L’Assemblea de Representants aprova el règim electoral i ratifica Puigdemont com a president del Consell

  • L'Assemblea de Representants aprova el règim electoral i ratifica Puigdemont com a president del Consell

VilaWeb
Redacció
19.12.2020 - 10:00
Actualització: 19.12.2020 - 14:10

Ara sí: el Consell per la República comença a prendre forma definitivament. Arrenca tres anys després del 155 i l’onada de repressió que a final del 2017 va migpartir la legitimitat institucional a Catalunya; i quan fa vora dos anys i mig que, en el pacte per la investidura del president Quim Torra, se n’acordà la creació. Després de la constitució del consell de govern, ara finalment s’ha fet el pas necessari per a constituir el parlament de la institució. L’Assemblea Fundacional ha aprovat el reglament per a convocar eleccions a la primera Assemblea de Representants, el pas final perquè l’entitat assoleixi la funcionalitat prevista de bon començament.

Podeu recuperar la reunió de l’assemblea ací:

Què s’ha fet avui?

En primer lloc, l’Assemblea Fundacional ha escollit la mesa, que presidirà Assumpció Laïlla. El vice-president primer serà Toni Morral, i el segon Eduardo Reyes. La secretària primera serà Glòria Freixas, i el segon Josep Riera. Una volta formada, l’assemblea ha debatut l’acció política del Consell i el pla de govern, com també el reglament de la institució, que fins ara era provisional. I també ha aprovat el règim electoral que es farà servir per a triar la futura Assemblea de Representants ordinària i ha ratificar per unanimitat el president Carles Puigdemont com a president del Consell per la República.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

A l’assemblea s’ha convocat els grups parlamentaris que van subscriure l’acord d’investidura que va donar pas a l’actual govern i a la creació del Consell –és a dir, JxCat i ERC. Així i tot, ERC no hi ha participat perquè considera que la institució s’ha tornat “partidista”, cosa que agreuja l’allunyament que els republicans han manifestat des del principi envers la institució.

Sí que hi participaran, en canvi, el PDECat, que en el moment fundacional formava part de Junts; Demòcrates, que era fins fa ben poc al grup parlamentari d’ERC; i Junts per Catalunya. En el cas de la CUP, com que no va subscriure l’acord d’investidura, hi ha enviat Carles Riera com a observador.

Segons que es va pactar aquest setembre passat, l’acte ha de reforçat la pluralitat de la institució i ha garantit que el període electoral de les futures eleccions a l’Assemblea de Representants no coincideixi amb les eleccions del 14-F. D’entrada, és previst que els comicis a l’assemblea es facin abans de l’estiu.

Originalment, l’acte era convocat a Argelers (Rosselló), però s’ha anul·lat la convocatòria presencial atès l’empitjorament dels indicadors epidemiològics.

Qui es podrà presentar a les eleccions a l’Assemblea de Representants?

L’Assemblea de Representants actuarà com a “òrgan de representació general i de decisió superior” del Consell. Cada dos anys s’hi faran eleccions que renovaran els 121 membres.

Segons el text aprovat, d’aquests 121 membres n’hi haurà 40 que seran càrrecs electes (diputats al parlament, diputats al congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat o membres del Parlament Europeu “de formacions polítiques catalanes”). Aquests 40 es presentaran en una sola circumscripció, i cada elector podrà votar-ne 30.

Però també hi haurà 81 membres de l’Assemblea que seran ciutadans que hagin decidit de presentar-s’hi. En aquest cas, hi haurà 26 circumscripcions i cada votant podrà optar per tants candidats com puguin presentar-se a la seva circumscripció. Hi haurà vuit llocs en joc a Girona; sis al Baix Llobregat, el Vallès Occidental Oest i la Catalunya Central; quatre a Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental Est i Ciutat Vella-Eixample; dos a l’Alt Pirineu – Aran, Terres de l’Ebre, Barcelonès Nord, l’Hospitalet de Llobregat, Nou Barris – Sant Andreu, Sants-Montjuïc – les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sarrià; i un a Catalunya Nord – Andorra, Illes Balears i País Valencià – Franja de Ponent. També n’hi haurà dos de la Unió Europea i la resta del món.

El reglament també estableix que la meitat d’electes escollits a cada circumscripció hagin de ser dones, de manera que siguin elegides les candidates més votades fins a cobrir la meitat dels representants.

Com es votarà i on?

Els membres del Consell per la República –actualment en són 91.692– emetran els vots preferentment per via electrònica, atesa la situació epidemiològica, però el Consell especifica que la Sindicatura Electoral pot autoritzar excepcionalment la votació presencial en cas d’impossibilitat de fer la votació electrònica. La Sindicatura és un òrgan format per cinc juristes i politòlegs experts en processos electorals i participació ciutadana que vetllaran per la transparència del procés.

Canvis al consell de govern i noves incorporacions

Al comunicat de setembre en què el Consell anunciava la convocatòria de l’Assemblea Fundacional, els membres del consell de govern remarcaven que era “absolutament imprescindible de preservar la imparcialitat i la neutralitat del Consell per la República en relació amb les diferents forces polítiques independentistes”, i asseguraven que l’òrgan continuava mirant d’identificar tota la pluralitat de l’independentisme.

Segons l’acord que se signà aleshores per a fer avenços en aquesta direcció, una de les primeres tasques de l’Assemblea de Representants serà escollir el president, que no podrà ser de Junts per Catalunya, perquè ja ho és el president del Consell, Carles Puigdemont. En la mateixa línia, darrerament hi ha hagut canvis en el consell de govern de l’entitat.

Solidaritat Catalana, Moviment d’Esquerres i Independentistes d’Esquerres s’han incorporat al Consell per la República. En nom d’aquests tres partits sense representació parlamentària, Enric Folch, Josep Serra i Jordi Pesarrodona passen a formar part del consell de govern ampliat de la plataforma independentista presidida pel president Carles Puigdemont.

D’una altra banda, es va decidir de fer cessar Toni Morral i Lluís Guinó, de Junts per Catalunya, i Marta Sibina, de Som Alternativa, com a membres del consell de govern de l’entitat. Fonts del Consell per la República asseguren que aquests cessaments s’han fet, sobretot, per evitar una “sobrerepresentació” de Junts a la plataforma.

Ara com ara, el consell de govern del Consell per la República és integrat per membres d’ERC, Junts per Catalunya, Poble Lliure, Demòcrates, Acció per la República, Solidaritat, Moviment d’Esquerres, Independentistes d’Esquerres, l’ANC i Òmnium Cultural, a més d’independents. Caldrà veure si el gest dels republicans, que no assistiran a l’assemblea, es tradueix en l’abandonament definitiu de totes les activitats dins el Consell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any