Les queixes lingüístiques ateses per la Plataforma per la Llengua augmenten d’un 500% en vuit anys

La Plataforma per la Llengua ha publicat el report de queixes del 2023, el darrer d’una sèrie d’informes anuals que l’entitat elabora a partir de la informació recollida pel seu servei d’atenció i assessorament de la ciutadania. Una de les primeres dades que revela és que, entre 2016 i 2023, l’augment en el nombre de queixes lingüístiques ha estat del 489,4 %. Si el 2016 l’entitat va gestionar-ne 395, el 2023 va gestionar-ne 2.328. En relació amb el 2022 (2.145 queixes), l’increment va ser del 8,53 %.

Segons l’entitat, l’augment de queixes s’explica per dos factors: que la Plataforma per la Llengua s’ha anat fent gradualment més coneguda i per la creixent consciència entre la ciutadania que el català es troba en una situació d’emergència lingüística. Durant el 2023, el sector privat va generar el 63% de les queixes, en què destaquen l’hostaleria i la restauració, amb tres-centes vint queixes; i en el sector públic, sobresurten les queixes lingüístiques relacionades amb els serveis sanitaris, que suposaven el 38,2% del total.

L’atenció oral és l’àmbit que genera més queixes, amb un 33,6%; seguida dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic (17,3%), els webs i serveis en línia (10%), la formació (8,5%) i l’atenció escrita (8%); i el 22,6% restant afectava àmbits com la documentació oficial, com són contractes, tiquets i factors, la publicitat, la megafonia o el cinema, entre d’altres.

El mitjà més utilitzat per tramitar les queixes és el formulari web de la Plataforma per la Llengua; i els agents que generen més queixes els últims anys han estat la Conselleria de Salut de la Generalitat, en l’àmbit públic, i CaixaBank i SegurCaixa en el privat.

Una altra dinàmica que es repeteix al llarg dels anys és la gran sobrerepresentació del Principat en la generació de queixes. Aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Per bé que el 2023 la població del Principat era tan sols el 55,1% de la del domini lingüístic, representen el 91,6% de les queixes totals. El País Valencià, tot i ser un 31,8% de la població, solament van generar el 4,1% de les queixes i les Illes, amb el 8,5 % de la població, van generar-ne el 3,7 %. L’explicació de l’entitat és que “la subordinació del català està molt lligada a un nacionalisme d’estat de caràcter supremacista castellà. Aquest nacionalisme afecta tots tres territoris, però la resposta que produeix no és la mateixa. A Catalunya s’ha desenvolupat i consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d’estat ha tingut menys oposició”.