Encara que existeixi una història així, seria difícil de relatar.
Si no queda ningú que l’hagi viscuda, qui podria explicar-la?
Per això sempre ha de quedar algú,
encara que només sigui una persona.

Kim Ae-ran

La part difícil no és el maltractament.
La feina grossa és controlar el relat.

Sarah Manguso

Al febrer es van publicar gairebé alhora aquests dos llibres: Quatre veritats i una mentida de Kim Ae-ran (traducció de Paula Martínez Gual i Anna Sánchez Sivill), de Godall Edicions, i Mentiders de Sarah Manguso (traducció de Ferran Ràfols Gesa), de l’Altra Editorial. Hi ha un diàleg entre les dues novel·les que va més enllà de l’evidència del títol. Un diàleg que va més enllà del tema o la trama. Manguso és nascuda als Estats Units l’any 1974 i Ae-ran va néixer a Corea del Sud l’any 1980. Es pot dir que són de la mateixa generació. I si investiguéssim segurament trobaríem un bon enfilall de lectures compartides. Però encara que no fos així, els seus dos llibres es parlen, com es poden parlar tots els llibres si els llegeixes seguits, sí, ja ho sé, però aquests dos encara més, que hi ha un diàleg que comença pel què i acaba pel com.

A Quatre mentides i una veritat s’encreuen les vides de tres adolescents en un moment crucial en què mentir o que els menteixin determinarà el seu futur. Són tres personatges molt sols. A Mentiders tenim una dona que es casa i durant catorze anys sosté la mentida del seu matrimoni. És un personatge també molt sol. Ae-ran ens explica les històries dels tres joves trenant-les. Manguso desplega la seva història en una mena de dietari exhaustiu fins a l’angúnia, un diàleg amb ella mateixa que el lector sovint llegirà amb una certa incomoditat. Totes dues autores exploren el mateix des de llocs diferents i la sud-coreana més líricament i la nord-americana més prosaicament ens fan una radiografia del nostre entorn fet de mentides.

Una mentida no ho és fins que no es diu que ho és, mentrestant pot ser una vida que se sosté perfectament, un matrimoni feliç, una feina que ens omple, tantes coses. Fins que arriba la paraula i posant nom al que passa desmunta la ficció. Es pot viure dins la mentida, si no es descobreix. Pots fins i tot mentir-te a tu mateixa per no haver de viure a la intempèrie de les veritats. Però també pot ser que necessitis desxifrar-ho tot, catalogar-ho, classificar-ho, veritat a una banda i mentida a l’altra. I potser topes amb algú que no està disposat o no està a punt de fer aquest pas. O fins podria ser que fossis una perfecta constructora de mentides per protegir qui t’estimes de veritat. Les combinacions són infinites i entre aquestes dues autores el ventall que se’ns dibuixa és tan ampli que s’arriba a tancar sobre si mateix, però completament obert.

“Jo era una mentidera, però llavors encara no ho sabia”, escriu Manguso.

“‘Perdona, no en sé, de mentir’. Presumia de ser honest i de no poder dir res de bo només per dir, i no pensava que això deixava en evidència la seva incompetència”, escriu Ae-ran.

Són infinites les raons per mentir, per mentir-se.

Són infinites les maneres de mentir, i de mentir-se.

De vegades mentir, i fins i tot mentir-se, és l’única manera de sobreviure. Et menteixes en present i penses que quan això sigui passat ja ho abordaràs des del futur.

De vegades la mentida ets tu.

“No tothom vol una sinceritat absoluta, sobretot si la veritat no aporta res”: és Kim Ae-ran.

“M’aïllo perquè és cansadíssim fer veure que el meu matrimoni funciona”: és Sarah Manguso.

El personatge de Manguso, amb una primera persona que és un estilet, desmunta una relació alhora que es desmunta a si mateixa i la mentida on s’ha aixoplugat. És una prosa tan directa i despietada amb ella mateixa que hi ha moments que pidolaries una mica de falsedat o d’eufemisme per entomar-la.

Els personatges d’Ae-ran no ens parlen directament, ens són explicats i que se’ns digui tot a través d’un tel poètic no endolceix gens la veritat que amaga i l’entramat de mentides sobre les quals se sostenen aquestes tres vides a mig dibuixar.

“Vaig començar a entendre què és una història. És una manipulació. Una manera de contenir el caos incontrolable”, escriu Manguso.

“I quantes mentides com aquesta hi ha amagades en la vida dels altres?”, escriu Ae-ran.

He imaginat Kim Ae-ran i Sarah Manguso escrivint cadascuna a casa seva, Seül i Los Angeles, potser en algun moment han teclejat alhora la paraula mentida cadascuna en el seu idioma. He vist al mapa que amb el Pacífic al mig, Seül i Los Angeles es pot dir que estan a la mateixa altura, que es pot traçar una línia recta per anar de l’una a l’altra, navegar de ciutat a ciutat i d’autora a autora. Són tretze hores de vol, si triem l’avió.

“Quan ets un mentider sempre saps alguna cosa que els altres no saben”, diu Manguso des d’una banda del Pacífic. I Ae-ran, des de l’altra banda, respon: “Almenys jo puc acabar aquesta història com jo vulgui.”