Els rars són ells (i la seua constitució)

«Si hi ha un estat que no encaixa en el model constitucional europeu és Espanya. Són ells qui haurien de donar explicacions i no pas nosaltres»

Vicent Partal
18.02.2020 - 20:51
Actualització: 18.02.2020 - 20:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui VilaWeb us presenta un treball important. Hem analitzat amb lupa les constitucions dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea per a cercar què diuen, totes i cadascuna, sobre l’ús de les llengües oficials. I també sobre els usos i els drets dels parlants de les altres llengües. I es pot veure que els rars són ells –els espanyols, vull dir.

L’anàlisi, feta per Ot Bou, és indiscutible. Són dades inapel·lables que no admeten discussió: hem revisat tots els texts oficials, l’un darrere l’altre. I el resultat de la lectura d’aquesta documentació és que només hi ha un altre estat –però amb una situació sociolingüística que no es pot comparar amb la de l’estat espanyol– que obligue constitucionalment els seus ciutadans a ‘saber’ la llengua oficial. És Bulgària. Únicament Bulgària i Espanya creuen que es pot obligar algú a saber una llengua. La resta no ho fan. I no únicament no ho fan, sinó que tenen pràctiques lingüístiques respectuoses amb els drets de les minories, i consagrades en la constitució, que són ben distintes de les espanyoles. Diametralment oposades. Fins al punt que fan de la constitució espanyola –una volta més, i no ho repetirem prou vegades– l’excepció, l’anomalia, a Europa.

Ja ho sé, ja ho sabem tots, que després hi ha les lleis lingüístiques, els reglaments i les pràctiques dels estats. Però hem volgut estudiar les constitucions perquè es poden comparar sense dificultats i perquè són el fons d’on naix tot l’ordenament. I la imatge que en resulta és que la diferència entre la constitució espanyola i les altres d’Europa és xocant.

Els rars són ells. I l’estudi no fa sinó constatar-ho. Si hi ha un estat que no encaixa en el model constitucional europeu és Espanya. Són ells qui haurien de donar explicacions i no pas nosaltres. Nosaltres, si de cas, hauríem de perseguir la creació d’un nou estat per al Principat tan ràpidament com siga possible i la derogació de l’actual constitució espanyola també tan ràpidament com siga possible, mentre la resta dels Països Catalans del sud no entren en el camí de l’autodeterminació.

Però igualment important seria accelerar el procés de descolonització mental. Comprovant que això que nosaltres considerem que seria normal és efectivament normal, mentre que la seua pretesa normalitat és, en realitat, una anomalia. Una anomalia democràtica. Basada en el fet que l’estat espanyol és l’únic dels vint-i-set estats europeus on una dictadura no va ser derrotada i on els mecanismes ideològics i de control d’aquell règim suren encara, i es fan visibles quan els poses davant l’espill dels altres.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bosch
Jaume Bosch
18.02.2020  ·  22:18

Franco ha sigut l’únic dictador d’Europa que va morir al llit, bé, crec que el d’Albania Enver Hoxha també, i això diu molt d’un poble.

Josep Usó
Josep Usó
18.02.2020  ·  22:26

No només són rars. Després de la segona guerra mundial, Espanya és el país europeu, juntament amb el Portugal d’Oliveira Salazar. Peròés a l’estat espanyol on encara es manté l’orgull i la memòria del darrer dictador. I on es pretén que tothom parle allò que ells anomenen Español. I on els estudiants, després d’anys i panys d’estudiar Anglès no el parlen amb fluïdesa. I on els més convençuts i més nacionalistes, encara somien amb un imperi on no es posava el sol i que fa molts segles que va desaparèixer. I es pensen que són el centre del món i que tot gira al seu voltant. Només hi ha una cosa sensata a fer. anar-nos-en tan prompte com siga possible. Com han fet ja des de l’Illa de Xàtiva (Tierra de fuego, des de Felip V) fins a Cuba, les Filipines o les “colònies africanes”. Ningú ha volgut tornar.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
18.02.2020  ·  22:54

El dictador va obligar a doblar totes les pel·lícules a l’espanyol. I d’aquí ve que anem tan malament de llengües estrangeres! Hitler també va fer a Alemanya.

