Les dones a la presó

La majoria de ciutadans desconeixem què passa dins el mur que en separa de les presons. Molts ni tan sols ens havíem interessat mai per saber què passava allà dins. No era entre les nostres prioritats, però arran de l’empresonament dels dirigents independentistes, la presó és més present que mai als carrers. I amb els seus ulls anem coneixent una realitat silenciada.

I la més silenciada, la de les preses. Dolors Bassa i Carme Forcadell, com també abans Meritxell Borràs, s’han fet un fart d’explicar les desigualtats que pateixen les dones dins de les presons. La germana de Dolors Bassa, Montse Bassa, ho explicava en una conferència al mes de setembre: ‘No hi havia cosa que ens fes més il·lusió que l’acostament a les presons. La Dolors estava feliç perquè venia a la seva terra. Però quan va arribar a Catalunya vaig veure que les presons catalanes són per a homes, cosa que mai no m’havia passat pel cap.’

Aquesta crítica no pas és casual. Fins el trasllat a la presó de Puig de les Basses, la consellera Bassa era empresonada a Alcalá-Meco, una de les tres úniques presons de tot l’estat espanyol pensades exclusivament per a dones. Als Països Catalans no n’hi ha cap més d’aquestes característiques. Antigament, a Barcelona hi havia Wad-Ras, però ara és mixta. Per tant, actualment totes les preses catalanes han de complir la condemna en presons pensades per i per als homes. Això contrasta amb el fet que un dels mòduls de la presó de dones de Brieva sigui tancat exclusivament perquè Urdangarin hi pugui complir la condemna.

‘Alcalá-Meco, tant que l’havia criticat, era una presó per a dones. Això vol dir que, de tots els mòduls que hi ha, algú es pot permetre de fer una selecció de les dones que els han rebaixat la pena o pel càstig que tenen o per bon comportament. Llavors fan un mòdul de respecte i s’autogestionen entre elles’ va explicar Montse Bassa, que hi afegia: ‘Aquí no té ningú per a tenir una mínima conversa.’ I és que el mòdul femení en què actualment és empresonada a Puig de les Basses, hi conviuen una trentena de dones, contra els set-cents homes de la presó. Unes xifres que no ajuden a fer visibles les dones als centres penitenciaris.

Presons pensades per i per als homes
La gran majoria d’internes tenen certs problemes per la convivència forçada dins un grup molt heterogeni, com afirma un estudi impulsat per Comissions Obreres. ‘No poden complir les condemnes en unitats terapèutiques o en mòduls de respecte, o simplement participar en algun programa específic’, recull l’estudi.

En una presó gran com Brians 1, on hi ha vora mil cinc-cents homes, les tres-centes preses que hi ha són una part molt petita. ‘Els acaben destinat menys recursos. Fins i tot el mateix equip penitenciari assegura que el focus acaben essent els homes. Tot és pitjor, de recursos, n’hi ha menys, hi ha menys ràtio de professionals preses, menys tallers per a elles…’, sentencia la catedràtica de sociologia de la Universitat de Barcelona, Elisabet Almeda, experta en el tema i que assegura que les presons són fetes i pensades per i per als homes. ‘Les dones tenen una doble condemna, com a preses i com a dones.’ Almeda afirma que per a entendre aquesta situació cal una perspectiva feminista.

I aquesta situació ha empitjorat a Brians 1 els últims mesos. El sindicat Agrupació de Cossos de l’Administració Penitenciària va denunciar a l’agost que el mòdul de dones s’havia tornat ingovernable. Critiquen que a final de juliol van aplegar totes les preses en un de sol per convertir el mòdul de Dones 2 i el Departament d’Atenció Especialitzada en un cinquè mòdul per a homes.

El sindicat assegura que, quan hi havia dos mòduls de dones, podien dedicar un dels espais a un règim de vida més suau. Això acabava essent un estímul per a millorar el comportament de les preses, que volien formar-ne part. Ara hi conviuen les reincidents i primàries, les preventives i les penades, les més joves amb les més grans, com també les més conflictives amb les de condemnes molt curtes.

Brians era un dels pocs centres amb dos mòduls de dones, cosa que tenia l’avantatge de poder diferenciar les preses segons les necessitats. Ara n’hi ha un de menys, amb els desavantatges que implica. El més greu és que no es pot complir la normativa de classificació segons les característiques de les preses.

‘Les dones són una berruga en centres pensats per homes,’ afirma Almeda. Només, el 7,44 % dels reclusos a l’estat espanyol són dones, unes 4.000. Una xifra que, encara que sigui petita, és molt superior a la mitjana europea, al voltant del 3 %.

Un perfil molt marcat
Precisament el sindicat ACAIP denuncia que, amb aquests canvis les preses, han perdut un dels seus punts claus a Brians I: el Departament d’Atenció Especialitzada, que gaudia d’un projecte pioner per a tractar dones drogodependents i amb un alt percentatge d’efectivitat. ‘Moltes de les dones que han entrat al DAE tenen moltes més possibilitats de sortir-se’n un cop havent complert la condemna. Atès això, per què no fan més DAE? Doncs no, el tanquen. No s’hi fa prou’ sentencia la sociòloga.

Cal tenir en compte que els problemes de toxicomania són molt presents a les presons. I sense solucionar aquest afer es fa molt complicada la reintegració. Un percentatge elevat de preses són drogodependents i són a la presó per delictes relacionats amb les drogues. Només un 3% hi han ingressat per delictes greus, com assassinats, terrorisme o agressions sexuals. Un 97% hi han entrat per delictes menors, contra el 80% dels homes presos.

Al voltant del 40% són estrangeres, malgrat que en el total de la població fora del mur els immigrants només representen aproximadament el 15%. Això per als experts és una demostració de la criminalització de les dones estrangeres. També passa amb les dones gitanes.

El 42% de les internes no disposen de recursos econòmics suficients. ‘La gran majoria són persones que ja han estat excloses per la societat abans d’entrar a la presó i que un cop dins tornen excloses doblement,’ diu Almeda.

I malgrat que el 78% de dones privades de llibertat de Catalunya són mares, un 57% no tenen el suport de la família. I és que la preocupació vers els fills sol ser una càrrega afegida recurrent entre les preses. Moltes són mares monoparentals i com que són a la presó tenen por que els fills estiguin desatesos.

El 80% de dones empresonades a l’estat espanyol han patit violència abans d’haver comès el delicte. El 68 % han estat víctimes de violència sexual i el 59% han sofert violència familiar. Aquestes són algunes de les dades amb què conclou l’informe ‘L’execució de la pena de presó: Peculiaritat de l’execució feminista’ de la professora de dret processal a la UAB Carme Navarro.

Les presons, un reflex del masclisme de la societat
‘Si el masclisme és vigent a l’exterior, fàcilment et pots imaginar com n’és aquí dins’ deia Carme Forcadell en una carta pública a Lluís Puig. I és que les expertes coincideixen a denunciar que les presons consideren que les dones han vulnerat dos papers, el penal, perquè han comès un delicte, però també el de la condició femenina. Per tant, creuen que la presó l’ha de tornar a ‘domesticar’. En la mentalitat de la presó, la dona continua essent aquella persona que és mare, esposa i cuidadora. I per això tota la política penitenciària és pensada per a recordar-li que té aquest paper en la vida.

Si cerquem exemples d’aquest model, en podem trobar constantment. Entre els més clars hi ha els tallers oferts a les dones. No semblen del segle XXI: poden netejar, cosir, o fer macramé o agulles d’estendre la roba, tot de temes al voltant del tèxtil… Curiosament no és que hi hagi gaires meravelles al programa dels homes, però els tallers als quals tenen accés són de feines que tenen més futur, més ben pagades.

‘En el fons la presó reflecteix els estereotips de gènere, els magnifica,’ assegura Almeda, que també denuncia l’alta medicalització de les dones a la presó. En general es queixen més i això fa que els administrin més medicació per tranquil·litzar-les.

És més, els estudis demostren que per comportaments semblants es castiga molt més les dones que els homes. S’ha pogut demostrar que estan més en primer grau o amb cel·les d’aïllament. En els últims tres anys hi hagi hagut tres suïcidis de dones en règim d’aïllament a la presó de Brians 1. L’últim  va ser el de la Gina Katherine Gómez, de vint anys, que es va llevar la vida després d’haver estat 74 dies seguits en règim d’aïllament.

El paper de les preses polítiques en les millores de les presons
Quin paper hi tenen els presos polítics? Algunes de les millores de les presons on són tancats s’han fet sense que les hagin reclamades. Meritxell Borràs, al seu llibre, Trenta-quatre dies de presó i un de primavera. Diari de presó, ho va explicar. ‘Les preses sempre ens van dir que de normal la calefacció no s’engegava fins al desembre. Amb la nostra presència va ser abans. També hi va haver un altre canvi: arran d’una visita del metge Jaume Padrós, la calefacció va començar a encendre’s també al matí, que fins llavors era tancada’ va explicar Borràs en una entrevista a VilaWeb. Parlava d’Alcalá Meco, a Madrid, no de cap presó catalana.

Però a part d’aquestes millores, passa sovint que les preses polítiques converteixen l’estada a la presó en una lluita constant per a denunciar les males condicions. Ja passava amb les preses d’ETA, que van aconseguir millores importants per a totes les preses. Tenen més consciència política. O la mateixa Núria Cadenas, que recorda com va batallar per coses quotidianes i va aconseguir millores per a totes. Afirma que les preses polítiques tenen dues armes per a pressionar que la resta no tenen: Una de molt important és que tenen altaveus fora. Però no és la única, segons Cadenas, la presó es regula mitjançant sancions. I en el seu cas aquestes tenen molt poc efecte i, per tant, poden desobeir més.

Dolors Bassa i Carme Forcadell no en són cap excepció. Malgrat estar penalitzades respecte dels altres presos perquè les presons catalanes no tenen cap mòdul de respecte per a dones, s’han implicat del tot en aconseguir millores per a les recluses. ‘M’he unit amb les altres preses per guanyar petites batalles. Faig tant com puc perquè la presó no sigui un temps perdut’, explica Forcadell en una carta pública a Lluís Puig. De moment, han aconseguit pintar un paisatge ben colorit en una paret de formigó grisa i insípida. Han aconseguit de plantar llavors per fer créixer plantes en un tros de terra que fins ara era erma. O ha aconseguit que les dones tinguin accés a assecadors.’La cosa més important de tot plegat, però, és la lluita que he emprès per fer valer els drets de les dones que hi estem privades de llibertat’, explica Forcadell.

O Dolors Bassa, que ha aconseguit que a Puig de les Basses les dones puguin gaudir de tres hores de la piscina. Fins que no va arribar només tenien accés a una hora, mentre que els homes podien estar-s’hi tres. La consellera Bassa va decidir de mobilitzar les dones del mòdul perquè totes fessin una queixa formal per aquesta discriminació. Organitzant-se van aconseguir de canviar la norma injusta.

Les solucions sortiran de canviar el model de presó
Les expertes es posen d’acord que és molt important que es construeixin alternatives a la privació de llibertat. Cal canviar les normatives perquè no calgui que la gent entri a les presons. I és que els estudis demostren que la presó no sol ajudar a no tornar a delinquir. Hi ha molta reincidència.

Actualment, la majoria de països europeus donen alternatives a les dones que han comès un delicte lleu. Cada vegada més els estats són conscients que, si no ho fan així, els fills també tindran una vida difícil, perquè la presó trenca el seu vincle afectiu. Hi ha alternatives com la llibertat a prova, l’arrest domiciliari, la reconciliació víctima-delinqüent, els serveis a la comunitat… Hi ha un ventall de penes alternatives a la presó, que funciona a molts països. A l’Argentina, per exemple, quan les dones tenen fills menors de tres anys i no són reincidents, els donen l’opció d’arrest domiciliari.

‘Els delictes que solen fer les dones no són objecte d’alarma social, i per tant serien els millors subjectes per a provar aquestes alternatives a la presó’, assegura la catedràtica la Universitat de Barcelona, Elisabet Almeda, que recrimina que el govern català no s’hi ha mogut prou malgrat tenir les competències transferides. ‘També és veritat, i s’ha de dir, que en el nostre codi penal, que depèn de l’estat espanyol, tampoc no es recullen gaires alternatives en relació les dones’ ha sentenciat Almeda, que afegeix que, no obstant això, s’hi hauria pogut fer molt més. Reclama que si més no es debati.

Mentrestant, opten per la necessitat de construir una presó de dones. La Generalitat, en l’època del tripartit, va parlar de construir-ne una i fins i tot es van fer tallers amb les preses per analitzar com havia de ser. Van dissenyar com podrien ser les guarderies, les sales de visites… Això finalment ha acabat essent un projecte sense data.

En principi, el Departament de Justícia té planificat que el 2025 es puguin tancar les presons més antigues, com Wad-Ras i obrir-ne una de nova a la Zona Franca, que serà dedicada a preses, però que també tindrà un espai destinat a presos preventius del barcelonès. Ara, en el moment que la van anunciar el conseller Carles Mundó va dir que es construiria en visió de gènere. La conselleria explica que tots aquests plans podrien ser afectats per l’aplicació del 155, encara que no hi ha una nova data.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb