El país ho va donar tot el primer d’octubre. D’això, no en tenim cap dubte. I tampoc no hauríem de dubtar gens que el Parlament de Catalunya ho va donar tot el 6 i el 7 de setembre, en aquelles dues sessions tan difícils en què es van aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat.

Aquells dos dies es va veure fins a quin punt allò que més tard fou el bloc del 155 estava disposat a escarrassar-se per evitar el funcionament normal de les institucions catalanes. Manipulacions grolleres, mentides, amenaces, atacs, espectacles, filibusterisme. Allà va nàixer el relat falsificat d’un presumpte colp d’estat que en realitat només pretenia amagar i justificar preventivament el colp d’estat real que el PP, Ciutadans i el Partit Socialista acabaren fent realitat després de la declaració d’independència. Recordant allò que va passar, ahir la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez s’interrogava en veu alta: com és que la gent li demana a ella per què va retirar les banderes espanyoles dels escons del PP i no demana per què els partits del 155 van abandonar el parlament per impedir després, a la força, allò que allà no podien impedir amb els seus vots insuficients.

Vàrem veure això, sí, però vull destacar que sobretot vàrem veure la decisió, la dignitat democràtica i el sacrifici personal que estaven disposats a fer els diputats de Junts pel Sí i de la CUP. El temps ha demostrat fins a quin punt les amenaces que els diputats del 155 es van atrevir a proferir a l’hemicicle eren reals. I és especialment lamentable que la presidenta Carme Forcadell haja hagut de pagar el fet de captenir-se amb responsabilitat i dignitat, el fet de defensar el principi més bàsic de la convivència política que és el dret de debatre, amb una estada a la presó que no pot ser més injustificada.

El 6 i el 7 de setembre l’estat espanyol i la monarquia es van sentir per primera vegada amenaçats de debò. Perquè el 6 i el 7 de setembre, per primera volta, aquella transició que havia servit per a perpetuar els interessos del règim franquista va ser superada, es va deixar enrere. El Parlament de Catalunya va fer un acte revolucionari que tots nosaltres hauríem de valorar pel que té d’històric i pel que té de precedent. I en aquests moments en què hi ha tantes crítiques adreçades al comportament de la classe política, aquells dos dies són un gran exemple que tot és possible també a les institucions i un motiu de reivindicació i de solidaritat amb aquells diputats i diputades que varen donar-ho tot per fer possible que el primer d’octubre la gent empenyés el país fins al primer minut de la llibertat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb