TEMA DEL DIA

Aixecar el 155. Mariano Rajoy té pressa perquè a Catalunya hi hagi un govern de la Generalitat amb un president lliure de càrregues penals que li permeti d’aixecar el 155. La crisi catalana s’allarga massa, el perjudica l’elaboració del pressupost, tot i que el PNB ha donat el vist-i-plau a la tramitació –que no aprovació– i la judicialització del procés ha obert una escletxa entre el govern i el Suprem amb una guerra descarnada entre Montoro i Llarena que perjudica la imatge de l’estat de dret. El relat judicial sobre el qual se sustentava l’empresonament dels dirigents independentistes, la rebel·lió i la malversació comença a fer aigües i Rajoy no vol que Ciutadans s’aprofiti de la batalla per xuclar-li la poca sang que li queda.

El president espanyol necessita ‘estabilitat’ per vendre als socis europeus que té controlada la situació i que ja poden començar a lliurar consellers exiliats perquè seran jutjats amb totes les garanties. La pressa de Rajoy no és només pel sí del PNB al pressupost, que també, sinó sobretot per la necessitat de recuperar la iniciativa política per a encarar les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve amb garanties. La crisi Cifuentes, la crisi Llarena, la crisi Puigdemont són massa crisis per a gestionar al mateix temps, i necessita començar a tancar carpetes. A més, la sentència pel cas Gürtel podria ser a mitjan maig i segur que no serà favorable als seus interessos.

Per a tancar la carpeta catalana, necessita que Puigdemont es rendeixi i accepti, com li demanen els seus socis, un govern ‘normal’ a la Generalitat. Però això només pot aconseguir-ho pressionant-lo més, que és el que ha fet avui. En una maniobra indigna, ha aprofitat el 155 per afegir la Generalitat en la demanda contra Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, en la qual també hi ha l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i els ex-consellers Francesc Homs i Irene Rigau. La Generalitat es va oposar al seu dia a les demandes presentades per entitats tan honorables com Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a què es va adherir la fiscalia espanyola, van ser l’origen del litigi. Per a pagar la finança, els investigats van ingressar en efectiu 2,8 milions d’euros, i per a arribar a la quantitat total de 5,2 milions d’euros, el tribunal els ha permès d’aportar immobles de la seva propietat com a aval. I són a l’espera de judici. Però aprofitant el 155, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha ordenat als lletrats de la Generalitat que hi incloguessin la institució. I per si no n’hi havia prou, el consell de ministres ha continuat la purga d’alts càrrecs de la Generalitat, amb la destitució del director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, i la directora general d’exteriors, Marina Falcó, exclusivament per motius polítics.

Tots aquests moviments van destinats a fer créixer la pressió sobre Puigdemont perquè renunciï a la investidura i deixi pas a una presidència sense motxilla judicial que permeti d’aixecar el 155. Mas és un dels dirigents més partidaris de fer govern tan aviat com sigui possible i així ho va fer saber al president Puigdemont quan es van reunir la setmana passada a Berlín. Si ja s’hagués fet una investidura ‘efectiva’, possiblement tot això no hauria passat. Però de moment, Junts per Catalunya no sembla que s’hagi deixat impressionar gaire i manté el calendari previst –que s’acaba el 22 de maig– per a nomenar un nou president o bé per anar a unes eleccions, les quals Puigdemont ja va dir que no volia.

MÉS QÜESTIONS

Els jutges del cas Gürtel discrepen sobre la sentència. El president del tribunal del cas Gürtel, Ángel Hurtado, ha anunciat que no redactarà tot sol la sentència del judici a la primera època de la trama (1999-2005) a causa de ‘les discrepàncies’ existents amb els seus companys de tribunal, Julio de Diego i José Ricardo de Prada. No és la primera vegada que el president del tribunal discrepa dels seus companys en qüestions importants del cas. Una va ser la declaració com a testimoni del president espanyol, Mariano Rajoy, a la qual sempre es va oposar i que, tanmateix, va tirar endavant amb el vist-i-plau de De Diego i De Prada. ‘Donades les discrepàncies hagudes sobre alguns punts sotmesos a debat en el curs de la deliberació […] encarrego la redacció als meus companys perquè redactin la resolució en la part que cadascun discrepi’, diu el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola en un escrit que ha fet públic avui. La seva decisió no comporta que deixi la ponència de la sentència, segons que han informat fonts de l’Audiència espanyola, sinó que Hurtado els sol·licita que redactin les parts en què hi ha disconformitats entre ells per, després, sotmetre-les a debat. D’aquesta manera, la sentència sobre la trama Gürtel es dilatarà una mica més en el temps, quan fa cinc mesos que va acabar el judici, el passat 17 de novembre.

La manifestació del 25 d’Abril homenatjarà Guillem Agulló. Una manifestació i un acte d’homenatge i reconeixement al jove Guillem Agulló, en el vint-i-cinquè aniversari del seu assassinat i, juntament amb ell, a totes les víctimes de la intolerància; la visibilització d’un projecte de país inclusiu i obert: així és com Acció Cultural del País Valencià ha proposat enguany la commemoració del 25 d’Abril. La marxa, que tindrà per lema ‘País Valencià, país obert’, es farà demà, 21 d’abril, a València. Començarà, com ja és tradició, a la plaça de Sant Agustí a les 18.00. No acabarà, però, sota l’estàtua de Jaume I, ni vora el llit del riu, a la plaça d’Amèrica, sinó a l’altra banda, entre els arbres, als jardins de Vivers. Perquè allà, a partir de demà, hi haurà un passeig que durà el nom de Guillem Agulló. Quan hi arribi la manifestació, s’inaugurarà. I començarà l’acte d’homenatge.

Les institucions de Catalunya Nord donen suport als presos polítics. La principal institució oficial de Catalunya Nord, el Consell del Departament dels Pirineus Orientals, presidida per la socialista Hermeline Malherbe, ha instal·lat a la seva façana una gran pancarta, amb llaços grocs que l’envolten, en suport als presos polítics catalans a l’estat espanyol. En la pancarta es pot llegir, en francès i català: ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’. En un comunicat, el Consell explica que ‘en el marc de la mobilització dels càrrecs electes de la majoria departamental pel retorn al diàleg a Catalunya, s’ha instal·lat a la seu del govern departamental una pancarta demanant el respecte dels drets fonamentals i dos llaços grocs (símbols de la indignació suscitada per l’empresonament de responsables associatius i polítics)’. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet de Perpinyà, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a Catalunya Nord. La presidenta Malherbe també ha fet una crida a tots els càrrecs electes nord-catalans perquè participin demà a l’enllaçada de Perpinyà organitzada pels comitès de Solidaritat Catalana, a partir de dos quarts de deu a la plaça d’Aragó.

 

Rajoy serà rebut a Mallorca amb protestes pels presos. El president del govern espanyol serà rebut demà amb protestes davant l’hotel on el PP té previst de fer una convenció sobre el turisme. Diversos col·lectius han anunciat una concentració per a demanar la llibertat dels presos polítics catalans. Entre aquests, hi ha el col·lectiu Músics per la Llibertat, que rebrà Rajoy amb ‘El cant dels ocells’, a la cantonada dels carrers Joan Miró i Lluís Fàbregues. L’acte reivindicarà la llibertat dels presos polítics catalans i posarà en relleu ‘les discrepàncies entre el jutge Llarena i el Ministeri d’Hisenda espanyol sobre el finançament amb diners públics del referèndum de l’1 d’octubre’. El col·lectiu es troba cada dijous, i ja en van vint-i-quatre, a la plaça de Cort per cantar per la llibertat dels presos polítics.

PEL FORAT DEL PANY

Manuel Valls estudia de presentar-se com a candidat a la batllia de Barcelona per Ciutadans, segons que ha anunciat l’ex-primer ministre francès. La proposta sembla que li ha fet el mateix Albert Rivera, però encara no està tancada. La sola possibilitat que sigui alcaldable ha posat nerviós l’entorn socialista barceloní, tenint en compte que Valls va ser militant del Partit Socialista francès, i que podria causar una fuga de vots. Les seves últimes visites a Barcelona han estat per a assistir a manifestacions unionistes convocades per Societat Civil Catalana.

LA XIFRA

350 professors nous per al curs 2018-2019. Amb aquestes noves incorporacions, s’hauran incorporat als centres educatius de les Illes més de 1.200 docents aquests últims tres anys, segons que ha explicat la conselleria d’Educació.

TAL DIA COM AVUI

El 20 d’abril de 1889 neix Adolf Hitler, ideòleg i fundador del nazisme, canceller del Tercer Reich. Va ser el pitjor dictador europeu del segle XX, responsable del genocidi de jueus, gitanos i homosexuals.

 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb