L’intent de reformular el Consell per la República (CxR) ha quedat atrapat en les divergències estratègiques entre ERC i Junts. La definició de la confrontació a seguir una vegada s’exhaureixi el termini de dos anys fixat per Esquerra a la taula de diàleg, que Junts reclama d’aclarir per avançat, no complica tan sols el pacte de govern sinó que també ha encallat les negociacions paral·leles que va emprendre el mateix CxR per a integrar la direcció col·legiada del moviment independentista (tal com reclama JxCat), però a partir de la reformulació que exigeixen els republicans per a “descongelar” la seva presència i elevar la seva implicació política. El vice-president del CxR, Toni Comín, va fer una primera ronda de reunions amb ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l’ANC. I, per ara, no n’hi ha hagut cap més. Segons el Consell, la ubicació de la direcció col·legiada al CxR hauria d’implicar que ERC acceptés les bases de l’estratègia de confrontació recollida al document estratègic “Preparem-nos, que advoca per establir les condicions per a culminar el procés d’independència per mitjà d’un desbordament democràtic. És un document obert a modificacions, però del qual els seus promotors no es volen desdir. “Si l’estat major entra al Consell, hauria d’assumir el ‘Preparem-nos’. És obert, és en procés, per definició és una versió preliminar, però és una estratègia de confrontació. I no per ganes, sinó perquè, com el document mateix explica, considerem que no hi ha cap altra via realista per a culminar el procés d’independència. Dit això, no veiem on hi ha la incompatibilitat entre el ‘Preparem-nos’ i la posició estratègica que els líders d’ERC defensen en les pàgines finals del seu llibre Tornarem a vèncer”, assenyala Comín en declaracions a VilaWeb.

D’una banda, el Consell ha exposat la possibilitat de reformular el seu òrgan executiu, el consell de govern del CxR, presidit per Carles Puigdemont, amb l’objectiu que ERC s’hi trobi ben representada i la CUP s’hi pugui integrar, tenint en compte que per ara només hi ha una de les seves organitzacions, Poble Lliure. De l’altra, la seva proposta és que la direcció col·legiada o estat major s’integri al CxR com un tercer òrgan, al costat de l’executiu i el representatiu (l’Assemblea de Representants). “Hem plantejat una contrapartida i una condició. La condició és que el Consell per la República no es desdirà del ‘Preparem-nos’. Això té una raó molt clara: el Consell ha nascut per culminar el procés d’independència i el ‘Preparem-nos’ proposa el camí que ens sembla que ens permetrà de fer-ho. Per això, desdir-se del ‘Preparem-nos’ seria una mica com renunciar a la raó de ser del Consell. La contrapartida és que es modificaria el reglament, per garantir que l’estat major hi encaixa amb comoditat”, detalla Comín.

El reglament vigent és el fundacional, i podrà ser modificat per l’Assemblea de Representants que, al seu torn, es va constituir també de manera fundacional sense ERC, i es renovarà després de les eleccions previstes al juny. A hores d’ara, Puigdemont té la potestat de triar els membres del consell de govern, que també incorpora els membres del govern del Primer d’Octubre com a membres nats. El criteri ha estat d’incorporar un membre per a cada partit amb representació parlamentària o per a cada entitat, a més d’independents de prestigi. L’assemblea, a més, haurà de triar el nou president de l’executiu del CxR.

ERC refusa la “tutela” de Waterloo i la CUP advoca per reformular-ne les funcions

ERC, que sempre ha recelat del CxR perquè el veia com una eina partidista de Junts, es va obrir a descongelar la seva presència, elevar la seva representativitat política i explorar l’encaix de la direcció estratègica al CxR si es reformulava. Fa setmanes, en una entrevista a Efe, Sergi Sabrià va proposar que la direcció col·legiada es vinculés al CxR però que en fos autònoma. I és que el Consell va deixar de ser avaluat temporalment per ERC com un escull per a la investidura, mentre s’obria aquesta via de negociacions paral·leles amb el mateix CxR. Però fa dies que va tornar a erigir-se en un dels principals desacords en el marc en la negociació amb JxCat a conseqüència de les diferències estratègiques, segons fonts coneixedores de les converses. Esquerra insisteix que el CxR i Puigdemont no poden “tutelar” la Generalitat, amb Pere Aragonès a la presidència, després d’haver superat Junts en escons i en vots.

Per la CUP, la reformulació no és una qüestió de cadires sinó de funcions. Fonts dels anticapitalistes assenyalen que s’haurien de clarificar les funcions del Consell i que, si això passés i hi hagués un acord, la taula de direcció estratègica pactada amb ERC es podria integrar al CxR. En el seu programa electoral, els anticapitalistes recollien que el CxR podria ser un espai on acordar línies estratègiques més enllà dels cicles electorals, per a desenvolupar una agenda internacional compartida, desenvolupar “estructures paral·leles necessàries per a la confrontació democràtica amb l’estat” i per a donar suport a la desobediència civil i institucional. Ara bé, sostenen que hauria de ser un espai realment plural. Precisament, la implicació de la CUP en el CxR és un dels temes que es preveu que es proposi en les Assemblees Obertes Parlamentàries, que convoca de diumenge fins divendres per debatre internament el seu paper i l’estratègia de la legislatura, tenint en compte que un 85% dels militants va votar que l’acord amb ERC s’havia de millorar. Un altre dels temes a debat és la possibilitat d’entrar al govern. Són assemblees de discussió política, no de votació.

ERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació

L’ANC no entraria en una taula de coordinació com l’antiga  

L’estat major o direcció col·legiada s’ha convertit en una de les grans carpetes per a la formació del pròxim govern, però implica de ple l’ANC i Òmnium Cultural, que també han participat en les converses per a la reformulació del CxR, on també tenen representants al consell de govern: Elisenda Paluzie i Neus Torbisco, que abans hi havia estat com a independent. L’ANC ha traslladat als partits la necessitat que hi hagi un sol espai de direcció estratègica, i no una taula de partits i entitats per una banda i el CxR per una altra, segons fonts coneixedores de les converses. Per mirar de desencallar l’acord, l’ANC va fer una proposta de reformulació del Consell per a “equilibrar” la representació de les forces amb dos representants d’ERC, dos de JxCat, un de la CUP-UNCPG, un d’Òmnium i un de l’Assemblea, amb el convenciment que el CxR ha de ser clau en la internacionalització del conflicte i en la preparació per a fer efectiva la independència. En aquest sentit, l’Assemblea veuria bé que la direcció col·legiada s’incorporés al CxR si tots els sectors s’hi senten còmodes, però ha demanat als partits que no donin per feta la participació de l’entitat en un òrgan de coordinació sense respectar els seus mecanismes interns, segons les mateixes fonts.

De fet, l’ANC no s’integraria d’entrada en una taula com la que han pactat ERC i la CUP després d’haver participat en l’anterior taula estratègica, que es va deixar de reunir amb la pre-campanya electoral. Quan els intents de coordinació de l’independentisme no van permetre de trobar una resposta unitària a les sentències del judici de l’1-O ni a la inhabilitació de Quim Torra, l’ANC va aprovar de no participar “en més taules de cerca d’unitat estratègica que esdevenen exercicis retòrics balders”, amb un 80% de suport dels socis. “El mandat de la ciutadania ja és molt explícit des de l’1-O i ens exigeix fer la independència”, afegien en la consulta que van fer sobre el posicionament d’incidència política previ a les eleccions del 14-F.

Òmnium diu que el CxR pot ser l’espai de coordinació si es modifica

Òmnium ha traslladat al CxR i als partits, amb qui també s’ha reunit, que hi ha d’haver un sol espai de direcció de l’independentisme que permeti d’acordar l’estratègia antirepressiva i la culminació del procés, i que el CxR pot ser aquest espai, i ho ha de ser, si es modifica perquè tots els actors s’hi sentin còmodes, segons fonts de la negociació. De fet, Òmnium ha defensat que hi ha marge per a consensuar l’estratègia i executar-la després d’haver analitzat les propostes d’ERC i Junts. També ha remarcat el paper clau de Puigdemont en la internacionalització del procés. Segons les mateixes fonts, l’entitat ha advertit que l’estat major no havia d’estar vinculat a un acord d’investidura, perquè no va lligat a la Generalitat ni s’hauria de trencar en cas que fracassés un pacte de govern. Dimecres, Òmnium es va oferir públicament a “ajudar a crear i enfortir espais de coordinació” després de la reunió del seu vice-president, Marcel Mauri, amb Laura Borràs al parlament per a traslladar-li els “reptes inajornables” que l’entitat identifica per a Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.