Què passarà si es reforma el delicte de sedició? Tornaran els exiliats?

  • El PSOE proposa de reduir la condemna a la meitat, fet que no tindria cap repercussió directa en els polítics exiliats

VilaWeb
Redacció
24.10.2022 - 21:40
Actualització: 24.10.2022 - 22:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La reforma o derogació del delicte de sedició s’ha convertit en l’eterna promesa del PSOE. Una volta concedits els indults, semblava que aquesta petició no tindria gaires entrebancs per a implantar-se, però tres anys després encara és una incògnita i el codi penal continua intacte. Ahir El País publicava una informació segons la qual el PSOE volia reduir aquesta pena fins a sis anys. Però el mateix article s’encarregava d’aigualir l’expectativa i deia que es faria quan hi hagués les majories necessàries.

Quan es va proposar la reforma?

Aquesta és una petició dels partits i d’una part de la societat civil que va saber capitanejar Jaume Asens, diputat d’Unides Podem al congrés espanyol. Ell va ser qui més va batallar per aquesta reforma d’ençà del 2020. Va aconseguir d’arrencar un compromís del qui aleshores era ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui va assegurar que el projecte de llei s’aprovaria abans d’acabar el 2021. Però la promesa va caure en el no-res. Els socialistes s’excusaven en les “circumstàncies” del moment, però prometent que arribaria ben aviat. Gairebé tres anys més tard, no hi ha cap avenç palpable. La negociació de pressupost tampoc no servirà per a abordar aquesta reforma perquè el PSOE ja s’ha afanyat a deslligar-ho.

Reforma o derogació?

Unides Podem és el partit que més s’ha cregut aquest canvi del codi penal. El desembre del 2020 va presentar un esborrany, que va enviar al Ministeri de Justícia. Hi proposava de canviar la definició de la sedició de manera que inclogués un alçament “violent i públic” amb “un ús il·legítim de la força física directa sobre les persones”; i que aquesta força impliqués l’ús d’armes “o uns altres mitjans perillosos aptes per a posar en un greu risc la vida de les persones o causar unes lesions greus”. La introducció de la violència i les armes es va fer expressament, per tal que –segons Podem– els fets de l’1-O que va jutjar i condemnar el Suprem no entressin en el delicte de sedició.

Segons Asens, aquesta reforma implicava una derogació tàcita del delicte per evitar que es fessin interpretacions “esbiaixades com les que fa el Suprem”. El govern de Sánchez ja va dir fa un any que l’eliminació no era possible perquè anava contra la constitució espanyola i la “integritat territorial d’Espanya”. Les úniques vies que quedaven vives era la que esmentava Asens, o una modificació de la pena.

La proposta de Podem anava acompanyada d’una disposició transitòria única que deia que el tribunal sentenciador revisaria d’ofici les sentències fermes condemnatòries que s’haguessin dictat abans d’aquesta reforma. Així doncs, havia de ser reforma retroactiva.

Què diu la nova proposta del PSOE?

El PSOE només ha filtrat una dada: que maldaria per reduir la pena del delicte de sedició a sis anys, amb la “voluntat d’ajustar la legislació espanyola a l’europea”. Però el fet és que aquest delicte difícilment troba semblances en el codi penal europeu, perquè els delictes que fan referència a les conductes de resistència greu contra l’estat requereixen l’ús explícit de la violència. Allà on els casos dels exiliats han estat analitzats, com ara Alemanya o Itàlia, s’ha demostrat que el 20-S i l’1-O no hi va haver prou violència per a acreditar cap delicte que s’assemblés a la sedició.

La pena del delicte de sedició actual oscil·la entre vuit anys i deu, i entre deu i quinze en el cas dels membres del govern. Per a reformar-lo, cal una majoria absoluta al congrés, com ara el bloc que tramitarà el pressupost de Pedro Sánchez aquesta setmana. Tanmateix, el PSOE diu que cal construir una majoria parlamentària i demana temps.

Els exiliats poden sortir-ne beneficiats, de la reforma?

No es pot saber amb exactitud si els exiliats se’n beneficiarien, però segurament no. El Tribunal Suprem, quan va publicar la sentència contra el procés, no va concretar com havia calculat les penes de presó. Les condemnes per sedició eren en concurs medial amb la malversació –és a dir, que un delicte és un mitjà per a cometre l’altre. “No se sap com afectaria els exiliats perquè la sentència del Suprem va fer un poti-poti i encara ara ignorem d’on surten els anys de condemna”, diu l’advocat penalista Ramon Setó. Recorda que la sedició s’ha de sumar amb la malversació i que si aquesta supera els 250.000 euros, com deia la sentència, es pot arribar a imposar una pena de dotze anys de presó. Així doncs, entre l’un delicte i l’altre, els exiliats encara es podrien enfrontar a peticions de divuit anys. Marta Rovira, que no és perseguida per malversació perquè no formava part del govern, no es veuria afectada per aquest canvi legislatiu.

Setó assenyala que, a parer seu, una de les solucions seria eliminar i modificar el delicte de malversació. Concretament, la part que fa referència a la malversació impròpia i que no es comet amb la voluntat de lucrar-se. Recorda que aquest delicte es va reformar el 2015, després de la consulta del 9-N, per assimilar tota malversació amb l’administració deslleial: “Ens la van fer a mida. El 9-N vàrem ensenyar les urpes i van veure que anàvem de debò i van fer els canvis legislatius que apliquen ara”, explica Setó.

Com afectaria retroactivament els presos indultats?

Que els presos polítics del procés fossin indultats el juny del 2021 no vol dir que no continuïn tenint una condemna viva. Per això, en el cas que hi hagués un canvi legislatiu, tindrien el dret d’una revisió retroactiva de la condemna. Però mentre dura l’indult no serà necessari perquè a efectes pràctics, no l’han de complir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes