Referèndum: escac i mat

«A la Moncloa es van creure durant anys les brometes sobre el procés i van actuar amb una irresponsabilitat incendiària que ara els passa factura»

Vicent Partal
Vicent Partal
09.12.2016 - 02:08
Actualització: 09.12.2016 - 03:08
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 4 d’abril d’enguany vaig aprofitar aquest mateix article editorial per a explicar la metàfora del pendent ferroviari i presentar com a cosa impossible qualsevol marge d’acord amb Espanya a partir d’aquell moment. La metàfora diu que quan poses unes vies de tren en pendent ferroviari, amb un angle superior al que és recomanable per a la circulació, ja no hi ha cap manera de conduir-lo. Això no vol dir necessàriament que hi haja d’haver un accident i que et mates, però sí que implica que el maquinista no té manera ni de frenar-lo, ni d’accelerar-lo ni d’aturar-lo. De conduir-lo. Simplement, en perd el control i va tot sol.

Aleshores vaig dir una cosa que avui tothom finalment sembla que accepta i entén: que la judicialització del procés català és l’error més monumental que podia cometre l’estat espanyol, perquè el deixa sense capacitat negociadora. Els tribunals són el pendent ferroviari i fins i tot en el cas que la majoria PP-Ciutadans-PSOE volgués aturar els fets que passaran a partir d’ara no ho podria fer. Un tren en pendent ferroviari no es deixa conduir i la política de l’antipolítica ha posat el govern espanyol en una situació d’escac i mat.

Ahir el president Puigdemont va anunciar que convocava la cimera sobre el referèndum el 23 de desembre, i així engegava formalment l’etapa final de l’autonomia. Ho farà l’endemà mateix que el pressupost supere el debat a la totalitat –si això acaba passant, tal com és previsible.

La convocatòria és una crida a participar-hi no únicament els partits polítics sinó també la societat civil i oficialitzarà la decisió, expressada amb contundència ja fa setmanes, de fer el referèndum tant sí com no. Si hi ha acord amb Espanya, es farà tenint en compte les condicions que es pacten i, si no, es farà amb les condicions que posarà el Parlament de Catalunya. És una decisió històrica. Us recomane, per tant, que us cordeu bé el cinturó, perquè ara és quan vénen els revolts més forts d’aquesta fantàstica carretera que hem transitat aquests darrers cinc anys.

Tot allò que veiem aquests dies –la famosa ‘operació diàleg’ i més operacions no tan cridaneres que també s’han activat– passa perquè el govern espanyol finalment s’ha convençut que tot això va de debò. A la Moncloa es van creure durant anys les brometes sobre el procés i van actuar amb una irresponsabilitat incendiària que ara els passa factura. Si em permeteu de dir-ho així, amb una manca de patriotisme esfereïdora, increïble. I ara, de sobte i sense marge de maniobra, es troben obligats a nadar contra corrent. De manera que hauran d’intentar-ho a la desesperada.

Perquè la situació és nítida i els és profundament desfavorable. El Parlament de Catalunya aprovarà una llei de transitorietat que significa la creació de la república independent de Catalunya. Aquesta llei entrarà en vigor immediatament pel que fa als articles relacionats amb el referèndum, però romandrà en suspens pel que fa a la resta, fins que no se sàpiga el resultat de la consulta. Ningú no tindrà cap dubte, però, que aquesta consulta serà vinculant i que si guanya el sí immediatament després es proclamarà la independència, de manera que si els partidaris del no criden al boicot, a no participar-hi, en la pràctica només estaran ajudant a la victòria del sí i el naixement de la república. Escac i mat. I, ‘a tot estirar’, al setembre.

Espanya, amb el tren posat en pendent ferroviari, té temps de reaccionar? A mi em sembla impossible, però fins al darrer minut ho pot intentar. En la hipòtesi descrita, l’única reacció raonable i seriosa, la que li aconsellen des de fora, seria pactar el referèndum amb el govern català i maldar perquè guanyàs el no. Qualsevol altre camí porta a la DUI directament. Però el problema és que, per més voluntat de pacte que hi posen ara, quan un tribunal execute una sentència intolerable per nosaltres i que ells ja no poden evitar, el referèndum correrà des del setembre a les setmanes immediatament posteriors a la sentència. I hi haurà escac i mat, segurament abans no es pensen ells.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi
Jordi
08.12.2016  ·  22:33

Aquest és el to que ens cal: il·lusió, fermesa, seguretat. Ens veiem el dia 16 al Passeig de Lluís Companys.

Josep
Josep
09.12.2016  ·  08:18

El to contundent del nostre director és sempre un cop estimulant a l’espatlla dels que esperem des de fa moltíssims anys desempallegar-nos de la meseta. Estic d’acord amb l’escac, però el mat ho serà quan el referèndum es convoqui amb totes les garanties de la seva validesa i reconeixement internacional. El dubte més gran que tinc actualment és de com s’elaborarà el cens, ja que l’estat no el cedirà mai. Paradoxalment, els que vivim a l’estranger crec que som els que ho tenim millor, ja que la Generalitat ens té gairebé a tots censats des del 9N. La qüestió són els votants del Principat i els catalans residents a Espanya. Potser en Partal té més informació sobre el tema i ens en informarà en un proper editorial.

Josep Maria
Josep Maria
09.12.2016  ·  14:17

Escat i mat (V Partal) / o /
Hi ha massa coses que ens allunyen de la Independència (P Cardús).
Opinions personals.

Jo estic més amb Cardús. Estem en un treball de filigrana extrema i ens costa massa mirar i fer en clau nacional. Encara vivim dins el paradigma espanyol i manera de fer espanyola.
Nefast. Nefast. “Nefast politicament correcte” en l’enviar missatges de futur i present. Denúncia històrica gairebé nul·la. Cofoisme segons Cardús.
La baixada del tren pot estar frenada per conflictes interns.. donant avantatge al unionisme.
Insisteixo fins el cansament: Ningú prepara el poble DENUNCIANT OBERTAMENT i sense por la tragèdia sense misericòrdia ocasionada per España a Catalunya i altres pobles.
Molts polítics escollits tenen molta, molta por.
Però tot pot canviar. O no?

Josep
Josep
09.12.2016  ·  18:02

Si, si, molt bé, tant de bo!! Però potser ens oblidem del factor CUP. Un factor -superrevolucionari- que , si vol, pot agafar un ferrocarril en baixada i fer-lo aturar, fer-lo descarrilar, fer-lo explotar en mil bocins, o el que més -els- convingui.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies