Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És possible de reformar el delicte de sedició en el codi penal espanyol de manera que resti derogat de facto? I que d’aquesta manera els presos polítics siguin absolts d’aquest delicte, i lliures? Aquesta és la pretensió de la proposta que ha fet pública Unides Podem, impulsada pel president del grup parlamentari, Jaume Asens. De fet, la seva voluntat seria la derogació del delicte del codi penal, però aquesta proposta “possibilista” que ja fa mesos que van traslladar al PSOE però de la qual no han obtingut resposta. Fins ara tenien tan sols el compromís del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, d’aprovar la reforma abans no acabés l’any. Ara ni això. Asens ha pressionat fent pública la seva proposta de reforma i criticant l’actitud del ministre. I així es fa evident un dels principals obstacles perquè aquesta reforma sigui realment efectiva i profunda: la voluntat real del PSOE de fer-la. Més encara: el perill que els socialistes vulguin imposar una reforma cosmètica que mantingui els fets de l’1-O dins el codi penal però amb un altre nom. I un altre gran obstacle, sigui quina sigui la reforma: el Tribunal Suprem.

La proposta que fa Podem canvia la definició de la sedició de manera que perquè hi hagi el delicte hi ha d’haver un alçament “violent i públic” amb “un ús il·legítim de la força física directa sobre les persones”, i que aquesta força impliqui l’ús d’armes “o uns altres mitjans perillosos aptes per a posar en un greu risc la vida de les persones o causar unes lesions greus”. S’hi introdueix el requisit de l’ús d’armes, de manera que segons Podem els fets de l’1-O que va jutjar i condemnar el Suprem no entrarien en el delicte de sedició.

Asens: “És probable que el PSOE es vulgui limitar a rebaixar penes”

Jaume Asens, en declaracions a VilaWeb, explica el sentit de la proposta que fan: “És una derogació tàcita de la sedició, modificant-ne els elements centrals perquè no se’n puguin fer interpretacions esbiaixades com les que fa el Suprem. El Suprem desvirtua el sentit de la sedició que hi donava el legislador, i la idea ara és tancar-ho perquè no hi pugui haver elements d’ambigüitat que no permetin al Suprem de fer cap interpretació com aquesta. Per impedir que es torni a aplicar contra activistes de la PAH, contra vaguistes o independentistes, i que serveixi amb efecte retroactiu per als presos, amb una revisió de la condemna.”

La proposta va acompanyada d’una disposició transitòria única que diu que el tribunal sentenciador revisarà d’ofici les sentències fermes condemnatòries que s’hagin dictat abans d’aquesta reforma. És una proposta que, segons Asens, no és pas tancada, sinó per a obrir el debat. “Hem presentat aquesta proposta a tots els presos i els exiliats i als seus advocats. És una proposta oberta a suggeriments i a ser modificada. Però la qüestió és que el PSOE fa molt temps que en fa la digestió, i és molt lent. El ministre ha estat lent i destraler. Tenen la nostra proposta damunt la taula de fa mesos, el ministre s’havia compromès a portar-ho al consell de ministres, però ara ha tornat a dir que no es comprometia amb aquest calendari.”

El primer entrebanc que té la proposta és, doncs, la voluntat política real del PSOE de derogar de debò la sedició, i sobretot de despenalitzar les mobilitzacions i el referèndum de l’octubre del 2017. El PSOE encara no ha presentat cap proposta concreta a Podem, no li ha respost la seva amb cap contraproposta, cap document, tan sols alguns comentaris vagues, i també una certa rumorologia en cercles jurídics que apunta a unes pretensions ben allunyades d’això que proposen els comuns. La proposta dels socialistes podria acabar essent només de rebaixar les penes de presó associades al delicte i crear a tot estirar un tipus delictiu nou que, en compte del nom de “sedició”, dugués el de “desordres públics agreujats”.

El ministre Campo reconeixia aquesta setmana que el delicte de sedició grinyola si es compara amb el marc europeu. “Europa ens ha obert els ulls, i els esdeveniments que ha viscut el nostre país, la sentència del procés… Teníem uns articles que no tocàvem mai i que grinyolen, hem vist unes contestacions d’Europa que ens han xocat i que ens han fet reflexionar”, va declarar. I, sobre això, les principals dificultats són, d’una banda, el caràcter polític del delicte i, d’una altra, la desproporció de les penes que implica: fins a quinze anys de presó. En reformes del codi penal anteriors, la sedició va passar de ser considerada un delicte contra la constitució a un delicte contra l’ordre públic, però la severitat de les penes es manté, i a la pràctica, amb la sentència del Suprem, el caràcter polític també el manté.

Per això, la reforma que es proposi hauria de ser contundent i integral dins el codi penal, que toqués no solament la sedició sinó també la rebel·lió. Així ho veu el professor de dret penal de la Universitat de les Illes Balears Antoni Llabrés en declaracions a VilaWeb: “Cal una reforma conjunta dels delictes de rebel·lió i sedició, avui anacrònics, per posar-los al dia i adequar-los als paràmetres propis de la legislació penal d’un estat democràtic de dret on es reconeixen els drets fonamentals de participació política (reunió, manifestació, etc.), i per a rebaixar els seus actuals marcs penològics, que avui resulten desproporcionats. I millor encara una reconsideració integral dels delictes contra l’ordre constitucional i contra l’ordre públic.”

Però el PSOE no és tan ambiciós. I Podem cenyeix la reforma a la sedició per una qüestió pràctica, per a no encallar més el debat i aconseguir amb una certa rapidesa que es revisi la condemna contra els presoners polítics. Tanmateix, Asens explica la dificultat que hi pot haver en la negociació amb el PSOE, que no vulgui tocar el delicte i es limiti a rebaixar-ne les penes: “Un dels problemes per a nosaltres és que es creï un tipus penal que serveixi per a perseguir allò que va passar l’1-O. Amb la nostra proposta això s’exclou, perquè no hi va haver armes. El nostre objectiu és que serveixi perquè surtin els presos. Aquesta és una opció, però n’hi ha més que ens podrien portar al mateix objectiu, com ara suprimir el delicte i crear-ne un de nou de desordres públics agreujat, però que deixés clar que caldria l’ús de la violència. En canvi, si tenim un delicte de desordres públics agreujats que serveixi per a perseguir els fets de l’1-O aleshores tenim un problema. I és molt probable que el PSOE vulgui fer això, i haurem de veure què fem, per si ens permet avançar.”

Què vol dir avançar?, demanem a Asens. “Avançar vol dir que les penes previstes siguin inferiors a les d’ara. I això serà un debat que haurem de tenir nosaltres amb ERC i Junts, de si hi votaríem en contra, i això implicaria que no es modificaria la situació dels presos, o bé si entraríem en el joc –sense renunciar al nostre objectiu– d’una altra mena de reforma acceptant que no tenim la correlació de forces per a aconseguir la nostra. Això és la política.”

El problema del Suprem i l’ambigüitat

Però segurament l’entrebanc més important per a aconseguir una reforma de la sedició, tant en la línia del que proposa Podem com en la d’allò que pogués proposar el PSOE, vindria després, amb el Tribunal Suprem. Perquè és qui hauria de fer el tràmit de revisió de la sentència. I el principal maldecap ve amb el marge d’interpretació que tingui, sigui quin sigui. El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt diu a VilaWeb: “Ja veurem com ho entén això el tribunal. Ara, jo no faig pronòstics. Perquè estàs amb gent que juga amb els daus carregats. Jo entenc que allò que va aplicar el Suprem en la sentència no era sedició, perquè no diu que fos un alçament públic i tumultuari. I punt.”

I Antoni Llabrés apunta un fet destacable de la sentència del Suprem: el tribunal no va concretar-hi com havia calculat les penes de presó, tenint en compte que la condemna per malversació era en concurs medial amb la sedició –és a dir, que un delicte és un mitjà per a cometre l’altre. En una malversació que superi els 250.000 euros, com és el que diu la sentència, es pot arribar a imposar una pena de dotze anys de presó. Quan és en concurs medial, l’única condició que indica el codi penal és que la pena resultant sigui superior a la pena prevista per al delicte més greu, en aquest cas la sedició. Però com ho van calcular? Segons Asens, hi ha un criteri no formalitzat en la sentència però que es dedueix del càlcul de les penes, que és que als presos condemnats també per malversació els van sumar un any i mig de presó.

Si fos així, segons el càlcul d’Asens, i si s’arribés a aprovar la seva proposta de reforma de la sedició, el tribunal els hauria d’absoldre de la sedició i el temps que ja han passat a la presó serviria per a deixar liquidada també la malversació. Però realment serà així? Asens reconeix: “Pot passar que el Suprem –com que fa malabarismes amb la llei– es tregui de la màniga una interpretació sui generis que vagi contra les seves paraules i contra el seu criteri. No podem descartar que a l’hora de fer una revisió el Suprem s’inventi un altre criteri. No es pot descartar.”

Llabrés apunta aquesta interpretació: “La interpretació més raonable és considerar que la porció de pena dels quatre condemnats per malversació que correspondria a la sedició va ser com a mínim de deu anys, que és el període que es preveu com a límit mínim en el cas d’autoritats en el 545.1 (de deu anys a quinze), sobretot tenint en compte que a Forcadell i Forn, que només van ser condemnats per sedició, els van imposar penes d’onze anys i mig i de deu anys i mig, respectivament. I que per tant és la porció restant a partir d’aquest mínim de deu la que es correspondria amb la malversació (tres anys per a Junqueras i dos anys per als altres tres condemnats). O bé l’any i mig que calcula Asens. Però això ho hauria de determinar el TS en el tràmit de revisió de sentència.”

I encara exposa tot un seguit d’interrogants oberts sobre aquesta proposta: “Com s’aplica una modificació de la llei penal favorable per al reu en relació només amb un delicte quan la condemna ha estat per dos delictes que es troben en una relació de concurs medial? No sé precedents sobre un cas tan particular. Desapareguda la sedició, restaria una malversació només castigada amb aquestes penes (tres anys per a Junqueras i dos per als altres tres, o un any i mig, com interpreta Asens) i per tant caldria entendre que ja s’han complert? Seria per sota del límit mínim de sis anys d’aquesta modalitat agreujada de malversació de l’art. 232.3 del codi penal? No desapareixeria el càlcul de penes fet exclusivament en virtut de l’existència del concurs medial i caldria tornar a determinar les penes en atenció només a la malversació?”.

Aquests interrogants oberts restarien en última instància a les mans del Tribunal Suprem, que ha tingut en tot moment una actitud hostil envers els presos polítics, també després de la condemna, amb les limitacions i restriccions del 100.2 i del tercer grau. Si ha calgut, ha trencat precedents, en relació amb el càstig contra els presos polítics. I hom pot pensar que en aquest cas també hi estaria disposat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.