Avui farem un plat que no és difícil, però que requereix una mica de temps per a fer-lo, ja que cal bullir l’arròs i tallar i saltar les verdures. La paraula ‘curri’ prové de la llengua tàmil que es parla al sud de l’Índia i significa ‘salsa’. Quan els anglesos s’hi van establir, els va agradar el gust de les salses que es preparaven i van provar de portar-les cap a Europa. Però algunes espècies perdien l’aroma i per això van fer-ne una barreja en pols amb totes, que és la que ens ha arribat aquí. Altres gastronomies com la de Tailàndia o el Japó també fan servir aquestes espècies i les van adaptar als seus gustos.

La barreja en pols que fem servir a Europa acostuma a tenir aquests ingredients: comí, gingebre, coriandre, canyella, nou moscada, grans de mostassa, pebre, cardamom i cúrcuma. La cúrcuma, que és la responsable del color groc intens i persistent del curri, és un rizoma, una mena de tija subterrània de la planta que sembla una arrel. Té moltes propietats i efectes antiinflamatoris i antioxidants que són molt beneficiosos per a l’organisme i també s’ha descobert que té activitat anticancerosa. Aquests efectes beneficiosos es veuen afavorits per la barreja de la cúrcuma amb els altres productes, com el gingebre (que també té poder antiinflamatori i antioxidant) i el pebre, perquè la combinació entre tots facilita l’absorció i metabolització de les substàncies que tenen totes aquestes propietats. Té un gust intens i peculiar i no ha de ser picant, tot i que té una mica d’alegria.

 

L’arròs
L’arròs és un cereal, és a dir, un tipus de planta de la qual s’aprofita el gra, ric en midó. Se’n pot fer farina, pot utilitzar-se per fer farratges o per fer begudes fermentades com la cervesa. Es troba dins la família de les Gramínies i pertany al gènere Oryza sativa. Permet fer-ne diverses collites durant l’any i això el converteix en un cereal molt productiu.
El seu origen és a l’Àsia, on ja es conreava fa milers d’anys. Es considera que és el segon aliment més consumit al món, després del blat, que és un altre cereal. L’arròs no conté gluten, aquella proteïna dels cereals que de vegades causa intoleràncies i inflamació intestinal. Per tant, l’arròs el pot consumir tothom, també els celíacs.

Hi ha diversos tipus d’arròs que es classifiquen segons la seva mida: arròs de gra curt o rodó, de gra mitjà o de gra llarg. D’arròs de gra curt o rodó tenim l’arròs Bomba de l’Ebre, que rep aquest nom perquè no es trenca, sinó que s’arrodoneix amb la cocció. No allibera el midó i fa que no es covi ni quedi enganxat. És el que s’utilitza per fer els arrossos caldosos. D’arròs de gra mitjà tenim la varietat Badia del Delta de l’Ebre, que és molt tradicional i es fa servir per fer paelles. També podem trobar l’arròs llarg, que no deixa anar el midó i no va bé per fer-lo a la cassola, sinó que s’ha d’escórrer i utilitzar per preparar amanides. A casa nostra, a part dels arrossos del Delta, també tenim els de Pals, dels quals fa uns anys que s’ha recuperat el conreu.

L’arròs és una gran font d’energia, ja que el seu contingut principal és el midó, que es converteix en glucosa. Això vol dir que és ric en hidrats de carboni de cadena llarga, que digerim lentament i que ens aporta força quilocalories. En canvi, no conté gens de greix en la seva composició, però cal afegir-ne en moltes de les múltiples receptes per cuinar-lo.

Recepta
La base d’aquesta recepta és l’arròs. Es pot fer servir arròs llarg o arròs rodó, això dependrà dels gustos. Si es fa servir arròs rodó, serà més gustós però caldrà esbandir-lo bé perquè no quedi enganxat. Si es fa servir arròs llarg, com que té menys midó, quedarà més desenganxat i una mica més tibant. Les verdures per a saltar es poden adaptar al gust de cadascú. La combinació del curri amb el batut de coco (no en podem dir llet perquè és el suc d’una fruita barrejat amb aigua) és el que li dóna el gust i l’aroma característics.

Ingredients (per a 2 persones)
140g d’arròs sec (70g per persona)
1 ceba petita
1 pastanaga
½ carabassó petit
½ pebrot vermell
unes fulles de julivert
oli d’oliva
150 ml de batut de coco (una tassa que no estigui plena)
1 cullerada de postres de curri

Preparació
Poseu un cassó amb aigua al foc amb una cullerada de postres de sal. Renteu les verdures i assequeu-les.

Peleu la ceba i trinxeu-la. Peleu la pastanaga i talleu-la a trossets petits. Renteu també el carabassó i el pebrot i talleu-los a trossets petits. Renteu i trinxeu les fulles de julivert.

Poseu oli d’oliva en una paella, just per cobrir-ne la superfície i poseu-hi primer la ceba per sofregir-la. Després hi afegiu el pebrot, la pastanaga i el carabassó, els saleu només una mica i els salteu a foc viu.

Aneu remenant les verdures perquè no es cremin i, quan ja estiguin daurades, hi poseu el julivert tallat, remeneu i apagueu el foc. Si queden cruixents, estaran més bones.

Mentrestant, quan l’aigua bulli, hi poseu l’arròs i remeneu. Depèn de quina mena d’arròs trieu i de com us agradi, el deixareu fer més o menys. De totes maneres, com queda més bé és quan l’arròs es fa al punt, ni massa fet ni massa cru. Pel canvi de color i de mida sabreu quan cal treure’l del foc, però compteu que serà entre 12-15 minuts.

Escorreu l’arròs amb un colador, esbandiu-lo bé amb aigua freda i deixeu que quedi ben escorregut.

A la paella on heu saltat les verdures, mireu si hi podeu abocar l’arròs escorregut o agafeu-ne una de més gran i ho poseu tot junt sense perdre l’oli de saltar les verdures.

A la tassa amb què mesureu el batut de coco, hi barregeu la culleradeta de curri. Amb el foc encès, hi aboqueu el coco amb curri, ho barregeu bé un parell de vegades i ho retireu del foc.

Suggeriments
La quantitat de batut de coco i de curri, la podeu adaptar al vostre gust: si es vol més caldós, es posa més coco i si es vol més pujat de gust, hi poseu més curri.

És un primer plat que omple molt.

Pot combinar bé amb un segon plat de carn o de peix que aporti les proteïnes animals.

Es pot servir calent o tebi.

Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.

No conté gluten.

Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica elevada perquè l’arròs aporta molts glúcids i la capacitat energètica és alta. També cal tenir en compte la quantitat de proteïna vegetal que conté. Quan es menja arròs, les racions han de ser sempre mesurades.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb