Finalment, el president Carles Puigdemont ha revelat la seua decisió sobre la participació en les eleccions i ha anunciat que encapçalaria la llista de Junts per Barcelona. Aquestes darreres setmanes hi havia hagut molts rumors que indicaven que podia estar disposat a no presentar-s’hi o a encapçalar la llista per Girona, i deixar que la candidata efectiva a la presidència, Laura Borràs, encapçalàs la de la capital.

La decisió té, evidentment, una interpretació política, però crec que, substancialment, darrere hi ha un aspecte diguem-ne matemàtic, de matemàtica electoral.

Tots ens hem acostumat en les eleccions americanes a estar pendents no tan sols dels vots que rep un candidat sinó també de saber en quin lloc els rep. Perquè encara que el vot tinga el mateix valor sempre a tot arreu, la repercussió en escons no és la mateixa si és dipositat en un lloc o en un altre.

En el cas de les eleccions al Principat el sistema electoral i la divisió en les quatre províncies origina un efecte semblant al cas americà, que no havia estat molt tingut en compte fins ara perquè no hi havia hagut empats ni situacions, molt a la vora de l’empat. Però que ara, tal com estan les coses, serà molt decisiu.

Prenem d’exemple les eleccions del 21 de desembre de 2017. Junts per Catalunya va obtenir en total 13.000 vots més que Esquerra Republicana però, en canvi, això es va traduir en 2 escons més. Si analitzàssem aquestes eleccions a l’americana, diríem obertament que Junts va guanyar a Catalunya gràcies a Girona.

A la circumscripció de Barcelona i a la de Tarragona Esquerra tingué un diputat més que Junts i a la de Lleida Junts va obtenir un diputat més que Esquerra. Però a Girona Junts va aconseguir 3 diputats més que Esquerra, de manera que esborrà la diferència d’un que encara tenien a favor els republicans i superà el partit d’Oriol Junqueras de 2 escons. Aquesta va ser la clau del resultat.

Què significa doncs, vist amb aquests ulls, que Carles Puigdemont opte al final per encapçalar Barcelona?

He de fer un avís primer. He dit repetidament que les enquestes són sempre extremadament volàtils i que per tant cal agafar-les amb pinces, i enguany més que mai perquè el coronavirus pot canviar qualsevol cosa en qualsevol moment. Però, fet l’avís, la decisió de Puigdemont sembla aclarir molt la situació: aquesta vegada tot és en joc a Barcelona i per això és ací on posen tota la carn a la graella.

Tenint en compte la llei D’Hondt i la quantitat de partits que aspiren a obtenir-hi un escó, aconseguir 8 diputats a Girona és impossible; de fet, ja és sorprenent que n’aconseguissen 7. No sembla, per tant, que sumar Puigdemont a Girona siga de cap utilitat per a Junts. En canvi, sumar-lo a Barcelona pot ser més decisiu, atès sobretot el daltabaix anunciat de Ciutadans i les conseqüències que tindrà.

El 21-D, a Barcelona Esquerra va obtenir 18 escons i Junts 17, però ara estarien en disposició d’aconseguir-ne més perquè la descomposició de Ciutadans, que a Barcelona en va tenir 24, n’alliberarà moltíssims, en posarà molts en joc. Òbviament, la majoria dels escons que perdrà Ciutadans aniran a parar al PSC i a Vox, però la caiguda serà tan pronunciada que la llei D’Hondt posarà uns quants escons en dansa entre tots els participants –penseu que les perspectives més optimistes donen a Ciutadans 10 escons per Barcelona, cosa que significa que n’hi haurà un bloc de 14 completament en joc a partir del primer minut, que és una cosa ben poc habitual.

I el fet que hi haja tants escons en joc a Barcelona farà que el valor de cada vot siga altíssim, decisiu. També perquè, a diferència d’allò que passa en les altres circumscripcions, a Barcelona només amb un 3% del vot tens assegurats gairebé 2 escons. Per tant no hi haurà en joc solament el repartiment d’escons entre Esquerra, Junts i la CUP, sinó que és on les altres (moltes) formacions independentistes que s’hi presenten podrien tenir més impacte, sumant o restant, que això ja ho veurem el 14-F a la nit.

I encara hi ha un factor final a tenir en compte. Quan parlem de la circumscripció de Barcelona parlem de tres blocs electorals molt diferenciats, en general i també dins l’independentisme. Hi ha la ciutat, que és procliu a Esquerra, però on Junts va gairebé empatar el 21-D; hi ha l’àrea metropolitana, molt clarament decantada cap a Esquerra; i hi ha les comarques de l’interior de la demarcació, on Junts és més fort. I, tret del cas d’una abstenció molt forta en una d’aquestes tres zones, el dibuix acaba concedint una importància clau al vot de la ciutat de Barcelona, que és on Junts té la variació més extrema i on és més difícil de predir-ne el resultat.

Això, en principi, és una bona notícia per a Esquerra, perquè la fidelitat del seu electorat és molt més forta a la capital que no pas la de l’electorat de Junts. Observeu que a les eleccions del 10-N, i respecte de les eleccions autonòmiques, Junts, amb Laura Borràs de cap de llista, va perdre la meitat del vot a Barcelona: passà de 624.261 a 342.082; mentre que Esquerra pràcticament s’hi mantenia: tan sols baixà de 678.030 a 615.504. Sembla evident, doncs, per què volen tenir el nom de Puigdemont en la primera línia de la butlleta de vot…

 

PS1. Clara Ponsatí –i Tamara Carrasco i més dones– ha criticat el fet que Puigdemont es propose com a primer de llista dient que és per a “ajudar Laura Borràs a ser la primera dona presidenta”. En el cas de Clara Ponsatí la crítica, feta des del feminisme, a Puigdemont és més important, tenint en compte que va compartir llista amb Carles Puigdemont a les eleccions europees i encara és eurodiputada amb ell i Toni Comín.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.