Ramon Perera
Ramon Perera
18.02.2020  ·  23:19

Caldria no perdre de vista un detall que no és gens banal. L’escut que encapçala la primera pàgina de la constitució espanyola, tal com es pot veure a la fotografia que acompanya l’editorial, és l’escut franquista.

jaume vall
jaume vall
18.02.2020  ·  23:19

Així m’agrada Vilaweb, amb el rigor -li suposem- i amb la valentia d’avui, d’ahir, d’abans d’ahir per dir prou al que no està bé. Òbviament dels incompetents espanyols, però també dels egoïstes de les nostres files.
Bravo.

Josep Salart
Josep Salart
18.02.2020  ·  23:23

Ostres, jo pensava que l’editorial d’avui podía explicar el debat sobre el retorn de la liquidació de l’IVA que l’Estat deu a les Comunitats Autònomes, que en el cas de Catalunya es xifra en 443 milions a la Generalitat i 750 als Ajuntaments i que no va prosperar pel vot en contra d’ERC.

Així com s’ho farà el senyor Aragonés i tota aquesta gent que espera tant dels pressupostos socials i bla bla bla, si ERC vota que no cal, que s’ho quedin, que ja ens en sortirem….

Carme Vidal
Carme Vidal
18.02.2020  ·  23:27

Holanda és un país petit, La majoria dels seus habitants parla diversos idiomes i amb bon nivell.
No tenien el costum de doblar les pel.lícules, aquest fet degué ajudar a millorar el coneixement de llengües estrangeres. Per sort actualment les televisions permeten veure les pel.lícules en VO, jo n’aprofit per gaudir de les llengües que m’agraden i no tenc, ara que estic jubilada, gaire ocasió de practicar-les.

Josep Piquer
Josep Piquer
18.02.2020  ·  23:29

No sé què diu la constitució de França, però sí que després de la guerra prohibien directament a les escoles qualsevol llengua que no fos la francesa i en ridiculitzaven l’ús. I encara les ridiculitzen avui qualificant-les de “patois”.

Gemma R.
Gemma R.
18.02.2020  ·  23:52

Avui, veient el Sense Ficció i la quantitat de vegades que es va planejar de matar l’ assassí Francisco Franco, he passat molta ràbia. Si alguna d’ aquelles vegades els anarquistes haguéssin tingut èxit cap allà els anys 40, no hauria arrelat tant la seva ideología, no hagués mort tanta gent compromesa amb la llibertat, i segur que avui els catalans independentistes seriem molt més compresos. Els partits i les institucions espanyoles, només són un reflexe de la poca cultura democràtica de la ciudadanía espanyola en la seva gran majoria. I també ha afectat a molta part dels catalans. Els Comuns en són la màxima expressió. Si ells q són els suposadament més esquerrans i revolucionaris ( no rieu si us plau), amants de les llibertats i els drets, és escoltar-los a les xarxes i apretar a córrer pel que fa a l’ independentisme. Es consideren feministes pota negre, quan el feminisme té com a eix central la igualtat de drets, la no discriminació de cap tipus i la protecció de les minories. Però si es tracte de la minoría cultural catalana, no sabries mai si estás parlant amb un votant de Vox o amb un dels Comuns. Per mostra un botó, o el que és el mateix, la Gala Pin rient-se dels pronoms febles i les vocals neutres, amb la mateixa supremacía i desdeny amb què Carrizosa parla ” de los Castells aquellos de los cojones”. No només hem de fer vía per marxar corrents d’ un Estat fallit, hem de fugir per poder construir una societat lliure de pensament i amb igualtat de drets reals, no només sobre el paper. Perquè ja podem anar aplicant polítiques feministes, i clamant per una economía sostenible, que si la gent se’ n riu del dèbil en un conflicte, i permet que se’ l mati civilment traient-li tots els drets perquè el seu plantajament polític no els hi fa el pès, res servirà de res. Anirem de mal en pitjor, perquè només pots construïr una societat millor, si la gent ha processat què vol dir democràcia, drets i llibertats en tota la seva amplitud i profunditat, sino és impossible que la gent faci pagar a les urnes els despropòsits polítics als que ja ens ténen tant acostumats.

Joan Mir
Joan Mir
19.02.2020  ·  00:25

Hi ha una altra diferència notable: totes les Constitucions europees tenen un article on es prohibeix la discriminació per motius de sexe, raça, religió, llengua, etc. Curiosament, en l’article de l’espanyola ha desaparegut la llengua com a motiu de discriminació. Segons la Constitución Española és possible i constitucional discriminar per motiu de llengua! Cosa que,d’altra banda, ja sabíem (patíem).

Francesc Gispert
Francesc Gispert
19.02.2020  ·  04:09

Doncs no, malauradament, de rars en aquest sentit, gens. A Europa hi ha una llarga i ben estesa tradició de genocidis culturals (i de físics també, no cal dir), molts dels quals s’executen encara avui en dia. Castellans, francesos, italians, alemanys… poc que són pas gaire diferents.

No us ha passat pel cap consultar en Pau Vidal o qui sigui el vostre sociolingüista de capçalera abans d’escriure segons què? Com que no us suposo un indocumentat, trobo que aquestes frases frivolitzen molts genocidis culturals: “Únicament Bulgària i Espanya creuen que es pot obligar algú a saber una llengua. La resta no ho fan. I no únicament no ho fan, sinó que tenen pràctiques lingüístiques respectuoses amb els drets de les minories […]”. Havent viscut a Bavària i al Vènet, em fa mal llegir això. I si comencem a parlar del tros del nostre país sotmès als francesos… Ai.

No cal, de veritat. No cal menystenir el patiment dels altres pobles ocupats d’Europa per a justificar el nostre dret d’alliberar-nos. I no cal tampoc que els castellans siguin els més dolents del món per a no voler estar-hi sotmesos. Tenim dret d’alliberar-nos-en perquè som una nació diferent, i punt. Basar-se en què diuen els diversos estats que respecten és absurd perquè qui controla si l’estat compleix els compromisos és el propi estat. És com demanar a una criatura si ha fet bondat quan no mirava ningú: sempre dirà que sí encara que hagi fet una destrossa.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.02.2020  ·  06:47

Es diu de forma clara: implementar la descolonització mental. Es repeteix de forma contundent: la nostra metròpoli colonitzadora és una anomalia disfuncional en el si dels estat d’Europa occidental. Aquesta estat no normal és un escull i una vàlua feble d’una Europa que ha de posicionar-se millor en l’entorn global? Certament, España té problemes fundacionals; evidentment es possible jugar amb les debilitats espanyoles. Crec que tots anem concretant millor el panorama que ara fa dos anys,

josep soler
josep soler
19.02.2020  ·  07:34

Des de que existeix l’Estado espanyol és una dictadura. És un bucle de 300 anys entre restauració borbònica i dictador militar amb dues excepcions republicanes que no van durar ni quatre primaveres.
La innovació repressiva de les 4 darreres dècades està en el canvi de l’espasa del militar pel micro del periodista. No fa el mateix mal però per reprogramar la ment és molt més eficaç

Albert Miret
Albert Miret
19.02.2020  ·  07:38

És per això que han posat aquest estaquirot de president. Perquè aquest podrà anar dissimulant i retirant les restes de l’orgia a què es van entregar, no des del 1O, si no des de fa molt més temps. A partir del temps de la bèstia Aznariana, van decidir que a Catalunya no calia respectar-la. “Ellos, que trabajen, que inventen, i nosotros, robandoles todo y llevandolo a Madrid, estamos al cabo de la calle”. Però a partir no de la nostra negativa, sinó només de dir que no hi estàvem d’acord, es va despertar l’odi i es va atiar el foc de totes les rancúnies i enveges emmagatzemades històricament. No podia ser que després d’anys de deixar-nos humiliar com a idiotes, publiquéssim amb dades i féssim públic que robant-nos tot l’oxigen, no podíem continuar, perquè ens ofegàvem. Qué se han creido los putos catalanes! Ahora que nos va tan bien vivir de ellos, mamando directamente de la vaca y engordando sin tener que trabajar… I així anem. I per a tenir-nos subjectes sense que trenquem la corda, han posat a aquest espantaocells aliat amb els que es fa dir “els comuns” que no són res més que fatxes disfressats de catalans, per fingir que ara ens donaran quatre engrunes més del pa que roben i en lloc de corda ens lligaran amb uns elàstics, tot per evitar el que ja és un fet en el pensament de molts europeus, com és el nostre alliberament.
Ara, Aquest brètol pensa que posant polvets i pintant els llavis ensangonats d’una “constitución” bruta, feta apuntats amb metralladores, podran continuar fins a ofegar-nos del tot. I intentaran retardar la fugida tant com puguin, però saben que ja han fet tard, i que tots els països que els envolten ja ho donen per fet. Patirem fins a l’últim moment com totes les colònies que tenien, perquè els va la vida, o la bona vida, però això no té tornada, i per moltes bèsties que treguin a l’escenari, no ho podran evitar. La TRansICIÓN va ser una tireta per aturar una hemorràgia, però ja fa temps que es va estripar, i ara torna a rajar més que mai.

