Raül Bobet: “Hem de fer pinya per la llengua, pel paisatge, per la cultura, pel vi, per la gent”

Aquesta setmana, a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, s’hi ha presentat la 14a Fira del Vi del Pirineu, que es farà a Talarn (Pallars Jussà) els dies 12, 13 i 14 de juny. Una proposta que vol fer conèixer el vi del Pirineu, tot maridant-lo amb productes de la terra, vinculant el vi amb el paisatge i les persones que el fan. Durant la presentació, es van tastar quatre vins: un vi del celler Terrer de Pallars de Figuerola d’Orcau, La presumida, cupatge de garnatxa blanca i macabeu, jove, fresc i tot fruita. També es va tastar el Taleia del celler Castell d’Encús, a Talarn, un monovarietal de sauvignon blanc, net, elegant i expressiu. Després es va tastar un merlot 100% del celler el Vinyer a Tremp, el Nummulit, un vi amb llargues maceracions, criat en bótes de roure i en ampolla, corpulent. I es va acabar tastant el vi de la fira d’enguany, elaborat pel Castell d’Encús, un cupatge a partir de cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot i petit verdot, de l’anyada 2019, estructurat, melós, molt agradable.

Semblava que seria una presentació protocol·lària, amb els parlaments del batlle de Talarn, Àlex Garcia, el director general de l’INCAVI, Joan Gené, i l’impulsor del Talarn Music Experience, Ramon Mitjana, un personatge curiós i interessant, perquè és metge, restaurador i productor musical, impulsor d’aquest festival de música que s’ha vinculat amb la fira. Però només ho semblava, un acte convencional, perquè l’enòleg Raül Bobet, propietari del celler Castell d’Encús, un dels projectes de prestigi internacional al Pirineu, un professional respectat a tot arreu, va prendre la paraula i va donar arguments de pes i d’altura que depassaven el vi, Talarn, el Pirineu, que parlaven de país i d’una manera de fer, de viure i de respectar el paisatge. Vam trobar les seves paraules il·luminadores, de manera que les reproduïm.

Va dir Raül Bobet: “El futur és el paisatge. El futur, gent que sou a l’alcaldia, és l’estètica. El Pallars no serà mai vi, sempre serà paisatge, igual que ho és la Borgonya. Ens equivoquem si pensem que el territori el defineix només el vi. El territori el defineixen les persones, l’activitat i el paisatge. A Catalunya, a tots dos Pallars, el que tenim és el territori. És tremendament important que s’entengui. Perquè el paisatge és el llinatge, és la categoria.

Crec que els paisatges ciclopis on estem (no som de terra plana) ens obliguen a donar missatges no pas dòcils. La gent busca experiències en el món del vi. I les experiències es donen on hi ha contingut. A Catalunya tenim uns quants llocs amb contingut, però no gaires. Crec que hem de ser molt seriosos a l’hora de defensar el que tenim aquí al Pallars.

A mi no m’interessa Castell d’Encús. A mi m’interessa Catalunya, m’interessa el Pallars, m’interessa Lleida, m’interessa la unitat. Si us plau, lluitem per un territori que és únic i que encara preservem. Preservem el territori per ser excel·lents. Res més que això. I ho hem de fer amb paisatge, amb restauració, amb el caliu de les persones, amb coneixença i amb l’obligació que ens dóna el lloc on som: no podem competir en volum, hem de competir amb excel·lència.”

I va continuar: “Jo no penso en el vi, jo penso en Catalunya. Per sort, el vi ens fa socials i ens fa més humans. Perquè el vi és social. I la virtut és saber-lo prendre. D’aquesta manera, la subtilitat i l’harmonia poden menar els vins, no pas la intensitat. Hem de compassar el vi i no l’hem d’exagerar amb additius químics, com el resveratrol. El que és important del vi és la part social i el gaudi de compartir. El vi ha de ser subtil. M’agraden les subtilitats, per poder gaudir del paisatge, de la poesia, del silenci.

Som catalans, hem de demostrar orgull, som del Pirineu, som pallaresos. Hem d’anar endavant i fer-ho molt bé. Jo trobo a faltar fer pinya. Hem de fer pinya. Aquí els cellers ens mirem el melic, ens pensem que som millors que els altres. Som una mica envejosos. Però crec que no hi ha una altra manera d’anar endavant que fent pinya: fer pinya per la llengua, fer pinya pel paisatge, fer pinya pels restaurants, fer pinya per la cultura, fer pinya pel vi i fer pinya per la gent. Catalunya ha d’eixir d’una manera forta, ajudant-nos, gràcies a fer pinya. Perquè, si no, no serem res.”