Torra
El president Torra, durant el judici al TSJC.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, compareix demà a les 12.00 al Tribunal Suprem espanyol, que ha de decidir si l’absol o bé si confirma la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això comportaria la inhabilitació de Torra i portaria Catalunya a unes eleccions anticipades a començament d’any. La sentència del Suprem no trigarà a arribar i podria ser imminent: a final de setembre o començament d’octubre. La compareixença de Torra serà enmig del debat de política general al Parlament de Catalunya, que es farà entre avui i divendres.

No és habitual que el recurrent comparegui al Suprem en una vista de cassació. De fet, és poc probable que Torra es dirigeixi al tribunal, que és format per cinc magistrats: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Vicente Magro i Susana Polo. Els tres primers van formar part del tribunal de set jutges que van condemnar els presos polítics per sedició, malversació i desobediència per unanimitat. En la vista, hi intervindran, primer, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, advocats de Torra, i després la fiscalia i l’acusació popular, exercida per Vox.

La defensa de Torra va recusar els magistrats i va demanar que se suspengués el 17 de setembre com a data d’assenyalament perquè no s’havia notificat en temps i forma, però el Suprem es manté inflexible i ha refusat totes les peticions de Boye i Elbal. Els advocats van criticar que se cités Torra a corre-cuita, tot obviant que hi havia molts casos pendents de resolució abans que el del president.

Una estratègia orientada a Europa

D’ençà que va començar el cas, tots els passos que ha fet la defensa de Torra s’han orientat a una resolució futura de la justícia europea. Sense renunciar a lluitar per l’absolució del president als tribunals espanyols, Boye i Elbal han esmerçat esforços a demostrar que s’han vulnerat drets fonamentals en tot el procediment contra el president i a adobar el terreny per guanyar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Durant el judici al TSJC, els advocats de Torra van demanar que s’elevessin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tanmateix, el tribunal va refusar-ho. A la vista de demà, la defensa tornarà a sol·licitar-les, malgrat que és poc probable que el Suprem les accepti, perquè això endarreriria la sentència fins que s’hi pronunciés Luxemburg. Tot i la dificultat que el tribunal accepti la petició, la defensa qüestiona que sigui proporcional inhabilitar un president de la Generalitat en exercici per una pancarta, i hi ha jurisprudència europea –una sentència del TJUE contra Alemanya per la inhabilitació d’un càrrec públic de Baviera– que avala aquest plantejament.

En la seva sentència, el TSJC va condemnar el president Torra per desobediència a quinze mesos d’inhabilitació i a una multa. Tanmateix, la defensa explotarà una escletxa favorable. El TSJC va decidir-ne també la inhabilitació per sufragi passiu –el dret de ser elegit– en unes eleccions europees. Això té implicacions de dret europeu, i el màxim intèrpret n’és el TJUE.

Vulneracions de drets fonamentals

La línia de defensa de Torra és clara. S’al·legarà que el Suprem no garanteix un judici just perquè no és imparcial. La pancarta per l’alliberament dels presos polítics per la qual el president de la Generalitat ha acabat assegut al banc dels acusats es dirigia precisament als jutges del Suprem, que decidiran si l’absolen o si confirmen la seva condemna. A més, es denunciarà que s’ha vulnerat el dret d’una tutela judicial efectiva perquè no s’han elevat les prejudicials, i també el dret d’una segona instància, atès que el Suprem no ho és pas.

Els advocats de Torra també defensaran que la Junta Electoral espanyola (JEC) és un organisme de caràcter administratiu i que en cap cas no pot considerar-se de rang superior a la Presidència de la Generalitat. En conseqüència, el fet que el president no acati una resolució de la JEC no pot tipificar-se com un delicte de desobediència, el qual s’aplica quan no s’acata una ordre d’un tribunal o d’una institució de rang superior.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.