alemanya, amb 120.157 casos i 2.688 morts.
—La Xina, amb 81.907 casos i 3.336 morts.
Als Països Catalans hi ha 43.685 casos i 4.470 morts.
—Al Principat, 32.984 casos i 3.331 morts (1.257 casos i 100 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 8.331 casos i 796 morts (367 casos i 29 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.488 casos i 97 morts (40 casos i 8 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 281 casos i 20 morts (9 casos i 1 morts més que no ahir)
—A Andorra, 601 casos i 26 morts (18 casos i 1 morts més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
– Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
– ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
