TEMA DEL DIA
Repressió.
Un any després del primer d’octubre, el mandat del referèndum continua sense aplicar-se. La jornada d’avui ha servit per a recordar el dia que Catalunya va decidir de ser lliure, però també per a constatar que el resultat encara no s’ha fet efectiu. Hi ha hagut moments de record d’una gesta heroica, d’indignació per una repressió brutal que sembla impossible que hagi restat impune, però sobretot s’ha vist al carrer que l’independentisme vol que es compleixi allò que es va guanyar al carrer, a les urnes i malgrat els cops de porra de la policia. Això que clama el carrer no acaba de traduir-se en fets en l’àmbit polític, una vegada recuperades les institucions.

La clau de l’èxit del primer d’octubre va ser la pinya entre govern, entitats de la societat civil i la població autoorganitzada. Enmig de la barreja de sentiments, d’indignació i de reivindicació d’aquest 1-O, hi ha hagut també un missatge clar al govern de la Generalitat: no n’hi ha prou d’haver recuperat les institucions i gestionar el dia a dia, s’ha d’anar més enllà d’un govern autonòmic efectiu. Després de la jornada d’avui, el govern no pot fiar-ho tot a un diàleg amb el govern espanyol que tothom sap que no menarà enlloc, ni tan sols a un referèndum pactat. El govern de Carles Puigdemont va confiar en el diàleg i la negociació fins al darrer minut, i avui és a la presó i a l’exili.

El govern espanyol actual ja no és el de Mariano Rajoy, però Pedro Sánchez ni pot ni vol negociar un referèndum pactat; i la seva portaveu, Isabel Celaá, ha dit que les actuacions de la policia avui fa un any van ser proporcionades i que algunes de les imatges que se n’han difós són falses. Essent la portaveu d’un govern que depèn del vot d’ERC i el PDECat per a aprovar el pressupost, o és una irresponsable o ja han decidit de fer eleccions. Per tant, la via del diàleg pot servir per a guanyar temps, però difícilment per a resoldre el problema de fons, que no és sinó el reconeixement del dret d’autodeterminació.

Tampoc les entitats socials no poden esperar al judici dels seus dirigents per a recuperar la iniciativa. Ho demanen els presos mateix. La justícia espanyola juga barroerament amb la data del judici, dilatant-la, perquè tingui el mínim impacte possible en les eleccions municipals de l’any que ve. Els és igual els mesos de presó provisional injusta que ja acumulen els líders independentistes. La societat civil organitzada ha de tornar a prendre la iniciativa política, sense deixar la denúncia de la repressió, per pressionar el govern, perquè faci efectiu el mandat del primer d’octubre. El president Torra ha agraït als CDR la pressió que fan, cosa que ha indignat la caverna madrilenya, que ja torna a reclamar el 155. Però la qüestió és una altra: el president Torra necessita ajuda? Necessita més pressió social per a prendre decisions? No és la primera vegada que ho fa i no crec que sigui per a espolsar-se la responsabilitat del damunt. Aquestes setmanes vinents veurem la resposta d’aquest interrogant.

Entre els dies 1 i 3 d’octubre, l’independentisme va demostrar que tenia una base social prou àmplia per a assolir el seu objectiu. És cert que aquesta base encara pot ampliar-se. Però quan ha crescut més no ha estat quan ha negociat traspassos estatutaris. Ha estat en dies com el primer d’octubre i el 3 d’octubre, quan l’independentisme va ser sinònim de democràcia i va tenir tots els demòcrates catalans a favor, fins i tot els que no volien la independència i van anar a votar que no al referèndum. L’independentisme majoritari continua confiant en el govern Torra i els partits que el representen, però aquest 1-O una part del carrer ha donat senyals de malestar per la manera com van les coses. Uns senyals que el govern faria ben fet d’escoltar i reaccionar, perquè si l’independentisme majoritari perd el carrer perdrà la força; perquè és del carrer d’on va sortir. Un any després del referèndum hi ha una pregunta que encara no té resposta: qui executarà el mandat de l’1-O?

MÉS QÜESTIONS
Matas reconeix el finançament irregular del PP balear per a evitar més anys de presó. L’ex-president del govern balear Jaume Matas ha arribat un pacte amb la fiscalia en el qual reconeix els delictes de frau, prevaricació i malversació en canvi de no augmentar la pena de presó que, de moment, compleix per unes altres condemnes. Han arribat a aquest acord Matas i dos acusats més del cas Over, que jutja el finançament de campanyes electorals del PP balear amb diners públics. Daniel Mercado, propietari d’Over Marketing, i l’ex-directora general de Tecnologia Encarnación Padilla, que és cunyada de Jaume Matas, també han arribat a un acord. En canvi d’evitar les penes de presó, els acusats han acceptat de pagar les quantitats sol·licitades per responsabilitat civil, uns 9.500 euros cadascun. A més, l’ex-president encara una multa de 18.000 euros. En compensació, no serà condemnat a més de sis anys, com es demana en l’escrit d’acusació. José María Rodríguez, ex-conseller d’Interior i ex-delegat del govern, no ha arribat a cap pacte i serà jutjat perquè el tribunal no ha acceptat les qüestions prèvies del seu advocat, que demanava l’anul·lació del judici. El fiscal sol·licita cinc anys i nou mesos de presó per a Rodríguez.

Compromís pressiona Ábalos amb una campanya per la gratuïtat de la AP-7. Compromís ha activat una campanya per a reivindicar la gratuïtat de la AP-7 i pressionar el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, perquè aclareixi que farà quan acabi la concessió. Compromís ha assegurat que serà insistent perquè no vol cap sorpresa i ha advertit que els seus vots al congrés espanyol ‘se circumscriuen a la capacitat de negociació del govern estatal’. En la conferència de premsa de presentació de la campanya, la coalició ha demanat, a més, que es construeixin les connexions que ha proposat la Generalitat entre aquesta via i determinats municipis, a més de cinc enllaços que reclamen a Calp, Gata de Gorgos, Tavernes de la Valldigna, Almenara i Alcalà de Xivert. El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha dit que el govern espanyol havia respost amb ambigüitats a tres preguntes registrades pel seu partit sobre aquesta qüestió. ‘Sabem què vol la Generalitat, no Madrid’, ha dit. Mulet ha advertit que és un problema seriós que no s’ha de postergar.

Marco avisa que retallarà programació si À Punt no rep més finançament. La directora d’À Punt, Empar Marco, ha amenaçat de retallar la programació de la Corporació Valenciana de Mitjans si no rep més finançament. Segons el projecte de pressupost, l’any vinent l’ens rebrà cinquanta-cinc milions d’euros, però amb això no n’hi haurà prou per a mantenir l’objectiu que s’ha proposat À Punt. Les retallades afectaran projectes en marxa –ha dit Marco– però no pas el personal. La directora ha defensat l’augment de pressupost que el consell rector de la corporació va aprovar a la darrera reunió: passar de cinquanta-cinc milions a gairebé setanta. Un augment de més del 25%, però que només significa el 0,35% del pressupost del Consell.

Martí proposa al primer ministre francès un acord global de cooperació transfronterera. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, ha proposat al primer ministre francès, Édouard Philippe, de preparar un acord global de cooperació transfronterera que serveixi de marc per a les múltiples accions de col·laboració que han engegat tots dos governs. Martí ha fet aquesta proposta a la reunió que han fet a l’Hotel Matignon de París, la primera d’ençà del nomenament del primer ministre francès. Martí i Philippe han posat en relleu les múltiples vies de col·laboració que s’han obert aquests darrers anys entre Andorra i França: en matèria d’educació, d’agricultura, salut i energia, per exemple. Per aquest motiu ha proposat de preparar i signar un acord global en cooperació transfronterera que serveixi per a emmarcar totes les col·laboracions engegades i deixar-lo com a base per als futurs governs. Durant la reunió, també han fet un balanç de la col·laboració en matèria d’infrastructures que va començar amb el primer acord en què Andorra va decidir d’invertir a França per millorar els accessos. L’acord contenia una inversió andorrana d’un total de 10,5 milions d’euros en sis anys i aquestes obres ja s’han programat. Les millores dels accessos facilitaran els intercanvis comercials i el desenvolupament econòmic i social mutu. El primer ministre francès també ha garantit ple suport a les negociacions per un acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.

LA XIFRA
20 km per hora és la velocitat màxima a què podran circular els patinets elèctrics per València. D’ara endavant no podran anar per la vorera, sinó que hauran de passar pel carril bicicleta, segons l’esborrany de la nova ordenança de circulació que ha presentat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi.

TAL DIA COM AVUI
El primer d’octubre de 1912 neix a Palma Aurora Picornell, militant comunista. Va ser assassinada pels franquistes la nit de Reis del 1937, a vint-i-quatre anys, juntament amb quatre dones més. El seu pare, fuster, i dos germans també van ser assassinats pels colpistes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb