Reivindicació del 6 i el 7 de setembre

«Perquè el 6 i el 7 de setembre, per primera volta, aquella transició que havia servit per a perpetuar els interessos del règim franquista va ser superada, es va deixar enrere»

Vicent Partal
Vicent Partal
06.09.2018 - 20:01
Actualització: 06.09.2018 - 21:39
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El país ho va donar tot el primer d’octubre. D’això, no en tenim cap dubte. I tampoc no hauríem de dubtar gens que el Parlament de Catalunya ho va donar tot el 6 i el 7 de setembre, en aquelles dues sessions tan difícils en què es van aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat.

Aquells dos dies es va veure fins a quin punt allò que més tard fou el bloc del 155 estava disposat a escarrassar-se per evitar el funcionament normal de les institucions catalanes. Manipulacions grolleres, mentides, amenaces, atacs, espectacles, filibusterisme. Allà va nàixer el relat falsificat d’un presumpte colp d’estat que en realitat només pretenia amagar i justificar preventivament el colp d’estat real que el PP, Ciutadans i el Partit Socialista acabaren fent realitat després de la declaració d’independència. Recordant allò que va passar, ahir la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez s’interrogava en veu alta: com és que la gent li demana a ella per què va retirar les banderes espanyoles dels escons del PP i no demana per què els partits del 155 van abandonar el parlament per impedir després, a la força, allò que allà no podien impedir amb els seus vots insuficients.

Vàrem veure això, sí, però vull destacar que sobretot vàrem veure la decisió, la dignitat democràtica i el sacrifici personal que estaven disposats a fer els diputats de Junts pel Sí i de la CUP. El temps ha demostrat fins a quin punt les amenaces que els diputats del 155 es van atrevir a proferir a l’hemicicle eren reals. I és especialment lamentable que la presidenta Carme Forcadell haja hagut de pagar el fet de captenir-se amb responsabilitat i dignitat, el fet de defensar el principi més bàsic de la convivència política que és el dret de debatre, amb una estada a la presó que no pot ser més injustificada.

El 6 i el 7 de setembre l’estat espanyol i la monarquia es van sentir per primera vegada amenaçats de debò. Perquè el 6 i el 7 de setembre, per primera volta, aquella transició que havia servit per a perpetuar els interessos del règim franquista va ser superada, es va deixar enrere. El Parlament de Catalunya va fer un acte revolucionari que tots nosaltres hauríem de valorar pel que té d’històric i pel que té de precedent. I en aquests moments en què hi ha tantes crítiques adreçades al comportament de la classe política, aquells dos dies són un gran exemple que tot és possible també a les institucions i un motiu de reivindicació i de solidaritat amb aquells diputats i diputades que varen donar-ho tot per fer possible que el primer d’octubre la gent empenyés el país fins al primer minut de la llibertat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
06.09.2018  ·  22:11

Totalment d’acord…! Gràcies.

Josep Usó
Josep Usó
06.09.2018  ·  22:39

Gràcies, Vicent. Ara fa just un any, varem veure el què estaven disposats a fer els uns i els altres. Un any després, sembla que tot està igual, però els filibusters i els qui els recolzen ja no poden amagar enlloc les seues misèries i el seu fracàs. Encara mantenen presos i exiliats, però cada dia que estan més desesperats per la seua derrota. Vam tastar la llibertat i això no té tornada enrere.

jaume vall
jaume vall
06.09.2018  ·  23:34

I per això van reaccionar amb tant de ràbia.
Per això encara avui, els “equidistants” no volen saber res de l’acte de sobirania que tingué lloc en el nostre Parlament. Perquè els pot més l’statu quo que la recerca de la llibertat.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
06.09.2018  ·  23:35

Trobo que no es recorda com cal el gest covard i miserable d’en Coscubiela i en Rabell ensenyant el seu vot negatiu per acusar els diputats que van votar sí, mentre rebien una gran ovació dels diputats de C’s, PPC i PSC. Un gest que passarà a la història universal de la infàmia i que els fa despreciables per a qualsevol persona excepte, sembla, pels Comuns, on encara van avocant la seva bilis que tot ho corca.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.09.2018  ·  02:30

Ara necessitem que el primer minut de la llibertat vagi seguit d’infinits minuts de llibertat. Que els presos puguin sortir definitivament de la presó i els exiliats puguin tornar també definitivament. Que els músics ja no puguin ser condemnats per la seva obra. Que s’implanti una república plenament democràtica i de justícia social. Que la gent tingui garantit el dret a un treball i amb una remuneració digna, amb una pensió també digna quan li pertoqui. Que també estigui garantit el dret a un habitatge digne i a un preu just. Que tothom pugui parlar la llengua que vulgui i sense imposicions, a la vegada que tant el català com l’aranès rebin suport des de les nostres institucions. Que el nostre sigui un país de pau i tolerància. I que puguem demostrar al món que nosaltres som, definitivament, una altra cosa, per al bo i millor que es pugui ser.

jordi Rovira
jordi Rovira
07.09.2018  ·  08:07

I fent aquest sacrifici, el més cruent, el més real, el més revolucionari és que complien essencialment amb la constitució. Amb totes les constitucions. Amb els drets polítics que disposa el poble que els vam votar, amb els drets polítics que són inherents als diputats que vam escollir.
El 5 i 6 de setembre del 2017 representa el moment en que L’estat Espanyol trenca la constitució, passa per sobre de l’estat de dret democràtic, i engega el seu colp d’estat particular. Son aquí, al cul del sac on s’hi troben les engrunes.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
07.09.2018  ·  08:07

Cal reconèixer la capacitat que té el nacionalisme espanyol d’imposar el seu relat a la societat espanyola, i també entre els sectors de la societat catalana que viuen d’esquena al país. Amb els mitjans amb què compta no és estrany que sigui així. Allò que podria sobtar, en aquest context, és justament el manteniment i fins creixement del moviment independentista, fins en les circumstpancies més difícils. Amb la tesi aquesta dels pretesos excessos independentistes dels dies 6 i 7 de setembre, però, cal reconèixer que les falsedats i intoxicacions espanyolistes van fer fort, gosaria dir que fins i tot al si de la nostra gent, i per tant són d’agraïr les rèpliques a aquell relat. Trobo que ara des de C’s estan intentant fer el mateix amb la mentida dels pretesos insults del President Torra als espanyols, una mentida constatable però que de tant repetir-la tendeix a quallar entre els espanyols d’allà o d’aquí. Cal replicar aquestes mentides, i si cal portant-ho a la justícia (per colonial que aquesta sigui) per obligar els seus promotors a haver de rectificar públicament: estan permanentment atiant l’odi, i cal obligar-los a deixar de banda les calúmnies i aportar (si és que en tenen) arguments polítics per defensar els seus punts de vista.

Albert Miret
Albert Miret
07.09.2018  ·  08:12

És del tot indiscutible que els nostres polítics es van comportar amb una valentia i un sentit d’Estat admirable en defensa del mandat del poble de Catalunya. Ens van fer acostar molt al que acabarem vivint més tard o més d’hora, mal que els pesi als partidaris del vassallatge i l’espoli d’un poble que va caure a la trampa d’una solidaritat pervertida i piratejada, que va acabar sent una obligació de regalar-los tot el seu esforç i el fruit del seu treball. Portem tres-cents anys depenent d’un poble que ha preferit ser enemic i que mai ens ha respectat, i aquests polítics que avui són a la presó tan injustament ens van fer tastar el gust de la llibertat i ara, ja mai més tornarem a compartir país amb ells. Ni parella ni amics no ho podrem ser mai més perquè ens han fet massa mal, però si s’esforcen una mica, amb el temps podrien arribar a ser “saludats” (des de lluny, però).

Pep Agulló
Pep Agulló
07.09.2018  ·  08:17

EL DRET A DEBATRE… A PRESÓ

Una editorial necessària davant tant pensament “màgic” que en nom del “poble” culpa la covardia de la classe dirigent com l’esca de tots els mals. Tot és molt més complex.

Per dignitat però també per sinceritat, hem de valorar la ferma decisió democràtica i el sacrifici personal dels diputats que el 6-S i el 7-S van fer un acte revolucionari al parlament que va propiciar l’1-O.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Montserrat Pamies
Montserrat Pamies
07.09.2018  ·  09:40

Marededéu! només recordar-ho i m’agafen esgarrifances. Ho vaig seguir en viu i plorava d’alegria perquè, per fí, teniem lleis que ens portaven a l’independència. Molt valents els nostres polítics i la ignomínia i la por dels nostres adversaris ben patent. I després el mes d’octubre i tot el que va seguir fins ara. Un any d’altibaixos emocionals fins ara, però aquì estem, una mica malmesos però fermes per tirar la repùblica endavant.

Stephen Waller
Stephen Waller
07.09.2018  ·  10:13

Serà reconfortant interpretar els esdeveniments d’aquells dies en clau d’una lluita entre el poble català i l’estat espanyol, però l’aprovació de les lleis del referèndum i de la transitorietat els dies 6 i 7 de setembre sense permetre el debat i titllant falsament de “filibusterisme” les legítimes protestes de l’oposició va ser la prova fefaient de que la lluita de l’independentisme unilateralista no va, en primer lloc, contra l’estat Espanyol sinó contra els catalans dissidents, per tal de silenciar-los i així fer efectiva la retòrica d’un “sol poble”. A hores d’ara ningú no pot negar – tret potser del Sr Torra! – que aquesta lluita a Catalunya només li ha portat pèrdues.

Josep Salart
Josep Salart
07.09.2018  ·  11:00

Ho recordo amb il.lusió, valentía i una força que no ens deixava parar. Gràcies a tots ells vàren ser unes sessions i uns díes que no oblidarem.

Ara, un any després, encara tenim més força i més ganes tots plegats. Hem aprés moltes coses i fins i tot, molts han vist i van veien que no hi ha altre camí.

Si vius aqui o a qualsevol terra que hagis nascut o et dòna acollida i vida, has de tenir dignitat i un estat de consciència equilibrat per adonarte’n que només hi ha un camí, el de sentir-te millor donant que rebent i així aconseguir un viure en un país on els drets i deures començen amb la llibertat.

Josep Albà
Josep Albà
07.09.2018  ·  11:01

Evidentment, el 6 i 7 de setembre passats, els diputats independentistes van complir el seu deure, allò pel què havien estat elegits, i van demostrar la sobirania democràtica del Parlament. Uns fets memorables… sinó ho haguéssin engegat tot a rodar el 10 d’octubre incomplint llavors, de manera incomprensible i inacceptable el mandat democràtic sortit del referèndum de l’1 d’octubre, que nosaltres, el poble, havíem guanyat amb sang i que ells, els 72 diputats demòcrates, s’havien compromès a fer efectiu.

El següent acte dels 72 diputats després del 6 i 7 de setembre, va ser la rendició incondicional a l’estat feixista espanyol el 10 i el 27 d’octubre

El 10 i el 27 d’octubre invaliden tota la credibilitat dels 72, i dels partits que els donen suport i ens deixen presos polítics, exiliats, un Govern imposat per Espanya, un Parlament sense capacitat sobirana, censura, repressió, violència feixista, insults, amenaces, divisió, desconcert i, sobretot, ens deixen demostrat que els partits dels quals provenien els 72 no són ni independentistes ni republicans.

Només ho fan veure per arreplegar els nostres vots, els vots de la majoria de catalans que sí que som independentistes, i després fer-los servir pel seu estricte interès partidista, com per exemple, regalar-los a un dels partits feixistes del Block 155 perquè segueixi exactament amb la mateixa política d’odi i repressió contra Catalunya i la democràcia però donant una cara més amable a la dictadura borbònica.

Si no ho fem des de baix, no ho farem.

Joan Torres
Joan Torres
07.09.2018  ·  11:54

Una reivindicació ben encertada i molt necessària. Gràcies, Partal. Com a jubilat vaig poder seguir en directe la retransmissió televisiva d’aquests debats i vaig poder comprovar fins a quin punt va arribar la grolleria dels diputats unionistes. Els diputats independentistes es van limitar a complir el seu compromís electoral i van iniciar el debat fent servir una oportunitat prevista al reglament de la cambra. Els diputats unionistes van organitzar, per contra, una gran “tangana” parlamentària, un espectacle veritablement vergonyós i esperpèntic. Molt trist.

Joan Torres Nalda, subscriptor d’Olot

Agnès Buscart
Agnès Buscart
07.09.2018  ·  11:58

Gràcies Vicent…la meva pregunta és perquè hi ha tanta diversitat d’opinió als programes televisius que tapen l’autenticitat del què va passar i confonen a molta gent?
Falten programes rigorosos, d’estat, explicant-nos com a país.
Igualment, els unionistes diuen que no som plurals quan els deixen parlar.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!

Enric Emo
Enric Emo
07.09.2018  ·  17:54

Sr Waller em sorpren que digui que el 6 i 7 de setembre de 2017 no es va permetre el debat al parlament de Catalunya en contra dels catalans unionistes. Jo vaig veure en directe aquelles sessions i el debat hi va ser i estava previst. A més els unionistes marxaren de l’hemicicle en el moment de votar. Uns diputats d’Iniciativa van ensenayr el seu vot per possibilitar la persecució penal dels diputats independentistes. Mai, mai, mai, una persona o polític independentista ha demanat la presó per cap unionista. El que l’independentyisme ha demanat es votar en condicions TOTS, els independentistes, els unionistes i els partidaris del vot en blanc. Com pot acusar de poc democràtic i de segregador als independentistes quan l’unionisme es nega a votar, valida els cops de porra i l’ús de la força per part de l’estat contra els ciutadans que voten i empresona apolítics que han fet declaracions polítiques en un parlament! Quan de franquisme amagat o ignorat! Quan nacionalisme espanyol orgullós de tenir sotmesos a ciutadans i una societat a la que no se la deixa votar!

Àngels Folch
Àngels Folch
07.09.2018  ·  19:27

El Sr. Stephen Waller té raó però la cosa va anar totalment al revés de com ell ens la vol vendre sense saber que aquí no hi té res a fer, hi perdrà el temps i la paciència. Els que som lectors i subscriptors de Vilaweb, tots, fa temps que ens afeitem o depilem i totes aquestes mentides unionistes ens rellisquen, ens entren per una orella i ens surten per l’altra.
Efcetivament els dies 6 i 7 no es va permetre el debat però qui no el va permetre no va ser, en cap cas, la presidenta del parlament, la SAra. Carme Forcadell, ni la Mesa, ni JxS, ni la CUP. Qui no el va permedtre va ser qui va fer mans i mànigues per boicotejar aquelles dues sessions, fent filibusterisme i teatre tronat però persistent. Qui no va permetre el debat va ser sobretot i molt especialment els diputats de C’s, amb en Carrizosa al davant per estalviar el numeret indigne a la seva cap de llista, la diputada espanyola Sra. Arrimadas. Van ser uns diputats, analfabets democràtics, que amb una falta absoluta de respecte pel Parlament de Catalunya, pels diputats de JxS i de la CUP i pels votants d’aquestes dues formacions que tenien la majoria parlamentària, es van dedicar a impedir el debat amb l’objectiu d’evitar fos com fos la votació final. Quina vergonya!
I ara vostè ens vol venir aquí a donar lliçons de democràcia? No perdi el temps ni els diners, doni’s de baixa i vagi a fer mal a una altra banda perquè aquí no hi té res a fer. És només un consell, vostè és ben lliure de fer el que millor li sembli.

Antoni López
Antoni López
08.09.2018  ·  00:41

Es curiosa la interpretació del Sr. Waller. Hi era al Parlament el dia de “autos”? Ho va veure?. Jo el que vaig veure es que C’s esta més per la “hormonia” que per l’harmonia. Diu que Catalunya només l’hi ha portat pèrdues. Quines de noves?. Ja comprenc que el moment polític esta tèrbol per a tothom i es lògic perquè la “democràcia espanyola” es una malaltia congènita com a resultat d’una malaltia política heretada i transmesa: La dictadura. Tot lo que naix d’una dictadura naix esgarrat, tarat i evolucionarà estrafeta, tèrbola o clarament bruta. Trigarà menys o mes però no es guarirà sense tractament democràtic o…potser la matarà una altra dictadura; a saber… Hi ha paisos que han nascut amb un cardo al cul. Salut.

eva salas
eva salas
08.09.2018  ·  00:55

El succeït els dies 6 i 7: un pas endavant, ferm i determinat, del Parlament pel que fa al curs passat. Potser l’únic.

Ramon Sans
Ramon Sans
08.09.2018  ·  08:46

NO es posible defender la legalidad del el 6 y 7 de setiembre sin recurrir al derecho internacional , que firmó España durante la transición para que se le reconociese que había acabado la dictadura … y que se puede leer en el BOE Nº 103 DEL 30 ABRIL DE 1977.

Y que después en 1978 se incluyó en la constitución en el titulo III sobre pactos internacionales de cumplimiento como derecho INTERNO.

Recuerden las palabras de Suarez cogidas por el micrófono abierto diciendo que a nivel internacional les exigian un referendum para dar paso a la monarquía y que lo metieron dentro del referndum de la constitución porque sino lo perdían …

Gracias a todos lo que hicieron posible ese día … pero hay que defenderlo como muy bien dice el Sr V.Partal.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies