A Madrid corre amb molta força el rumor que el govern espanyol ja té la certesa que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, deixarà feta miques la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. I que per això Pedro Sánchez ja ha mogut fitxa amb els indults, perquè el cop que vindrà d’ací a un any o dos quedi atenuat, i que tots els condemnats a penes de presó siguin lliures el dia que arribi el gran revés del TEDH a l’estratègia judicial de repressió contra l’independentisme. Així es pot veure en diversos mitjans afins a la dreta espanyola, i qui avui ho expressa d’una manera més clara i rotunda és el veterà periodista José Alejandro Vara en un article al diari Voz Pópuli que es titula “Perdoneu, president, no està bé d’humiliar el Suprem”.

El començament de l’article és molt contundent: “Ni un minut. La sentència del procés no dura a Estrasburg ni un minut. La tomben, la destrossen i, a més, en faran befa. No s’estén el pànic entre la família de les togues del Suprem. Ho tenen assumit. Serà una bufetada descomunal que tombarà tota l’estructura jurídica, política i social erigida entorn de la denúncia del cop. Sánchez ja hi compta. Predica per Europa la seva singular teoria del diàleg contra la venjança.”

Editorial de Vicent Partal: L’olor de derrota inunda de sobte la cort de Madrid

La tesi de l’article és que el president espanyol, Pedro Sánchez, que havia arribat a proclamar que els presos havien de complir íntegrament la sentència quan es va fer pública, s’avança a la decisió del TEDH, i n’intenta fer arma política per sobreviure. “A la Moncloa donen per fet que Estrasburg ensorrarà la sentència perquè la sedició no és un delicte amb pedigrí en aquella cort del progrés. Ni sedició, ni rebel·lió, ni alçament, ni violència, ni sublevació. I menys encara, cop d’estat. Potser perquè a Espanya ja no hi ha estat. I som a punt que ni tan sols hi hagi Espanya. Doneu-li temps.”

Alejandro Vara es fa ressò d’una informació de La Razón segons la qual la sentència del TEDH arribarà poc abans de les eleccions espanyoles vinents. “Serà una pluja benèfica i daurada per a Sánchez, i un cop cruel per als togats i la justícia espanyola. Una escopinada al nostre estat de dret. Sánchez tindrà servit en safata l’eix de la seva pròxima campanya.” I afegeix un fet molt remarcable. Les declaracions del president espanyol en la reunió del Consell Europeu del proppassat 25 de maig, tot parlant de “concòrdia, enteniment i diàleg”, contraposant-ho a “la venjança o la revenja”.

Ho deia just el dia que Marchena feia públic l’informe duríssim d’oposició als indults, i davant la plana major del poder polític europeu. Sánchez feia aquell moviment just una setmana abans de l’aprovació d’un informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa que demana l’alliberament dels presos polítics catalans, la retirada de les euroordres contra els exiliats i de les causes contra desenes d’ex-alts càrrecs del govern i la reforma urgent del delicte de sedició i de rebel·lió en el codi penal espanyol. El dia que Sánchez activava “l’operació indults” ja sabia que s’aprovaria aquest informe demolidor, tal com va assenyalar el jurista Josep Costa, ex-vice-president del parlament.

Les quatre ofensives de la batalla final de l’exili a Europa

I el mateix dia que s’aprovava l’informe, la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo es reunia amb el president de la Comissió de Venècia, Gianni Buquicchio. La Comissió de Venècia és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, referent en qüestions sobre qualitat democràtica, drets humans, dret constitucional i aplicació de l’estat de dret. I cal recordar que la jurisdicció del Tribunal Europeu dels Drets Humans és la dels quaranta-set estats del Consell d’Europa, com a institució de referència.

És en aquest context que comencen a circular a la premsa espanyola els rumors que tant el govern de Pedro Sánchez com el Tribunal Suprem tenen coll avall que el TEDH fulminarà la sentència contra el procés. Així ho deia La Razón el 3 de juny: “La carta de Sánchez: Europa tombarà la sentència del procés”. L’article diu que la desautorització del TEDH de la sentència anirà en favor de Sánchez, que el seu govern “té la confiança absoluta que serà així”. I afegeix: “La informació de l’executiu també apunta que la decisió del TEDH pot estar a punt d’ací a un any i mig o dos anys, no és un termini fix, però aquesta previsió obre la porta que pugui coincidir, segons els càlculs, amb les pròximes eleccions generals. I amb això somia la Moncloa: de poder anar a aquestes eleccions amb l’aval d’Europa al tortuós camí que obren els indults als secessionistes.”

Així ho expressava també el diari El Mundo en aquest article de dissabte passat: “El fet que el govern [espanyol] fantasiegi amb un possible toc d’alerta del Tribunal Europeu de Drets Humans revela com és de destructiva la seva missió i alguna cosa més. Que el poder executiu estigui disposat que la justícia espanyola quedi en descrèdit, represa per instàncies comunitàries, és la irresponsabilitat d’estat més paorosa. Agreujada pel cinisme de fingir ser un simple espectador del procés. No hi haurà cap al·legació més poderosa en el recurs d’Estrasburg que el fet que el mateix govern de l’estat hagi convertit el principal condemnat en interlocutor preferent, soci d’investidura i creditor de la gràcia; que el mateix govern de l’estat impulsi una reforma del delicte de sedició com a forma de reescriure la sentència del Suprem.”

El mateix dia l’ABC publicava aquest article en la mateixa línia, amb un titular que ho deia tot: “Temor perquè l’acció del govern erosioni el Suprem a Europa”. En l’article, Salvador Sostres es feia ressò també de les paraules de Sánchez dient que “la venjança no és un valor constitucional” en la seva defensa de la decisió de concedir els indults. I destacava també l’impacte que poden tenir decisions com aquesta, o com la possible reforma del delicte de sedició en el president Carles Puigdemont i la resta d’exiliats. “La reforma del delicte de sedició és una reescriptura de facto de la sentència que va condemnar els dirigents independentistes i prepara el retorn a Espanya de Carles Puigdemont”, deia El Mundo.

En aquest mateix diari sortia publicat diumenge un article que es titulava precisament “El retorn de Puigdemont”. El columnista, Jorge Bustos, reprodueix aparentment un diàleg amb “un jutge important”, que adverteix sobre la reforma de la sedició. I diu: “Quan aquesta reforma entri en vigor i els indults s’hagin consumat, si jo fos l’advocat de Puigdemont, li diria que fes les maletes i es presentés a Espanya. Emmanillat sota els focus: publicitat mundial. El porten davant Llarena, que ha d’adaptar el seu processament a una regulació que ja no justifica la presó preventiva. Puigdemont paga la multa de la malversació aquí mateix, fins i tot amb propina per les despeses per vacil·lar, i surt lliure.” Anava més enllà i fins i tot deia: “Proclamarà la República. I aquesta vegada estarem desarmats”.

L’obsessió pel retorn de Puigdemont també ha anat creixent en els mitjans de la dreta espanyola. A l’ABC, Ignacio Camacho insistia en aquesta reflexió, i deia: “Si el govern revoca el criteri de la justícia, no podrà impedir que Puigdemont s’escoli per la mateixa escletxa”, i destacava un factor afegit important, que Puigdemont té ara immunitat com a europarlamentari. “Un cop oberta aquesta porta, o tots dins o tots fora. Els delictes que els imputen són idèntics als dels altres insurrectes a qui el govern es disposa a indultar.”

En el moment que conflueixen els recursos dels presos al Tribunal d’Estrasburg amb la fase decisiva de la batalla judicial a l’exili, que acumula desautoritzacions importants a Alemanya i Bèlgica i que té procediments oberts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, les autoritats espanyoles veuen que s’acosta el moment de la derrota definitiva de la causa contra l’independentisme en l’àmbit internacional. Per això els moviments de Sánchez, i per això els símptomes de pànic en alguns dels principals mitjans a Madrid.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.