Nombrosos vídeos filmats ahir durant la cimera de l’OTAN a Brussel·les han tornat a desfermar un escàndol entorn del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Als vídeos s’observa perfectament com li costa molt de mantenir-se dret i l’han d’ajudar alguns caps d’estat i de govern.

Arran de l’allau de preguntes, una portaveu de la Comissió ha dit que tenia un atac de ciàtica, si bé la cara del president no indica dolor en cap moment. També va dir que Juncker tenia problemes d’equilibri a causa d’un greu accident que el va deixar dues setmanes en coma l’any 1989.

La discussió sobre si Jean-Claude Juncker està en condicions de governar o no i les especulacions sobre un possible alcoholisme no són noves, però cada vegada desperten més malestar públic.

Sens dubte, el vídeo més conegut és el d’aquesta cimera a Riga, el 2015, on Juncker es comporta d’una manera que es podria qualificar de desimbolta i gens protocol·lària amb els seus col·legues.

Una altra vegada, ben sorprenentment, ell mateix va dir al parlament irlandès que no anava embriac sinó que tenia ciàtica, i immediatament afegí que s’hauria estimat més anar begut (vídeo).

Els polítics europeus són molt discrets sobre aquesta possible addicció de Juncker, però de tant en tant han fet declaracions comprometedores. L’ex-cap de l’Eurogrup, el neerlandès Jeroen Dijssebloem, va dir a la televisió del seu país que Juncker era un gran fumador i un gran bevedor. La dirigent dels conservadors escocesos, Ruth Davison, va dir que Juncker bevia molt i que no es podia considerar un ‘narrador sincer després d’un bon dinar’. La dirigent populista polonesa Krystyna Pawlowicz va anar més enllà i el va acusar de ser un alcohòlic el dia que es va adormir –amb postures estranyes– a Roma, durant la celebració dels seixanta anys de la UE.

Juncker sempre ha negat que tingui addicció a l’alcohol i en aquesta entrevista al diari francès Libération va defensar-se dient que ell té un caràcter molt expansiu que sovint és incomprès. Tanmateix, el periodista que fa l’entrevista explica que durant la trobada ‘va menjar una amanida i es va beure quatre copes de xampany’.

Abans d’arribar a la presidència de la Comissió, Juncker va ser primer ministre del seu país, Luxemburg, càrrec que va perdre després d’un gran cas d’espionatge il·legal del qual ell va ser considerat el responsable polític.

Pocs dies abans de ser nomenat president de la Comissió, va esclatar l’anomenat LuxLeaks, un gran escàndol que implicava Juncker en pràctiques de paradís fiscal a Luxemburg, en favor de companyies multinacionals. La investigació va demostrar que Juncker, en la condició de primer ministre i ministre de Finances de Luxemburg, havia blocat directives europees per tal d’afavorir grans empreses.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]