Puigdemont, un fenomen mediàtic al cor de la Unió Europea

  • La presentació del llibre del president 'La crisi catalana' a Brussel·les genera una gran expectació en periodistes de mitjans internacionals

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
25.09.2018 - 13:40
Actualització: 25.09.2018 - 16:44

La crisi catalana interessa a Europa. Què fa que la policia espanyola es llancés ara fa un any amb tanta violència contra els votants catalans que volien participar en un referèndum que l’estat havia dit que no tenia validesa? Per què tanta gent a Catalunya vol la independència en un món globalitzat? Quina diferència hi ha entre el nacionalisme català i altres nacionalismes europeus d’arrel xenòfoba? És un nacionalisme de rics o de pobres? Què ho fa, que tot un govern elegit democràticament hagi estat destituït i tancat a la presó amenaçat amb condemnes fins a trenta anys de presó? I que hi hagi un president i uns consellers del govern a l’exili? Totes aquestes preguntes formen part de l’esclat de la crisi catalana a Europa. I les han formulades un munt de periodistes internacionals en la presentació aquest matí a Brussel·les del llibre de Carles Puigdemont que es titula justament així: La crisi catalana, editat simultàniament per la Campana, en català, per Lannoo, en neerlandès, i per Racine, en francès.

No és un llibre escrit per Carles Puigdemont, sinó que és el resultat, en un text narrat en primera persona, de la conversa del president amb el periodista Olivier Mouton, un coneixedor de la realitat catalana pel seguiment que n’ha fet a la revista belga Le Vif/L’Express. Mouton ha acompanyat Puigdemont, l’editora en català, Isabel Martí, i l’editor en neerlandès, Maarten Van Steenbergen, en una sala atapeïda de periodistes internacionals a l’International Press Center, a tocar de l’edifici de la Comissió Europea.

El missatge del llibre, i el que ha pronunciat Puigdemont mateix avui, s’hi adreça directament: interpel·la les institucions europees perquè siguin capaces de veure que la crisi catalana és una oportunitat per a ajudar a democratitzar Europa, a fer-la més propera a tots els seus ciutadans. L’editor Van Steenbergen ha explicat que va ser justament la incapacitat de la Unió Europa de donar una resposta a un problema polític d’aquesta magnitud al cor de la Unió que els va empènyer a fer aquest llibre. Va ser a final de gener, passades les eleccions del 21-D, quan van proposar a Puigdemont de fer un llibre adreçat als lectors europeus que respongués a un parell de preguntes: podeu explicar als ciutadans europeus per què una majoria de catalans va votar a favor de la independència? I la segona: quan dieu que la crisi catalana és una oportunitat per a Europa, què voleu dir exactament? El president hi va estar d’acord, però va demanar que fos algú altre qui escrivís el llibre, que fos un periodista independent i reputat qui ho pogués fer, perquè les emocions dels fets d’octubre, encara tan recents, no hi interferissin gaire.

I Mouton, després d’haver entrevistat Puigdemont durant mesos, en llocs diferents, en circumstàncies complicades per la detenció a Alemanya, escriu un relat en primera persona fidel no tan sols al discurs de Puigdemont sinó a la manera d’expressar-lo. ‘Mouton fa parlar amb autenticitat Puigdemont, amb respecte, tranquil·litat, i una certa ironia que el fa reconeixible’, ha destacat Isabel Martí. Mouton parla apassionadament del seu ofici, i reivindica la necessitat de fer un llibre com aquest per ajudar a obrir a Europa el debat sobre la qüestió catalana; perquè veu, en paraules seves, ‘la radicalitat democràtica’ que hi ha en aquest envit. El primer esborrany del text va ser enviat a un grup d’experts independents perquè hi donés el seu parer, per ajudar a fer el llibre més entenedor i que respongués a les preguntes fonamentals que es poden fer els lectors europeus.

Les preguntes dels periodistes europeus n’eren justament una bona mostra: quina és la possibilitat real de diàleg amb Espanya, quin és el paper que poden acabar tenint les institucions europees, quines concessions per a la negociació pot fer la part catalana… La nota discordant en la conferència de premsa l’ha tinguda un periodista espanyol que ha qüestionat que Mouton fes un exercici com aquest i assumís el punt de vista de Puigdemont, perquè el problema polític tenia una polarització i una contrapart representada en el govern espanyol i els partits unionistes. El mateix periodista ha demanat a Isabel Martí com era que no hi havia una edició en castellà del llibre. Martí li ha deixat clar que a Catalunya hi havia editorials que publicaven en català i castellà, que n’hi havia que ho feien en castellà i que n’hi havia que ho feien en català, i que ella era d’aquest tercer grup. I punt.

El to de les preguntes era agressiu. Mouton ha respost amb el seu tarannà apassionat, reivindicant una feina fonamental per a ajudar a obrir el debat, a entendre punts de vista que sovint són estigmatitzats o silenciats, i ha dit que estaria encantat de poder fer aquest mateix exercici amb Mariano Rajoy o amb Pedro Sánchez. Aquest és el problema amb què s’ha topat Mouton i, de retruc, tots els periodistes internacionals que omplien la sala: que hi ha una part que qüestiona que s’escolti i es difongui el discurs independentista, i que renuncia a fer servir els espais i les oportunitats per a dialogar i debatre obertament. I encara més: el periodista ha explicat que, després de tot un procés de diàleg i de conversa amb Puigdemont, al marge de si era favorable a l’independentisme o no, havia descobert un home amb un profund sentit democràtic.

El llibre expressa això: el caràcter democràtic de l’independentisme. Puigdemont insisteix molt en la necessitat d’explicar l’opció de la no-violència, com s’ha arribat fins a aquesta situació, el seu compromís europeu, la voluntat d’ajudar a construir una Europa més democràtica, uns Estats Units d’Europa, on els ciutadans siguin el centre, i no els grans estats i els seus interessos; una Europa més subsidiària, amb més pes de les regions i de les grans ciutats en la presa de decisions… Fins a la proposta concreta de demanar a la Unió Europea que faci de mitjancera en una possible negociació entre la Generalitat i el govern espanyol sobre un referèndum acordat. I que Donald Tusk, el president del Consell Europeu, en sigui el mitjancer.

Més informació: Puigdemont proposa a Espanya una mediació internacional encapçalada per Donald Tusk

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any