Problemes? Mireu a Madrid…

  • «Que De los Cobos demane, en públic, que aquest diàleg servesca per a rebaixar la judicialització és un altre míssil, i ja en són uns quants, a la línia de flotació de Mariano Rajoy»

Vicent Partal
24.11.2016 - 22:00
Actualització: 25.11.2016 - 05:43
VilaWeb

El president del Tribunal Constitucional espanyol inaugurava ahir en un d’aquells actes en teoria poc apassionants la nova web de la institució –si teniu curiositat per a veure-la, podeu visitar-la: https://www.tribunalconstitucional.es/

Si el vostre navegador és configurat en llengua catalana observareu amb sorpresa que només d’entrar a la nova web del tribunal us apareix directament en català, sense necessitat de canviar de llengua. Una part important de la web té el contingut també en català. Tot això va proporcionar tema de debat al grup de periodistes que assistia a la inauguració de l’invent. Certament, hi ha molt poques webs de les institucions de l’estat espanyol que tinguen versió catalana i, sens dubte, crida l’atenció que siga precisament la del TC la que fa el tractament simbòlicament més favorable de la llengua catalana. Un gest, evidentment.

Un gest que va donar peu al president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, a comentar que els governs espanyol i català haurien de negociar. Aquesta apel·lació al diàleg fou una altra sorpresa, que anà acompanyada finalment d’una altra, encara, digna de ser destacada. Preneu-ne nota: el president del Tribunal Constitucional espanyol va demanar als governs que aquesta negociació servís per a reduir el pes de la seua institució en la resolució de les discrepàncies polítiques. Caram. Caram.

Que De los Cobos demanàs diàleg fins a un cert punt, només fins un cert punt, s’hauria pogut entendre en el context aquest de vendre fum que el govern espanyol i la trinxera amiga han muntat. Que De los Cobos demane, en públic, que aquest diàleg servesca per a rebaixar la judicialització és un altre míssil, i ja en són uns quants, a la línia de flotació de Mariano Rajoy. Fins ara havien estat els vots particulars, duríssims, de membres del tribunal, encapçalats per la vice-presidenta. Ara és el president mateix, home de Rajoy, qui diu que això no pot continuar així.

Si podeu, tanqueu els ulls i mireu on érem fa només quinze dies. La fissura a Madrid va obrint-se implacablement. I no és perquè de sobte algú haja decidit que valdria més intentar una via amable. No. És per dues coses: perquè nosaltres som més forts que mai i perquè els poders de l’estat tenen dubtes molt seriosos sobre l’eficàcia de la seua estratègia. Tan seriosos, de fet, que ja els expliquen i tot mentre ensenyen la nova web.

Que nosaltres tenim problemes? Mireu a Madrid…

Aquest editorial no és el d'avui i per això ja té tancada l'opció d'afegir un comentari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any