El Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa demana a Espanya que retiri les euroordres i alliberi els presos

La investigació al Consell d’Europa sobre com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament, pràcticament ja ha conclòs. I l’informe que ha anat elaborant el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell és dur i contundent. Perquè alerta que “diversos polítics catalans d’alt nivell van ser processats i finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre més coses per declaracions fetes en l’exercici dels seus mandats polítics, tot donant suport al referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya de l’octubre del 2017”. Així consta en l’informe elaborat pel letó socialista Boris Cilevics, relator d’una missió que ha durat un any i mig.

Aquesta comissió parlamentària demana a les autoritats espanyoles que reformin els delictes de rebel·lió i de sedició perquè “no puguin interpretar-se com si quedés sense efecte la despenalització de l’organització de referèndums il·legals del 2005, i que no portin a sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. I afegeix la petició que “es consideri l’indult o l’excarceració” dels presos polítics “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum inconstitucional i les manifestacions multitudinàries pacífiques relacionades”. I encara més, demana que es deixi de perseguir els exiliats i els nombrosos ex-alts càrrecs acusats i pendents de judici “relacionats amb el referèndum del 2017”.

1/ Today @PACE_LegalHR adopted a report by @Boriss_Cilevics on "Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate?". Referring specifically to #Turkey and #Spain, it stressed the need to protect politicians' freedom of expression.

— PACE_Legal (@PACE_LegalHR) June 3, 2021

Finalment, l’informe demana a les autoritats espanyoles que “deixin de demanar als polítics catalans que reneguin de les seves opinions polítiques profundament arrelades a canvi d’un règim penitenciari més favorable o de la possibilitat d’un indult”, i els suggereix que ho podrien fer “exigint que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals”.

Fa pocs mesos comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va renyar l’estat espanyol per la violació de la llibertat d’expressió i li va exigir reformes legals, amb una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació.