La foto dels guanyadors de totes les modalitats s'ha fet al Gran Teatre d'Alzira que acaba de reobrir després de la remodelació

Aquest vespre s’han lliurat a Alzira els premis literaris que organitzen conjuntament l’editorial Bromera i l’ajuntament de la ciutat. Ha estat una vetllada de retrobada després d’un any d’absència obligada per la pandèmia de covid. I s’ha recuperat el format amb sopar i espectacle. Enguany, en totes les categories, s’han presentat 240 originals.

“El món comença”, de Marià Veloy, premi de novel·la

L’editor i escriptor Marià Veloy (Barcelona, 1978) ha guanyat el premi de novel·la amb l’obra El món comença. Veloy, que es confessa un animal de ràdio, rescata la figura de Toresky, el transformista que a principis del segle XX omplia els escenaris dels millors teatres d’Amèrica, Europa i Filipines. Ja retirat, va dur l’espectacle a la ràdio i en va capgirar el sentit i el format, i va fer que el mitjà començara a connectar amb el gran públic. 

“La novel·la explica la història de Toresky, un personatge que és conegut, perquè els estudis de Ràdio Barcelona porten el seu nom i hi ha una estàtua d’un personatge seu, el Míliu, davant la Sagrada Família, però és prou desconegut. La novel·la explica la història d’un personatge a cavall entre el XIX i el XX i també va explicant la història del narrador que va descobrint aquest personatge i busca el lligam que fa que l’interesse tant”, Explica Veloy de la novel·la guanyadoa. 

Veloy ha publicat narrativa i poesia, i també obres de no-ficció, però és la primera volta que fa novel·la històrica. “Vaig investigant. M’agrada pensar que sóc curiós. A vegades pots caure en la sensació que escrius sempre el mateix llibre i jo intente evitar-ho”.

Marià Veloy va guanyar el Premi Mallorca de poesia 2020 amb l’obra El quadern de l’espia.  

“Bestiari”, de Vicent Pardo, Premi d’Assaig de la Ribera Alta

El mestre i escriptor Vicent Pardo (Vinalesa, 1954) ha obtingut el premi d’assaig amb Bestiari. “Em fascinen els animals i les plantes, ara, i un dia t’alces i et preguntes: És possible que per la meua vida hagen passat tantíssims animals? En llibres, en peluixos, en pel·lícules, en cançons… I em vaig quedar sorprès, i amb tots aquests animals de la meua vida vaig voler fer un bestiari”, explica Pardo.  A banda dels animals que sí que han passat per la seua vida, Vicent Pardo també se n’ha inventat algun- Un animal que es diu Ursu, per exemple… O pala de l’ovella negra com si fos una espècie especial en aquesta mena de joc literari que travessa la frontera dels gèneres.

“Els animals tenen un paper subaltern, amb ells hem fet barbaritats perquè l’home es pensa que és superior. L’esclavatge, la violència, amb els animals és la mateixa que utilitzem els homes entre nosaltres”, reflexiona Pardo que ha intentat recórrer a l’humor en aquest bestiari modern. 

Pardo és autor de desenes de contes i novel·les infantils i juvenils, i també d’obres per a adults. Ha obtingut també els premis Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, l’Enric Valor, el Tirant lo Blanc o el Ramon Muntaner. Quatre de les seues obres han estat distingides amb el premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris.

“Something”, de J.N. I Santaeulàlia, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

J.N. i Santaeulàlia ha guanyat el premi de narrativa juvenil amb la història d’un xic de quinze anys que toca cançons dels Beatles amb la guitarra tancat al soterrani de casa. És l’any 1970 i fa poques setmanes que s’ha anunciat la dissolució de la banda. El tret més destacat d’aquesta novel·la és que el narrador és Zero, el gat del protagonista. “Something narra una història d’amor d’estiu. Està basada en material autobiogràfic al qual he passat pel túrmix de la ficció. N’ha quedat una pasta on tot es barreja una mica: records, anècdotes, retrats i llocs”, diu l’autor, que també ha volgut blasmar dos o tres anys que van transformar la vida dels joves a qualsevol punt d’Europa.

J.N. i Santaeulàlia és assagista, poeta, novel·lista i traductor. També ha sigut professor d’institut i ha treballat com a tutor d’Aula d’Acollida en un institut del Raval de Barcelona.

“Geòrgiques”, de Pasqual Mas i Usó, Premi de Poesia Ibn Hafaja

Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) ha fet un poemari que és un diàleg amb la natura i que té com a referent l’obra de Virgili. Els arbres el jardí, l’hort i la veu poètica es fonen en una sola cosa. Geòrgiques és un poemari que combat les pors, un llibre d’esperança i un cant a l’amor.

Els membres del jurat han destacat de l’obra que és un llibre d’alt voltatge poètic i que manté el to al llarg de tot el volum. “La poesia és un aliment tan necessari com el pa. Ens ensenya a veure la realitat més enllà del que ens amaga la llum i ens obliga a cercar un llenguatge precís al qual només es pot aplegar amb imatges literàries”, ha dit Mas i Usó, que ha confessat que en saber que ha guanyat el premi ha rellegit tota l’obra. “M’he sorprès. Jo creia que havia escrit un poemari sobre l’observació de la natura per entendre el món i, en rellegir-lo, m’he adonat que és sobretot un poemari d’amor en el qual l’estimada és sempre present”.

Pasqual Mas i Usó és doctor en Filologia i Catedràtic de Literatura. Ha sigut professor de secundària i d’escriptura creativa. Ha guanyat diversos guardons entre els quals el Premi Enric Valor de Novel·la o L’Ulisses.

“Franz i Màrion, 2019”, de Marta I. Moreno, Premi de Teatre Palanca i Roca

Marta I. Moreno (Puertollano 1977) debuta amb aquesta obra en l’escriptura teatral. L’acció de Franz i Màrion, 2019 transcorre entre l’actualitat i l’Holanda de la Segona Guerra Mundial. Indaga en com les accions de les persones reverberen en el temps, en com les ferides romanen obertes. L’obra parla de silencis, de confusions i d’interrupcions.  “Rebre aquest reconeixement és molt especial. El valencià, en el meu cas, és un idioma d’acollida. I precisament un bon grapat de ‘primeres vegades’ relacionades amb el valencià estan relacionades amb Bromera i amb la Ribera Alta. La primera vegada que vaig fer classe en un institut públic i vaig emprar el valencià per a comunicar-me amb les famílies i els companys, el primer llibre que vaig llegir, les primeres amistats en valencià que vaig fer…”ha dit Marta Moreno en recollir el premi.

Marta I. Moreno és llicenciada en filosofia per la Universitat de València, ha fet un màster en Gestió i Direcció de Centres Educatius a la Universitat de Barcelona i ha fet estades d’investigació a la Universitat Harvard.

“Mariola i la botiga de la font”, de Maria Josepa Payà, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre

L’enginyera agrònoma Maria Josepa Payà (Beneixama, 1970)  ha guanyat el premi de narrativa infantil amb una obra que qualifica de senzilla, però amb molt de missatge. Parla de despoblament i del tancament de negocis, i és una defensa de la vida en comunitat i el món rural. “El món rural, la natura i l’alimentació estan molt presents en el relat, perquè són part important de les nostres vides”, ha dit l’autora que s’ha mostrat molt sorpresa per l’obtenció del premi

Cristina Oleby i Pablo Pino han guanyat el premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat, amb La Fuga. Aquest guardó és el de creació més recent dins els Premis Literaris Ciutat d’Alzira, i és un homenatge al dissenyador Enric Solbes, artífex de la modernització de la imatge del segell, autor de moltíssimes portades i dissenys de publicacions. 

Paloma Muiña i Anna Clariana n’han quedat finalistes. 

El Premi Europa de Divulgació Científica Estudi General ha quedat desert.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.