El 13 de desembre, diada de santa Llúcia, de 1976 la veu de Joan Albert Argerich inaugurava oficialment les emissions de Ràdio 4. Per primer cop després de la Guerra Civil una emissora oferia una programació integrament en català. Corrien aires nous, de llibertat allò que s’ha anomenat transició i que mirat amb la perspectiva del temps forma part d’un dels grans enganys de la nostra democràcia mal girbada. Ràdio 4 neix en aquest moment concret de la història, el que la il·luisió del moment no podia fer suposar és que aquesta emissora viuria en un estat crític permanent.

Ara 40 anys després d’aquella primera emissió, ha vist la llum el llibre Ràdio 4, 40 anys en català 1976-2016 de Josep Maria Adell Bardier, per mi és el Pep o l’Adell a seques, i que ha publicat Nautilus Comunicació  i Cultura amb el suport de l’Obra Social la Caixa. Un cop llegit amb certa agilitat, el text ho permet i l’extensió de 315 planes també, no deixa indiferent.

D’entrada per que dona resposta a molts dels interrogants que s’han anat obrint des del 1976 any de la fundació de l’emissora en relació a les petites i grans crisis que s’anaven desencadenant que van fer de Ràdio 4 una emissora pública ben estranya, de resistència i en precarietat permanent. Tant que en molts periodes ni tans sols es contempla dins les emisores de RTVE, no surt ni esmentada o be no se li adjudica pressupost.

Però en Pep Adell posa noms i cognoms a tot plegat, desemmascarant d’un cantó als artifexs que per raons ideològiques, polítiques, d’uns, de incompetència, o promoció personal d’altres han tingut Ràdio 4 penjant d’un fil a mercè de les frivolitats de decisions polítiques mai, en aquest cas, encertades. I per un altre posa nom i cognoms a qui amb entrega, seny i bon fer han treballat per mantenir en antena una emisora pública amb vocació inequívoca de servei al país. recordem que Radio 4 és clau en la normalització linguïstica.

Adell construeix el discurs del llibre a partir d’un complex i delicat teixit de fets i contextualitzacions que configuren una mena de time line, on l’autor fa que Ràdio 4 i la seva gent hi passi com uns funambulistes, fent tota mena d’equilibris per no caure i sortir-ne ben parat. És la història fosca i grisa de la primera en català i que mai fins ara s’ha explicat amb detall. Tots els que hem passat per l’emissora en un moment o altre n’hem sigut testimonis amb més o menys coneixement, i fins i tot víctimes, de l’assetjament polític a l’emissora. En el cas de l’Adell aquest coneixement és profund ja que va ser treballador de l’emissora des del primer dia fins la seva prejubilació sent-ne representat sindical dels seus treballadors una pila d’anys.

Finalment dir-vos que Ràdio 4, 40 anys en català 1976-2016 és un llibre honest, compromès i valent. Aquests tres valors son els que també distingeixen el seu autor, en Josep Maria Adell Bardier que en el seu moment el van fer valedor de l’estima, confiança i respecte de tota la plantilla de professionals i col·laboradors de l’emisora. Ara ja des de la seva jubilació renova el seu compromís amb Ràdio 4, amb aquest llibre imprescindible per entendre amb un exemple concret el mal fer de l’estat espanyol amb els afers del nostre País. No us el podeu perdre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb