Pedro Sánchez es juga l’estabilitat del govern espanyol a tot o res. Divendres el consell de ministres aprovarà el pressupost i l’enviarà al congrés perquè comencin a debatre’l. Si no té prou aliats per a evitar que li’n bloquin la tramitació, es podria precipitar el final de la legislatura. Els vots d’ERC, el PDECat i Compromís seran decisius. Creix la pressió sobre els partits independentistes i l’aritmètica és endimoniada.

Què li cal, a Pedro Sánchez?
El president espanyol ha de menester, almenys, un empat amb els partidaris de tombar el primer tràmit del pressupost. Primer de tot es votaran les esmenes de rebuig, no pas el projecte de llei dels comptes. És a dir, les propostes de retorn dels grups parlamentaris. Sánchez ha d’obtenir més vots en contra de les esmenes que no pas a favor –o, a tot estirar, un empat–perquè no reïxin i el pressupost es pugui tramitar. És molt difícil que el PSOE recompongui la majoria absoluta de 180 diputats que va aplegar per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, però l’aritmètica deixa obertes diverses possibilitats. Cs, el PP i els diputats coalitzats d’UPN i del Foro de Asturias tenen 169 vots; són els que van votar contra la moció de censura. Si 7 diputats més s’afegissin al retorn, ja tindrien majoria absoluta i el pressupost no es podria tramitar de cap manera. Dit d’una altra manera, si ERC o el PDECat presenten esmenes de rebuig, Sánchez cau.

Per tant, primer de tot Sánchez ha d’impedir que el bloc de rebuig creixi i, en acabat, aconseguir abstencions i vots aliats de la resta de grups parlamentaris i del grup mixt. Això vol dir que el PSOE ha de convèncer si més no una part de l’independentisme, Compromís i el PNB per a sortir-se’n. Sánchez podria superar el tràngol, per exemple, si els que volen blocar els comptes no creixen i aconsegueix que se sumin al bloc contra les esmenes que ja formen el PSOE i Podem els 4 diputats de Compromís, els 5 del PNB, els 9 d’ERC o els 8 del PDECat (i l’abstenció d’un dels dos partits independentistes). I encara hauria de convèncer els dos diputats d’EH Bildu que no obstaculitzessin la votació. Com més precària sigui la majoria contrària al blocatge, més decisiu pot ser qualsevol mínim moviment. L’aritmètica diu que el grau màxim d’empat és de 175 diputats, però perquè això passés s’haurien de repetir els blocs que van condicionar la governabilitat de Mariano Rajoy; i com que el PNB negocia amb qui governa, ara podria avalar Sánchez. Els empats a 175 van ser clau per a Rajoy. El 2017 va superar el primer tràngol parlamentari dels comptes així. L’any passat es preveia un altre empat a 175, però un error del diputat de Nueva Canarias va donar al PP la majoria absoluta per a tombar les esmenes a la totalitat en la primera votació. En el primer debat, amb un sol empat no n’hi prou. S’ha de repetir en tres votacions consecutives i, a la tercera, les esmenes decauen i el pressupost es tramita. En qualsevol cas, al bloc que s’imposi li pot anar d’un vot i qualsevol error pot decantar la balança.

Què implicaria la divisió dels diputats del PDECat?
Si els vuit diputats del PDECat no votessin tots igual en la primera votació del pressupost, i per tant alguns vulneressin les decisions dels òrgans del partit, es podria arribar a produir el trencament que intenten evitar d’ençà de l’assemblea del juliol. El consell nacional del PDECat va aprovar amb el 95% dels vots d’oposar-se al pressupost de Pedro Sánchez si es manté la repressió. El debat intern al PDECat rau en si presenten esmena a la totalitat o no, el primer tràmit. La direcció executiva no ho ha decidit encara, però manté que si no hi ha cap proposta, la presentarà, tal com va verbalitzar públicament David Bonvehí. En una entrevista a la SER, ahir hi afegia com a condició que es formés de manera imminent una taula de diàleg. ERC també la vol. Per a la decisió del PDECat, pot ser clau la reunió de l’executiva que faran dilluns a Waterloo amb Carles Puigdemont. El fet de presentar esmena a la totalitat o no és cabdal, encara que totes les propostes de rebuig es votin conjuntament. Si no en presenten, formalment es votaran les esmenes del PP i Cs. Per tant, el cost polític de la votació canvia, encara que el resultat pràctic sigui idèntic. A ERC li passaria igual.

Què farà Compromís?
Els quatre diputats de Compromís no han decidit encara què faran en la primera votació. Compromís no es va integrar en el grup parlamentari de Podem i és al grup mixt, però alhora governa amb els socialistes i amb l’aval de Podem al País Valencià. Tot i que això fa pensar que s’afegiran al bloc pro-pressupost, Joan Baldoví marca perfil propi i pretén negociar igual com ho poden fer ERC o el PDECat.

A qui convé guanyar temps?
Si el pressupost espanyol es tramita, encara que els partits independentistes s’hi oposin en la votació final, Sánchez aconseguirà unes quantes setmanes de marge per a preparar l’escenari electoral que més li convé: el 26 de maig, la tardor o al març, són les dates amb què s’especula al PSOE. Si res no es mou, la proximitat de les eleccions territorials del maig i l’inici del judici als presos polítics, però, també complicarà la possibilitat de qualsevol concessió per al pacte, tant a Sánchez com als independentistes. Segons quan es faci la primera votació, la proximitat del judici també pot influir en els costs i els beneficis polítics que en pugui extreure sobretot l’independentisme. El fet és que el govern de Sánchez va sospesar de governar amb l’anterior pressupost prorrogat i introduir-hi modificacions, però el PSOE ha decidit de jugar-s’ho a tot o res. A més, Compromís no ha decidit encara què faran els seus quatre diputats. Tampoc EH Bildu, que té dos escons al grup mixt. Bildu no vol unes eleccions anticipades a l’estat espanyol, però ja ha avisat que no donarà suport a Sánchez gratuïtament.

Què passaria si ERC i el PDECat votessin de manera diferent?
La decisió de deixar caure Sánchez o no té implicacions tàctiques evidents en l’independentisme, en un moment en què no hi ha un acord estratègic que els permeti d’afrontar els judicis ni la resta de legislatura. La qüestió és si els convé més o menys que caigui Sánchez, amb la possibilitat que el PP i Cs governin amb el suport de Vox, si l’ultradreta entra al congrés espanyol? És un debat de fons que, és clar, té implicacions clau també per a l’estabilitat del govern català. Per això el govern insisteix en la necessitat que els dos partits comparteixin posició. A més, si l’independentisme facilités l’estabilitat a Sánchez, tindria reciprocitat al parlament, amb el pressupost català. La diferència en l’actuació dels uns i els altres per negociar els comptes és també evident. Mentre que Pere Aragonès actua amb cautela amb els comptes catalans per a garantir que els podran tramitar abans de presentar-los, Sánchez ha decidit de tirar pel dret.

El consell de ministres espanyol aprovarà divendres el pressupost encara que no tingui el suport necessari per a debatre’ls, amb una pressió directa sobre l’independentisme perquè accedeixi a mantenir-lo al govern com a mal menor en vista de l’ascens i la capacitat d’influència de la ultradreta, amb una amenaça persistent d’un nou 155 més dur que l’anterior.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb