Amb tots els seients locals ja assignats, els candidats de l’oposició pro-democràcia d’Hong Kong han aconseguit 388 consellers de districte, que contrasten amb els 59 de pro-xinesos que han obtingut representació (239 menys que en la legislatura anterior). Del total de 452 seients que conformen els consells locals en què es divideix la ciutat, l’oposició ha aconseguit una majoria amplíssima del 85%. Només cinc seients han acabat en mans de polítics no alineats amb algun dels dos blocs. Ara l’oposició controlarà pel cap baix 16 dels 18 districtes. Fins ara no en controlava cap.

Aquest resultat és especialment important per dues raons. En primer lloc perquè podria consolidar els consells locals com a contrapoder a l’Assemblea Legislativa, fortament controlada pels partidaris de Pequín. I en segon lloc perquè aquest resultat tan extraordinari obre la possibilitat d’una victòria dels localistes i demòcrates a les eleccions parlamentàries de l’any vinent i perquè l’elecció de la cap de govern podria passar a mans demòcrates, fet que originaria un autèntic daltabaix en les relacions amb Pequín.

El cap de govern d’Hong Kong és triat per un mètode molt enrevessat que vol evitar la participació democràtica. En compte d’una elecció per sufragi universal dels set milions d’habitants de la ciutat és un grup de 1.200 persones que té el dret de triar-lo. D’aquests 1.200 vots, 117 corresponen als consells de districte.

El 2017, quan va ser elegida l’actual cap de govern, Carrie Lam, tots els consells de districte van votar per ella. De fet, els demòcrates només van aconseguir tenir 326 dels seients del comitè electoral que fa l’elecció. Si ara tots els consells de districte fossin per als demòcrates, significaria que pel cap baix als 326 seients anteriors caldria afegir els 117 dels consells de districte, amb la qual cosa els demòcrates arribarien a controlar 443 seients del consell electoral, i només els en faltarien 158 per a tenir-ne prou per a nomenar un candidat seu com a cap de govern. Després d’aquesta nit, poca gent té dubtes que la majoria de la cambra serà a l’abast del camp demòcrata el 2020.

La qüestió és com reaccionarà la Xina, que precisament va imposar un sistema electoral com aquest per impedir que un candidat no controlat per Pequín arribés al poder a Hong Kong.

Hong Kong fa eleccions enmig del caos

Alta participació

Dels 4,1 milions de votants registrats prop de 3 milions han votat (un 71%). Així doncs, les eleccions, que han transcorregut sense episodis violents, han superat els 2,2 milions de persones que votaren a les eleccions al Consell Legislatiu –l’òrgan principal de govern– el 2016.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.