Carles Farre
Carles Farre
19.02.2020  ·  08:32

Diuen que si vols anar ràpid ves sol, si vols arribar mes lluny ves acompanyat, però si vas mal acompanyat, no aniràs ni ràpid ni arribaràs lluny.

Joan Iglesias
Joan Iglesias
19.02.2020  ·  08:36

Aneu a llegir aquest article de debat sobre les llengües regionals franceses:
Cerqueu al diari «  Ouest França »
Langues régionales. Vif débat à l’Assemblée nationale sur la proposition de loi Molac

Ce jeudi 13 février 2020, l’Assemblée nationale examine en première lecture la proposition de loi de Paul Molac, député du Morbihan sur la protection patrimoniale des langues régionales. Un débat souvent vif.”

Ja veureu que no tot són flors i violes.

El jacobinisme francès sempre ha volgut minoritzar, menysprear ( patuès) i esborrar les llengües de l’estat francès que no fossin llengua d’oil ( francès).
A la Catalunya del Nord, penseu que el català es troba a l’agonia… i que no es pas la Constitució francesa que el salvarà.
Ara fa uns anys sota el regnat d’en Sarkozy es va esmenar l’article 72 ressaltant que totes les llengües de l’Estat eren patrimoni
i que com a tal no s’havien de desestimar. El més dur és que totes les llengües vol dir totes, fins a les que no són pròpies de territoris.

Personalment, sóc professor de català i no puc exercir la meva feina perquè m’ho impedeix el meu centre escolar… Constitució de la República Francesa o del Regne d’Espanya… Quina ens va més a l’ajuda?

Cap
quina val més ?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.02.2020  ·  09:19

La nostra Constitució hauria de dir: La llengua oficial de la República és el català. Sense afegir-hi res més, com França.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.02.2020  ·  10:00

Francesc Gispert, quanta raó!
Si sabessiu com ha acabat la llengua siciliana…. Fa 100 anys era una llengua. Ara és un succedani dell’italià. I en Camilleri tampoc l’escriu bé, per molt que sigui admirable la gosadia de fer-la servir en les seves novel.les. Si escrigués realment en Sicilià autèntic, cap italià podria entendre el que escriu (potser nomès els calabresos).
Els mateixos sicilians parlen orgullosament del fet que “ara saben parlar italià” i a tota Itàlia ridiculitzen els qui parlen amb accent dialectal (o en dialecte italianitzat), indicant-los com a pagesos. Un compliment molt apreciat és “parles italià sense accent”. I ells agraeixen… ben cofois.
La visibilitat que tenen els dialectes es limita a fer riure a la televisió, al teatre i, de tant en tant, a la musica. Només al Vènet s’ha mantingut un poc, però sempre perdent desenes de llençols a cada bugada. I a Nàpols es manté viu perché hi ha molts nois i noies que abandonen l’escola. I això corrobora la teoria que “el dialecte el parlen només els incultes”.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
19.02.2020  ·  10:02

Doncs deixi’m dir-li que, malgrat la meva admiració tant cap al seu diaricom per aquest bri d’aire fresc anomenat Ot Bou i Costa i cap a vosté mateix, no llegiré l’anàlisi sobre les Constitucions. I li diré per què: perquè fer-ho és propi de ment colonitzada. El sol fet d’estar pendent de demostrar-nos a nosaltres mateixos que ells són els “rars,” és prou indicatiu que no ens sabem entendre sense posar-los a “ells” al centre de la nostra existència.

Aquest és el gran canvi a fer i de fet, jo no em considero gaire original. Tots els meus comentaris en aquest espai van sempre en aquesta direcció. No sé si he aconseguit descolonitzar la meva ment al 100%, però el que sí puc assegurar és que no necessito més evidències per convènce’m que el Règim és un fàstic.

joan rovira
joan rovira
19.02.2020  ·  10:52

Els nostres governants són un reflex d’un poble col.lectivament mesell al nepotisme català -rèmora de l’edat mitjana- i de l’endogàmia castellana -monarquia absolutista-. Són ambdues cadenes que cal mentalment i organitzativa superar.

M’afegeixo als comentaris que reclamen a VilaWeb ser un reflex d’aquells que diuen que cal descolonitzar-se, especialment, dels qui s’emparen en els partits suposadament catalans amagant interessos personals, de parents i amics.

L’estat ja s’ha encarregat que votem a qui no mana; perquè les institucions econòmiques estan fora de l’abast del vot. Quan ho expliquin públicament Carles Riera (CUP), Pere Aragonès (ERC) o, Quim Torra (Junts x Cat), avançarem.

Cal descolonitzar-nos de tot l’aparell administratiu colonial que mitjançant els partits directament o les candidatures de partits controlen les administracions i els col•legis professionals, respectivament.

L’endarreriment d’aquest país és conegut arreu, no solament perquè saben que la societat catalana està sotmesa per la castellana, sinó també per un clientelisme català colossal que impedeix l’exercici de la probitat democràtica quotidiana.

Carles Amela
Carles Amela
19.02.2020  ·  12:00

Avui, en Julià de Jòdar ha escrit això: “No pas per casualitat, un cop en dansa el poder autonòmic català, les pràctiques clientelars i la corrupció institucional van prendre les mateixes característiques que les de l’estat que s’havia ajudat a refer.”
Volem independitzar-nos? Doncs primer ho hem de fer dels partits institucionals catalans, perquè ens manipulen com volen!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
19.02.2020  ·  12:04

El nom que dóna la constitució a la llengua oficial és castellà i dir-li espaÑol és impropi i abusiu perquè reconeix vàries llengües espanyoles. Parlar-la i usar-la no s’hi fa obligatori enlloc (per què Congrés i Senat són monolingües?).
Predicar la igualtat i tot seguit la supremacia del castellà és contradictori, com seria fer-ho dels sexes, races i religions afegint que l’home s’imposa a la dona, que el blanc és superior al negre o que la catòlica és l’única vertadera i privilegiar-la. Quan això passa preval el principi general i bàsic. Cap catalanoparlant, per dignitat i justícia, pot acceptar ser subsidiari en un ver estat democràtic de dret. Si a Madrid volen entendre la qüestió i intentar resoldre el problema que tenen, que hi prenguin nota.

David Mascarella
David Mascarella
19.02.2020  ·  12:27

Molt d’acord amb el què diu Gemma R.: ‘No només hem de fer vía per marxar corrents d’un Estat fallit, hem de fugir per poder construir una societat lliure de pensament i amb igualtat de drets reals, no només sobre el paper’ la nostra llibertat nacional, ha de tenir una Constitució moderna, on el sentit democràtic hi quedi reflectit en els conceptes, legislació i redacció ben clara.

Amb l’experiència dels oprimits, hem de saber el què no volem ser, i hem de barrar el pas a la intolerància a casa nostra, perquè també hi ha un pòsit nacionalista xenòfob, com a tot arreu. I una rauxa que quan explota malament rai (recordant episodis passats).

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
19.02.2020  ·  16:00

Bona tarda!
Opino com Jaume Bosch.
Els seus hereus polítics i judicials (de Franco) segueixen fent-ho tot com sempre ho havien fet i manegat. Ufff…

Jaume Riu
Jaume Riu
19.02.2020  ·  18:40

Bona idea de comparar constitucions d’Europa envers un punt de referència com és el tractament de l’idioma oficial. Ho trobo molt interessant però m’agrada afegir una dada determinant per reflexionar:
Els USA no tenen idioma oficial.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes