Fotografia: EPA / Jerome Favre

Els ciutadans d’Hong Kong elegeixen aquest cap de setmana els divuit consells locals en què es divideix la ciutat. En total, elegiran 452 consellers de districte. Quatre milions de ciutadans tenen dret de vot en aquestes eleccions que posaran a prova el suport tant al moviment democràtic com al govern de la Xina. Les llargues cues davant dels col·legis ha marcat la jornada electoral. A aquesta hora, la participació és del 63%, molt per sobre del 47,01% de fa quatre anys.

Les eleccions arriben després de setmanes d’una tensió extrema als carrers i marcades per la prohibició del govern que hi participi Joshua Wong, el dirigent demòcrata de la ciutat més conegut. En les darreres eleccions locals, els partits pro-xinesos van guanyar clarament, amb 783.000 vots sobre els 540.000 aconseguits pels moviments democràtics. Com a resultat, avui els pro-xinesos manen a disset consells locals dels divuit que hi ha. Qualsevol canvi en aquestes xifres, tant de participació com de resultats, serà llegit com un suport al moviment democràtic que des de l’estiu passat promou concentracions setmanals i ara gairebé diàries, les quals aquestes darreres setmanes han derivat en greus enfrontament amb la policia i en amenaces directes del govern xinès.

D’entrada, en aquestes eleccions hi ha un canvi significatiu, que és que els partits democràtics presenten candidats a totes les circumscripcions, cosa que no havia passat mai. I, també per primera vegada, hi ha una mínima coordinació entre ells que permet d’optar conjuntament pel candidat que té més possibilitats de derrotar els pro-xinesos.

És veritat que els consells locals són l’esglaó més baix de la política oficial a Hong Kong i en un context normal aquestes eleccions cridarien poc l’atenció, comparades amb les eleccions al Consell Legislatiu, el parlament de la ciutat. Però en aquest cas, tothom està convençut que qualsevol resultat favorable al moviment democràtic causaria molt de nerviosisme al govern d’Hong Kong i faria créixer la crispació amb el govern xinès.

Precisament, aquesta setmana, la tensió política ha arribat al punt màxim quan el Congrés del Poble xinès ha avisat que estava disposat a imposar les seves institucions a Hong Kong, malgrat que els acords amb el Regne Unit ho impedeixen. Reaccionant a una decisió adoptada dilluns pels tribunals d’Hong Kong que anul·lava la prohibició del govern de portar màscares a les manifestacions, el parlament xinès va amenaçar les institucions de la ciutat, i concretament el seu sistema judicial, basat encara en la tradició britànica, si continuaven prenent mesures que Pequín considera contràries als seus interessos.

Una victòria dels partits democràtics a les eleccions als consells locals no entra pas dins les previsions, però si passés, tindria un impacte directe en l’elecció del cap de govern. Aquesta elecció es fa mitjançant un sistema complicat destinat, precisament, a impedir que el candidat tingui el vist-i-plau de Pequín. I com a part d’aquest sistema, dels 1.200 electors que acaben triant el cap de govern, n’hi ha 121 que formen part de la llista o el grup guanyador de les eleccions als consells local. El sistema atorga tots els vots a un sol partit, partint de la convicció que sempre guanyaran els pro-xinesos. Però ara això podria girar-se’ls en contra, tot causant una crisi política, encara que els recursos per a nomenar un dirigent al gust de Pequín continuen essent importants. Per això, una de les demandes dels manifestants és precisament que es facin unes eleccions lliures i s’elegeixi el cap de govern per votació universal.

Una de les grans incògnites de les eleccions de diumenge és si es reproduiran els incidents als centres de votació. Aquestes dues darreres setmanes, la ciutat ha estat col·lapsada pels manifestants, que han tallat carrers i avingudes, han anul·lat túnels i han blocat la xarxa de tren i metro.

El govern d’Hong Kong ha dit que tenia preparada tota la policia antiavalots per desplegar-la en els centres electorals si ho considerava necessari. Una perspectiva que, més que no pas tranquil·litzar, posa en tensió els manifestants. Aquesta setmana, sobretot a la Universitat Politècnica, s’han viscut alguns dels incidents més greus de tots els mesos de mobilització i les denúncies contra la brutalitat policíaca han estat intenses.

Aquesta violència, fins i tot, ha fet dubtar les autoritats si continuar amb el procés electoral o bé aturar-lo. Finalment, han decidit de tirar endavant amb unes eleccions pensades només per a la gestió dels afers més locals de les comunitats que integren l’ex-colònia britànica. És a dir, que els col·legis obriran les portes. Caldrà veure si els votants dipositaran en les urnes unes butlletes pensant solament en la recollida del fem i les rutes de l’autobús o bé si, com alguns esperen, la votació esdevindrà un referèndum sobre el futur de la ciutat i la seva relació, discutida, amb la Xina.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb