Sergi Sabrià (ERC) i Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya) dijous a la conferència de Pere Aragonès

Ja em disculparan els habitants de les trinxeres independentistes, els obsessos que veuen traïdors i ferides obertes im-per-do-na-bles en els rivals, els habitants de les agrors que confonen discrepància amb atac, perquè aquest article té la tesi contrària: hi ha grans idees de fons, idees bàsiques, que són compartides per suposats arxienemics. Es troben arguments clavats, gairebé idèntics, en textos i persones clau d’Esquerra i Junts, Junts i Esquerra. L’article d’avui, doncs, ve a dir que Esquerra i Junts (fins i tot PDeCAT) diuen coses molt semblants entre si. Coses que fa anys deia més aviat la CUP. Fixa’t tu.

“He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia. Els límits de l’autonomia que ha posat al descobert aquesta legislatura també són els límits de què significa una autonomia com aquesta: amb interventors, amb Mossos, amb qualsevol col·lectiu que ens puguem imaginar. Això ho hem de tenir molt present a l’hora de plantejar-nos aquest salt col·lectiu.” (Entrevista amb Quim Torra, president de Catalunya, per Junts per Catalunya.)

“Hi ha un vici del procés, que pica contra la paret, que és pensar que de des l’estructura autonòmica podrem atacar l’estat. Pensar que ho faràs de des la Generalitat i les institucions, sotmeses a control, i amb pressupostos intervinguts (i no d’ara, de sempre), és il·lús.” (Entrevista amb Joan Puigcercós, ex-president d’Esquerra Republicana de Catalunya.)

“El carrer no pot restar lligat a l’actuació del govern i de les institucions catalanes, subjectes a una arquitectura autonòmica centralitzada, vigilades per una justícia espanyola hostil, i molt limitades en la presa de decisions. Cal, per tant, que l’independentisme no depengui només de l’actuació de les estructures autonòmiques.” (Preparem-nos, llibret del Consell per la República, pàg. 38.)

“Agradi o no, la Generalitat i el Parlament són institucions subalternes i la seva capacitat de confrontació efectiva és escassa. Aquest rol, l’ha d’assumir la societat catalana de manera estable i amb la pretensió d’anar força més enllà de les manifestacions vistes fins al moment.” (Picar pedra, de Josep Huguet, Joan Puigcercós, Francesc Codina, d’ERC. Saldonar, pàg.167.)

“La Generalitat ja ha fet tant com podia fer. Deixem el procés a les mans de gent no controlada per l’estat espanyol.” (Entrevista amb Artur Mas, PDeCAT.)

“La política parlamentària i autonòmica tenen un recorregut cada vegada més petit i vigilat. Tampoc no podem demanar a les institucions autonòmiques ni tan sols allò que podíem demanar a les anteriors. N’hem de ser conscients, d’això. Si no, no podrem arribar fins al final.” (Debat amb Carles Puigdemont, Junts per Catalunya.)

L’altra idea bàsica, de fons, compartida per uns suposats arxienemics és el paper de la desobediència civil i de la lluita no violenta. Diuen això:

“Per a assolir la República cal acceptar, com ja hem explicat abans, que la independència passa inevitablement per confrontar-se, de manera democràtica i no violenta, amb l’estat, i, acceptant els riscos col·lectius i personals que això comporta, revitalitzar i intensificar la revolta democràtica iniciada el primer d’octubre del 2017.” (Preparem-nos, llibret del Consell per la República, pàg. 28.)

“Catalunya ha de vertebrar una cadena d’unilateralitats que s’estructurin en l’estratègia no violenta concretada en accions de no-cooperació, desobediència civil, construcció d’alternatives, de propaganda i de batalles jurídiques.” (Picar Pedra, Puigcercós, Huguet, Codina, d’ERC. Saldonar,  pàg. 203.)

“Si els catalans volen arribar a ser independents, aquest escenari [confrontació oberta amb l’estat] no el poden oblidar del tot. Però hi afegeixo una frase que no heu llegit: ‘No cal dir que un escenari com aquest requereix calcular bé els costos de tota mena, explicar-los i assumir-los, i assegurar-se que el plantejament té sòlides garanties d’èxit i petites dosis d’improvisació’.” (Entrevista amb Artur Mas, PDeCAT.)

“La desobediència civil, per tant, és una eina totalment vàlida i democràtica, i és molt probable que l’hàgim de tornar a fer servir, sigui de manera puntual o en forma de mobilització constant.” (Ho tornarem a fer, Oriol Junqueras i Marta Rovira, d’ERC. Ara Llibres, pàg. 88.)

Hi ha gent que guarda les diferències. (Hi són, i n’hi ha, també sobre el paper del govern autonòmic o de la desobediència civil.) Jo m’estimo més guardar les coincidències. Les trobo, en un país com el nostre, més notícia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.