Puigdemont posa deures a Sánchez

  • El president assenyala l'alliberament dels presos i el retorn dels refugiats com el començament de la solució del conflicte *** L'Ajuntament de València esborrarà el mural sobre els joves d'Altsasu pels danys causats per l'atac ultra*** Palma ja acull els primers refugiats del vaixell Aquarius

VilaWeb

Redacció

25.07.2018 - 20:00
Actualització: 25.07.2018 - 20:13

TEMA DEL DIA
Lliure.
Puigdemont va entrar a Alemanya clandestinament, com un perseguit, i en surt com un ciutadà lliure arreu d’Europa excepte a Espanya. Durant aquestes setmanes que ha estat sota custòdia de les autoritats alemanyes, ha hagut d’afluixar l’activitat política, per no fer perillar la decisió de la justícia alemanya. Els seus advocats li van recomanar silenci, i ha funcionat. Però avui s’ha acomiadat amb una multitudinària conferència de premsa a Berlín en què ha donat moltes pistes sobre el seu futur i el de la política catalana. Bàsicament tres.

En primer lloc, el retorn de Puigdemont a Brussel·les permetrà de recuperar la principal veu d’internacionalització de l’independentisme català, augmentada després de la seva estada Alemanya, com s’ha demostrat avui. El president té previst d’activar el Consell de la República, però també la seva agenda internacional, interrompuda per la detenció, que implica visitar diferents països, com ara Eslovènia. Aquest paper inquieta el Ministeri d’Exteriors que encapçala Josep Borrell. La feina de Borrell era desprestigiar l’independentisme, però Puigdemont ara pot anar pel món amb l’aval de la justícia alemanya que és innocent. Guanya pes i credibilitat davant el relat espanyol.

En segon lloc, en clau interna, el retorn a l’activitat política de Puigdemont reforçarà l’opció per una estratègia d’avançar decididament cap a la República, davant els intents de dilatar el procés amb excuses diverses. Després del periple alemany, Puigdemont ha guanyat més autoritat moral i el seu lideratge dins l’independentisme és a hores d’ara indiscutit, més enllà de lectures partidistes. Aquest capital, el posarà al servei d’un nou instrument polític transversal que superi les fronteres dels partits i aglutini la centralitat de l’independentisme, d’acord amb la Crida Nacional per la República llançada dilluns a l’Ateneu Barcelonès.

I en tercer lloc, també ha enviat un missatge en clau espanyola dirigit a Pedro Sánchez. Ha reiterat la defensa del diàleg, però ha recordat que el diàleg ha d’anar acompanyat de fets. Si a Sánchez no li ha quedat clar, ha recordat que l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats ‘no s’ha de veure com un problema sinó com l’inici de la solució’. Fins i tot, s’ha mostrat optimista i ha assegurat que tornaria a Catalunya abans de vint anys, tot i que ha precisat que avui podria trepitjar terra catalana si volgués, anant a Catalunya Nord, però França no és un estat fiable per a Puigdemont, que correria un alt risc de ser detingut. Ara, ha donat una lliçó de geografia dels Països Catalans a tota la premsa internacional.

L’enduriment del preu del diàleg amb Sánchez ja ha tingut un primer avís avui, quan quatre dels vuit diputats del PDECat s’han absentat de la votació de Rosa Maria Mateo com a responsable de RTVE. Ha estat només un gest, perquè en la segona votació, prevista divendres, hi donaran suport. La votació per separat s’ha interpretat com una divisió de partit, entre puigdemontistes i pascalistes, però fonts del grup han remarcat que era un avís a Sánchez. Un avís que, si el diàleg no comença a donar fruits, es pot anar repetint.

MÉS QÜESTIONS
L’Ajuntament de València esborrarà el mural sobre els joves d’Altsasu
pels danys causats per l’atac ultra. No ha durat ni una setmana i els feixistes han aconseguit el seu propòsit. L’Ajuntament de València repintarà el mur on l’artista Elías Taño va fer el mural crític amb la sentència contra els joves d’Altsasu i demanant la llibertat de tots els presos polítics, perquè l’obra ha quedat deteriorada per les pintades fetes per grups ultres. El consistori pintarà el mur de Jesuïtes d’ací a uns dies ‘per netejar-ho de totes les pintades que s’han fet’, de manera que esborrarà l’obra artística.

El juny, una de les concessionàries de neteja va esborrar el mural d’Elías Taño del barri de Carme, sense consulta prèvia. L’ajuntament li va oferir llavors un espai en blanc perquè pintés un nou mural, cosa que va fer diumenge. Però poques hores després d’haver-lo refet, un home amb el rostre ocult per un casc de moto va atacar el mural i el va guixar amb esprai. Posteriorment, van aparèixer pintades signades pel GAV, com ara ‘Som valencians, mai catalans’. I ahir, un grup d’ultres, entre els quals hi havia l’històric Juan Garcia Sentandreu, va provar de fer malbé el mural, tot i que en aquest cas la policia va intervenir. La decisió d’esborrar el mural ha estat criticada per la Internacional Teatral, l’espai d’art i pensament crític del qual forma part Atirohecho, el col·lectiu que va organitzar la pintada del mural. En un comunicat, acusen el govern del Botànic de no haver fet ‘cap pas ferm per a solidaritzar-se i defensar el mural artístic davant el discurs d’odi’.

Alacant comença a retirar els noms franquistes dels carrers per segona vegada. L’Ajuntament d’Alacant ha començat el canvi de noms de carrers amb denominació franquista. L’anterior tripartit d’esquerres ho havia intentat el 2016 i ara, dos anys després, finalment ho podran fer. En compliment de la llei de memòria històrica, el consistori ha retirat sis plaques la nomenclatura de les quals contradeia la normativa estatal, entre les quals, la de Felipe Bergé, que ha estat batejada com a Periodista Pirula Arderius. Segons que ha dit la regidora de Cultura, María Dolores Padilla, en l’acte d’inauguració de la nova placa, aquesta és la primera de les modificacions en la llista de carrers de la ciutat aprovades per la Comissió de Memòria Històrica, que preveu canviar el nom de trenta-sis carrers franquistes. Durant el matí, també s’han substituït els rètols dels carrers Capità Fernando Ballenita, Francisco Candela Martí, Jaime Galiana, Juan Ballesta Pozuelo i Luis Bellido, que passen a denominar-se, respectivament, Pedro Mas García, Marina Nomdedéu, Escultor Adrián Carrillo, Angelita Rodríguez Preciado i Periodista Adrián López.

Andorra fitxa David Vegara per pilotar l’encaix amb l’FMI. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha fitxat l’economista català David Vegara perquè elabori un informe sobre el Fons Monetari Internacional (FMI). El treball encomanat a David Vegara hauria de contribuir a definir l’encaix del Principat d’Andorra en aquest organisme internacional d’alt rang i donar més garanties al país en matèria econòmica. Vegara era secretari d’estat d’Economia amb Pedro Solbes en el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero, però amb la sortida de Solbes, va renunciar a les funcions que tenia i es va traslladar a Washington per treballar per a l’FMI. Economista lligat el seu dia en l’àmbit privat al Banc Sabadell, David Vegara havia col·laborat amb el gabinet socialista espanyol presidit per Felipe González i va ostentar un càrrec intermedi a la Generalitat de Catalunya.

Palma ja acull els primers refugiats del vaixell Aquarius. Els primers refugiats del vaixell Aquarius han arribat al centre d’acollida de Son Rapinya, a Palma. Són setze homes joves, dotze dels quals de nacionalitat sudanesa, tres de Nigèria i un del Camerun, segons que informa el govern en un comunicat. Entre els acollits, doncs, no hi ha cap menor d’edat. Han arribat de matí a l’illa, des de València, i han estat traslladats al nou centre d’acollida de persones refugiades de Palma, on ara es duu a terme el procés de presentació, acomodació i recollida d’informació personal. Les pròximes hores rebran assessorament jurídic per a poder tramitar les sol·licituds d’asil internacional, així com acompanyament per a obtenir la targeta sanitària, l’empadronament i altres tràmits administratius.

LA XIFRA
12 milions d’euros haurà de pagar Espanya a la Unió Europea com a multa per incompliment de la normativa sobre aigües residuals.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de juliol de 1920, va néixer Rosalind Franklin, biofísica i cristal·lògrafa anglesa autora d’importants contribucions a la comprensió de les estructures de l’ADN, els virus, el carbó i el grafit.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem