Hi haurà un alto-el-foc a Gaza pel ramadà?

  • El ramadà, el període més sagrat del calendari islàmic, és el termini que els Estats Units i els socis àrabs han establert informalment per a arribar a un acord d'alto-el-foc a Gaza

VilaWeb
Un fidel prega entre les runes d'una mesquita de Gaza destruïda aquest febrer en un atac israelià (fotografia: Loey Ayyoub/The Washington Post)
The Washington Post
08.03.2024 - 21:40

The Washington Post · Niha Masih i Sarah Dadouch

Israel i Hamàs miren d’arribar a un acord que posi fi a la lluita i permeti l’intercanvi dels ostatges d’Hamàs a Gaza pels presoners palestins detinguts per Israel. La treva començaria el mes del ramadà, sagrat en la fe musulmana.

“D’ací a un parell de dies sabrem què passarà”, va dir dimarts el president dels Estats Units, Joe Biden. “Hi ha d’haver un alto-el-foc. Si el conflicte continua durant el ramadà, el perill serà molt alt. Per això intentem d’aconseguir un alto-el-foc.”

Heus ací què cal saber sobre el ramadà, el període més sagrat del calendari islàmic i el termini establert informalment per a arribar a un acord d’alto-el-foc a Gaza.

Què és el ramadà i què implica?

El ramadà és el període més sagrat per als musulmans de tot el món que creuen que l’Alcorà va ser revelat per primera vegada al profeta Mahoma durant aquest mes. Els musulmans han de dejunar durant el ramadà, de manera que s’abstenen de menjar i beure entre l’alba i la posta de sol. La gent menja el seu primer àpat, el Suhoor, abans de l’alba, i trenquen el dejuni al vespre, amb l’Iftaar.

El dejuni durant el ramadà és un dels cinc pilars de la religió islàmica. Els altres són la professió de fe, l’oració cinc vegades el dia, la caritat i el pelegrinatge a la Meca. “Molts musulmans participaran en uns quants actes de devoció, com ara recitar o llegir l’Alcorà, pregar oracions especials nocturnes o bé oferir donacions”, explica Mohammad Hassan Khalil, professor d’estudis religiosos i director del Programa d’Estudis Musulmans de la Universitat Estatal de Michigan. “Si ja fan totes aquestes coses durant l’any, és encara més probable que les facin pel ramadà”, afegeix.

Més enllà del dejuni, el ramadà també és un mes de caritat en el món musulmà, en què creients de tot el món s’animen a fer donacions i pensar en els problemes dels altres. Per això és probable que la recaptació de fons per a Gaza augmenti durant el ramadà.

El mes acaba amb la festa d’Eid al-Fitr, que molts musulmans celebren vestint-se amb roba nova, fent oracions comunitàries i regalant diners als nens.

Però l’ombra de la guerra a Gaza, diu Khalil, farà que aquest ramadà sigui un moment fosc per a molts.

“Costa d’imaginar que difícil que serà aquest període per al poble de Gaza, i per a molts altres musulmans que han quedat traumatitzats per les imatges i vídeos que n’arriben”, explica.

Quan comença el ramadà?

El ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, i comença i acaba amb l’albirament de la lluna creixent. Basant-se en les fases del cicle lunar, el calendari lunar té 354 dies, de manera que el ramadà comença deu o onze dies abans cada any en el calendari gregorià. Enguany, és previst que el Ramadà comenci entre el 10 i l’11 de març.

Hi haurà un alto-el-foc pel ramadà?

Funcionaris dels Estats Units expliquen que han tingut molt en compte el Ramadà durant els darrers mesos de negociacions. “Sempre hem volgut que l’alto-el-foc fos vigent durant el ramadà”, va dir un alt funcionari de l’administració Biden durant una reunió informativa amb periodistes la setmana passada.

Els detalls de l’acord que han transcendit fins ara inclouen una pausa de sis setmanes en els combats en la primera fase, durant la qual augmentaria l’ajut humanitari a Gaza i alguns presoners palestins a Israel serien alliberats en canvi d’ostatges israelians retinguts a Gaza.

“Hem progressat molt aquestes darreres setmanes. Però fins que no arribem a un acord no hi haurà cap canvi”, va dir el funcionari, segons el qual el govern d’Israel havia acceptat  “més o menys” la proposta original.

Basem Naim, membre de l’oficina política d’Hamàs, explicà a The Washington Post dimarts que la seva delegació ja havia presentat als mediadors la seva “visió” d’un alto-el-foc, que inclou una retirada total de les forces israelianes de Gaza i el permís perquè els desplaçats tornin a casa sense condicions prèvies.

La setmana passada, el ministre d’Afers Exteriors egipci, Sameh Shoukry, va dir que el Caire tenia l’esperança que s’arribés a un acord d’alto-el-foc abans de començar el ramadà. “Puc dir que hem arribat a un punt d’entesa; continuarem fent tot allò que sigui possible amb els nostres germans a Catar i els Estats Units per a arribar a un acord.”

Aconseguir un alto-el-foc pel ramadà és un objectiu emocional clau per als musulmans. És per això que s’espera que augmenti la pressió per a aconseguir-lo entre un públic musulmà indignat pel conflicte.

Què passarà amb la mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem?

La Santa Esplanada, on es troba la mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem, és venerada tant pel judaisme com per l’islam. Per als jueus, l’indret és conegut com el Mont del Temple, on s’erigien el Primer i Segon Temple de la fe, mentre que per als musulmans és conegut com el Santuari Noble, el tercer lloc més sagrat després de la Meca i Medina i l’indret on Mahoma va ascendir al cel una nit durant el mes del ramadà.

Les restriccions sobre l’accés a Al-Aqsa durant el ramadà havien estat objecte de debat per part del govern d’extrema dreta a Israel, però l’oficina del primer ministre israelià va dir dimarts que es permetria l’accés als fidels musulmans durant aquest mes.

Durant el ramadà de l’any passat, Israel va assaltar la mesquita, i va ferir més de dues dotzenes de fidels i en va detenir molts més. Això va desencadenar un atac aeri contra Israel des de Gaza, que al seu torn va ser respost amb atacs israelians. Els dirigents d’Hamàs han dit que l’atac del 7 d’octubre que va deixar uns 1.200 morts a Israel va ser, parcialment, una resposta a la violència a Al-Aqsa.

Els dirigents d’Hamàs també han dit, en converses amb The Washington Post, que la idea dels atacs del 7 d’octubre va néixer de tensions que havien esclatat a Jerusalem durant el ramadà del 2021, quan les forces de seguretat israelianes van atacar una multitud de fidels en una incursió a Al-Aqsa. Els esdeveniments, segons el grup, van ser el catalitzador que va empènyer Hamàs a posar en marxa plans per a atacar Israel.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any