Una policia política als nostres carrers?

«Quin país nou i diferent, alt i lliure, voleu fer amb aquests funcionaris armats que o bé obeeixen ordres que no són legítimes o bé es comporten de manera descontrolada?»

Vicent Partal
05.12.2019 - 06:17
Actualització: 05.12.2019 - 07:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada dimarts un grup de veïns del barri de Sant Antoni, a Barcelona, protesten a la cantonada de la Gran Via amb Entença. Com fa uns metres més enllà, i cada dia, el Col·lectiu Enriqueta Gallinat, com fa la gent que talla la Meridiana de fa més de cinquanta nits ja. Com ho fan a Gurb, a Terrassa, a Arenys de Mar i a tants i tants llocs.

Dimarts hi vaig anar després d’acabar la feina al diari. I quan vaig arribar a l’altura del carrer d’Entença vaig veure sis furgonetes d’antiavalots, tres dels Mossos i tres de la Guàrdia Urbana. Amb els llums blaus encesos. A pocs metres, el grup de veïns simplement travessava el semàfor, lentament, pel pas de vianants. Però només quan es posava verd. No feien res més. Ni cridaven pas res. Ni portaven pancartes. Només travessaven el semàfor en grup i a poc a poc.

De sobte, els uniformats van formar. En dues fileres estranyament marcials. Amb el casc blanc, la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana que Ada Colau afirma haver dissolt. Amb el casc negre, els Mossos d’Esquadra. La gent que travessava els semàfors va decidir d’anar-se’n al semàfor de més amunt. I els uniformats van marxar per la vorera, seguint-los, a les ordres d’un agent de la Guàrdia Urbana i acompanyats d’un Mosso vestit amb l’uniforme normal.

En arribant a la cantonada de la Gran Via amb Entença, tot d’una i sense cap raó aparent, Mossos i Guàrdies Urbans es van posar a córrer contra la gent. Per la ràdio d’un agent que va passar pel meu costat vaig sentir com deien: ‘Al de la caputxa blava, al de la caputxa blava…’ Hi havia, efectivament, un xicot que duia un d’aquells anoracs grossos amb caputxa. Blava. El van empaitar i acorralar de mala manera contra un portal de la Gran Via, al número 476. Aleshores, l’agent que encapçalava l’operació va començar a cridar als seus homes, en espanyol: ‘Tots aquí! Línia! Vinga! De cara cap allà tots! En binomi!’…

Els del casc blanc l’obeïen i van fer una barrera a la vorera. En binomi: una parella. Una altra. Una altra. I una altra. Tots els clients del bar El Faisán van eixir al carrer sorpresos. I els veïns que s’ho miraven del passeig central estant preguntaven per què l’havien retingut. Quina raó hi havia per a fer identificar aquell xicot. El varen tenir una bona estona contra la porta de l’edifici, el van regirar de dalt a baix i van apuntar-ne el nom. Després el van deixar anar i jo vaig córrer a demanar-li què havia passat. Va explicar que acabava d’arribar i que només havia travessat una volta la Gran Via, cosa que va corroborar tothom qui hi havia allí. ‘I de què t’acusen?’, li vaig dir. ‘De travessar el carrer, segurament.’ No sabia que travessar el carrer amb el semàfor verd i per un pas de vianants pogués ser considerat delicte, fins al punt de demanar la identificació d’un ciutadà.

El grup de veïns, mentrestant, s’havia allunyat uns quants metres i Mossos i Guàrdia Urbana havien refet la formació. Ara avançaven per la banda de muntanya mentre la gent travessava pel pas de vianants que hi ha a la cantonada de la Gran Via amb el carrer de Viladomat. En verd i sense dir res de nou. Això no obstant, tot d’una, es va sentir un crit i el grup de policies es va abraonar sobre els joves. Dic sobre els joves perquè només van detenir joves. N’hi hagué un, joveníssim, amb pantalons curts foscos i una motxilleta, que fou agafat al meu costat. Se n’encarregà un mosso amb el número de TIP acabat en 57, que venia corrent cap a tots nosaltres amb la porra estesa. El vaig veure totalment confús i se’m va fer molt evident que enganxava aquell jove perquè era l’únic jove que hi havia allà. Va fer un moviment estrany amb la porra, com si volgués desar-la, i li va posar la mà al bescoll, enmig de la incredulitat no tan sols de l’afectat sinó de tothom. Va ser una acció arbitrària. Cent per cent arbitrària. A ull. Al del TIP acabat en 57 li devien haver dit que calia agafar qui fos i ell ho feia. Que el xicot en qüestió fes res o no, tant era. Seria un nom més al fitxer.

Als policies la gent els demanava per què ho feien, allò. Però no responien. Cap. S’enduien els joves i ens deixaven els grans. L’escena era surrealista. Agafaven completament a l’atzar, qui trobaven davant, a condició que fos jove. Sense que fessen res ni cometessen cap delicte. Fins i tot si no formaven part del grup de protesta i només tenien la mala sort de ser allà en aquell moment. De seguida tothom va travessar al costat Besòs de la Gran Via amb Viladomat. Hi havia una xicota estirada en un dels matolls que delimiten el carril central de la Gran Via. Plorava i cridava. Era prima i tenia els cabells molt llargs. Gemegava adreçant-se al mosso que l’havia tirada a terra i li havia pegat: ‘Si jo no corria, per què m’has tirat a terra?’, li deia. El mosso, en un gest que vaig trobar desconcertant, va provar de vinclar-se sobre ella, com si volgués demanar-li perdó, però ella va reaccionar cridant encara més fort: ‘No em toquis! No corria pas! Per què m’has hagut de tirar a terra?’

El cercle de veïns del voltant es va anar fent espès. Era evident que la xicota havia estat ferida. Havia rebut un colp al cap i estava en estat de xoc. De fet, al final se l’endugué una ambulància. La reacció dels Mossos va ser de fer un semicercle al seu voltant mentre ella continuava escridassant el mosso que l’havia agredida: ‘Em podies haver agafat tranquil·lament! No calia que em tiressis a terra!’ M’hi vaig acostar i un dels mossos, amb un TIP a la roba que comença per 7 i acaba per 3, em va posar les mans a sobre, frenant-me. Li vaig dir que no m’empentàs i de seguida un altre mosso el va tocar a l’esquena i va semblar que es desconnectava algun botó del cervell del primer, que va abaixar els braços de manera automàtica.

Un metge que hi havia entre els veïns va demanar permís per a atendre la xicota. La primera filera d’uniformats no responia. I no el van deixar passar. Amagats rere els passamuntanyes negres i el vidre dels cascs, no parlaven ni responien a les demandes de la gent. Tret d’un que, recolzat al semàfor, va retenir un xicot que deia que era amic de la xica que seia a terra, plorant. A ell també l’escorcollaren tot parlant-li de molt males maneres.

I fou llavors que aparegué el mosso bo. El que anava vestit amb aquella jaqueta de policia normal. Portava aquella gorra de plat que Miquel Sellarés, pobre!, va voler que portassen els Mossos, precisament per no fer por a la població i per distingir-los del militarisme dels altres cossos policíacs. Mentrestant, la resta de veïns anaven indignant-se més i més cada minut, en veient que la xicota continuava a terra sense ser atesa. Aquest sí que va deixar passar el metge. Però de seguida va arribar l’ambulància, que se l’endugué minuts després. Un mosso, amb aquell vestit tan dur, va provar d’entrar a l’ambulància i tot, però molt dignament els ocupants del vehicle, els sanitaris, s’hi negaren. ‘Aquí dins no hi entres’, li van dir amb fermesa. Qui hi va acabar entrant, nerviós, va ser el xicot que deia ser amic de la xicota.

Quan l’ambulància va arrancar, es va repetir l’escena de la doble formació en pilot. Mossos i Guàrdia Urbana van organitzar dues files paral·leles i van marxar en direcció als seus cotxes, que s’havien quedat a l’altura del carrer de Rocafort. Al seu darrere, els veïns, comentant tot allò que acabava de passar i el mosso vestit normal, grassonet i més gran, el que volia fer d’home bo. Però ja no tant, en aquell moment. Quan una dona se li va encarar recriminant-li allò que acabaven de fer, es va mig girar, va dir una frase inaudible i va accelerar la marxa cap als seus companys. Quan va arribar a les furgonetes, sorprenentment, es va desviar, va entrar en un bar que es diu La Clara i va prendre una aigua amb gas. Com si s’hagués de netejar algun mal regust de boca. A fora, visibles del bar estant, cinc joves eren retinguts sobre la vorera, vaig intuir que en condició de botí.

Tot això hauria pogut passar ahir en qualsevol població catalana. Ningú no cometia cap delicte, però la policia actuava. Ningú no havia intentat de tallar la Gran Via ni s’havia enfrontat en cap moment als agents uniformats. I per què actuaven, doncs? Responent a quina alteració de l’ordre si ni el trànsit no havia estat alterat? Tinc curiositat per a veure les denúncies. Potser hi dirà que aquell jove va ser retingut ‘perquè passejava’ o ‘perquè travessava un semàfor en verd’. No podien dir res més. I jo pense que algú ja els deu haver explicat, a les sessions de policia democràtica que reben a l’Escola, que no es pot escriure que un ciutadà ha estat retingut, menys encara detingut, ‘perquè protestava’. Que la protesta és el so de la democràcia.

El comportament anormal de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra només té una explicació, però fa molt de mal dir-la: en aquest casos fan de policia política, actuen amb una intenció política evident. Castiguen per les idees dels qui protesten, no pas pels fets que protagonitzen. I això en una democràcia no hauria de passar.

Aquest desplegament policíac respon només a la voluntat d’atemorir-nos a tots, d’impedir que es consoliden els nuclis de la protesta a la ciutat de Barcelona, de traure’ns de l’estat de desobediència per tornar-nos al de submissió. I no ho fa la policia espanyola. Ho fan policies a les ordres del govern de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Que podien no fer-ho. Perquè són dirigides per polítics que amb una mà reclamen a la població que proteste contra l’evident injustícia que s’abat sobre tots plegats mentre amb l’altra executen ells mateixos la injustícia.

La batalla d’Urquinaona, aquelles quatre nits de foc i barricades, va deixar clar, sorprenent-nos a tots, que una part sembla que important de la població ja ha entès que els drets es defensen, no es demanen. I que no hi ha ocupació policíaca ni militar que puga frenar un moviment si aquest moviment perd la por, ni que siga perquè comprèn que el futur que l’espera si no reacciona és molt pitjor que el dolor físic circumstancial dels colps de bastó.

Sí. La democràcia i les llibertats perillen ara mateix i ací. Perillen per l’autoritarisme de l’estat espanyol, capaç de fer allò que siga per frenar la voluntat popular. Enviar el govern a la presó i l’exili. Buidar ulls amb pilotes de goma. Mantenir incomunicats en presons llunyanes gent acusada sense cap prova. Censurar el parlament. Inventar-se càrrecs contra els polítics que els molesten. O perseguir el cotxe oficial del president de la Generalitat. Això és veritat.

Però, no ens enganyem, nosaltres som també un perill per a nosaltres mateixos. Per què quin país nou i diferent, alt i lliure, voleu fer amb aquests funcionaris armats que o bé obeeixen ordres que no són legítimes o bé es comporten de manera descontrolada? I quin país nou, millor, voleu que fem amb uns polítics que són capaços d’aclucar els ulls o girar-los cap a un altre costat quan cau la nit, mentre deixen que aquests funcionaris retinguen i fitxen els nostres joves que solament travessen un pas de vianants quan el semàfor és verd? I, sobretot, quin país més digne farem tots plegats si no fem créixer la protesta, denunciant, cada dia, aquest estat policíac, analògic i digital, que els qui manen a Madrid però també els qui manen a Barcelona col·laboren a crear?

PS. I que conste que d’aquesta amenaça, que em sembla que és el veritable tema de fons, ni se’n va parlar ahir en la sorprenentment florentina compareixença del conseller Buch al Parlament de Catalunya. Un altre mal senyal…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
04.12.2019  ·  22:08

Quina vergonya…!

Josep Usó
Josep Usó
04.12.2019  ·  22:14

Els qui viuen bé perquè “les coses estan com estan” han d’estar espantats. Perquè veuen com l’edifici que creien etern està caient a trossos. Per això fan tant com poden per sostindre uns murs que s’enfonsen. Entre ells hi ha molts càrrecs amb sou i també molts uniformats que, en el fons, només són cossos modelats a un gimnàs, però amb poca formació. Aquesta gent, en situacions d’incertesa tornaran a allò que creuen més segur. I només confien en les seues forces físiques, sense entendre que ja són passat. De la mateixa manera que és passat la màquina d’escriure, A tall d’exemple dels seus coneixements: es pot trobar un sinònim més cargolat per a “parella” que “binomio”? I en Castellà, que els deu semblar més seriós. Només se m’acut que “parella” els deu semblar poc de mascles. Difícil reciclatge tenen, en qualsevol cas. O poc de futur, que és el mateix,

Antoni Oller
Antoni Oller
04.12.2019  ·  22:15

Un agraïment infinit a això que ens expliques! Déu meu, com ho podrem revertir això?

Quim Paredes
Quim Paredes
04.12.2019  ·  22:19

No tenen vergonya. Segueixen el model de les forces d’ocupació. Són forces d’ocupació. Seguim al carrer!

M. Glòria Sánchez
M. Glòria Sánchez
04.12.2019  ·  22:29

L’Estat espanyol no guanyarà a Catalunya.
Serà la Catalunya “oficial” qui farà perdre al nostre poble.
Molt trist.

oriol valls
oriol valls
04.12.2019  ·  22:34

Vomitiu. De la Colau i el Batlle no en podem esperar res. I del Buch està vist que tampoc. Qui mana la Brivox?

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
04.12.2019  ·  22:42

Bona nit! Sr.Partal, els fets que ens descriu en el seu article són molt molt greus i gens comprensibles.
Els mossos i la guàrdia urbana fent de policia política, davant d’uns fetsque no són delictius, sols són gestos de desobediència -a tot estirar-.

Realment ho ens hem begut l’enteniment (Conseller d’Interior i Mossos, Ajuntament de BCN i GU) o què hi ha darrere????

No podem fer un país nou emprant mètodes policials repressius sense cap causa justa.

Anem molt malament. Uff…!!!

francesc felip
francesc felip
04.12.2019  ·  22:44

El prestigi que va aconseguir el cos dels Mossos arran de l’atemptat a les Rambles l’agost del 2017, l’està perdent a marxes forçades. Respecte a la GU, millor deixar-ho correr.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
04.12.2019  ·  22:46

Sembla que se’ns obre dos frents, un la repressió de l’estat espanyol, l’altre del nostre propi govern i l’ajuntament de la capital.
Excel.lent editorial.

Maria do Carmo Marques
Maria do Carmo Marques
04.12.2019  ·  23:12

És esperpèntic i indignant. Davant aquests fets crec que és de rebut demanar la compareixença immediata i extraordinària del Conseller d’Interior al Parlament. Qui dona aquests ordres? Qui és responsable per aquestes actuacions? Perquè no podem saber el que està passant? Qui protegeix qui dins d’aquesta estructura que, a cada dia que passa, sembla més fosca, sinistra i del tot reprovable…quins secrets amaguen que fan que es mantingui el Conseller, els càrrecs polítics i els comandaments policials? Tot el contrari de que ha de passar en una democràcia. El fet que siguin independentistes no els eximeix de prestar comptes al Parlament i a la Ciutadania…

Roger Dalmau
Roger Dalmau
04.12.2019  ·  23:13

M’agradaria saber el per què d’aquest doble joc dels nostres polítics. És a dir, quina motivació tenen de mantenir i defensar una policia que no actua com ho hauria de fer? Què hi guanyen? Hi ha alguna raó oculta que els lliga de mans i peus? És falta de valentia?

Potser sóc molt innocent, però em costa de creure que el President Torra vulgui reprimir els independentistes, o altres dirigents que es declaren independentistes ho vulguin.

Aquí ha d’haver-hi alguna cosa que se’ns escapa…

Josep M. Bla
Josep M. Bla
04.12.2019  ·  23:17

Per què amagar el número sencer dels policies si estaven actuant de forma incorrecta?

Encarnació Parets
Encarnació Parets
04.12.2019  ·  23:21

I què farà el president Torra?

Jaume Bosch
Jaume Bosch
04.12.2019  ·  23:24

Ridículs, absolutament ridículs, això són escamots com els camises pardes nazis.

Quina vergonya em faria tenir un fill mosso o urbà.

Gemma R.
Gemma R.
04.12.2019  ·  23:25

Tots sabem o intuïm que el President Torra està en total desacord amb aquesta policía política catalana, tant o més que amb l’ espanyola, perquè aquesta si depèn de la Generalitat. Buch va insinuar que si no es posava al nivell de l’ opressor perdriem les competències en matèria de seguretat. De veritat Sr. Buch q tenir i mantenir pràctiques anti-democràtiques és essencial per Catalunya a través de mantenir una competència q ja hem perdut de facto? De veritat President, que per molt sol que estigui al govern, i molt pès tingui el Pdcat en segons quines matèries, no pot fer un cop de puny i treure’ s a Buch de sobre, i posar algú que sigui o no independentista, sigui per damunt de tot un professional amant de la justicia i de la democràcia? Ja no us demanem grans fites, ja ens hem fet amargament a la idea, q el camí final el farem nosaltres. I serem nosaltres qui propiciarem el trencament final. Però d’ aquí a acceptar que pogueu amargar-vos rera qualsevol cosa per sumar-vos a la repressió encara que sigui per deixament de funcions, és massa dur d’ empassar i impossible d’ entendre. O feu algu, o feu algu. Ja n’ hi ha prou de tot plegat!

Jaume Asens
Jaume Asens
04.12.2019  ·  23:29

El teu testimoni no te preu, gràcies.

jaume vall
jaume vall
04.12.2019  ·  23:38

Així volem fer un país que sigui més ric, noble, net, culte, desvetllat i feliç?
Qui ha de demanar perdó ?
El conseller actual?
L’anterior?
Qui va permetre que entressin forces d’ocupació?
I els cursos sobre drets i deures que suposadament fan a la formació dels nous membres?
I l’època de Saura?
I la policia urbana de Barcelona després d’una legislatura amb els suposadament progressites?

Quina vergonya, quina decepció, quina ràbia.

I a partir d’ara, què?
Aragonès, ja ni ha prou quadrant diners?
Buch, ja n’hi ha prou d’impotència?

Ni oblit, ni perdó, es diu. D’acord. No perdonarem a qui ens va pegar. Però tampoc no oblidarem a qui ens va defraudar.

Antoni Soy
Antoni Soy
04.12.2019  ·  23:39

Tal qual. No cal afegir-hi res.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
04.12.2019  ·  23:42

És molt trist llegir això, però més trist és ignorar la realitat…
Policies “dels nostres” perseguim i atemorint gent únicament per la seva ideologia mentre la extrema dreta fa i desfà impunement i el conseller Buch sense dimitir… que algú m’ho expliqui perquè ja no entenc res.

Ramon Perera
Ramon Perera
04.12.2019  ·  23:53

Alguns comentaris que m’han precedit es fan preguntes amb molta raó sobre els nostres polítics. Penso que una bona resposta es pot trobar en l’entrevista de Vilaweb a Paul Engler, publicada fa una dies:

“Moltes vegades un moviment ha de ser liderat per la base, o no podrà continuar. Perquè els líders poden ser a la presó, a l’exili, ser reprimits o senzillament, a vegades els líders es rendeixen. Si en depens, ets vulnerable.”

” …la meva predicció és que hi haurà més repressió. Hi haurà una por creixent i dins el moviment hi haurà el debat de si fer créixer la tensió o no, perquè la repressió hi serà. I molts líders polítics, sobretot els més establerts, intentaran rebaixar la tensió, tindran por. Els dirigents són els que hi tenen més a perdre. Si és la base la que lidera és més fàcil superar la por.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/engler-catalans-guanyar-polaritzar-escalar-mes-acceptar-alts-nivells-sacrificis/

Resposta al company Josep M. Bla (23:17). El número de TIP és molt llarg i difícil de captar i memoritzar a cop d’ull. Ha provat alguna vegada de fer-ho?

Lluís Falcó
Lluís Falcó
05.12.2019  ·  00:04

M’ha fet pensar en la policia de Franco que als 70 identificava la gent – els joves – que portaven texans i cabells llargs.
El fil conductor de l’autoritarisme.
Diguem NO a aquests policies
Diguem NO als seus dirigents.
Nosaltres no som d’eixe món!!!

Jaume Rigau
Jaume Rigau
05.12.2019  ·  00:35

Cada dia més aprop d’un Orwell 2020… amb el vist-i-plau de l’absoluta mediocritat política que ens envolta. A tots nivells: municipal + pseudo-autonòmic + estatal + europeu. Es tan patètic que semblaria realment d’una novel.la distòpica però… és la trista realitat. Només és capgirarà quan tothom en sigui prou conscient… però alguns miren cap un altra costat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
05.12.2019  ·  00:45

Gràcies Vicent per fer aquesta denúncia públicament!!!

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
05.12.2019  ·  01:54

No es pot denunciar aquests fets?

I exactament què fan els nostres polìtics, sino negociar favors al PSOE sense res a canvi, sabent però, perquè sabran, segur, que passen coses així?

Jordi Quinquilla
Jordi Quinquilla
05.12.2019  ·  02:33

S’acosta Nadal, i tots plegats volen que Barcelona sigui -encara més aquests dies- “la botiga més guapa del món”. Si cal, amagant la repressió sota la catifa. Hipòcrites!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
05.12.2019  ·  05:56

Sento una immensa pena per la policia que havia de ser la nostra policia democràtica i a la qual han llevat l’ànima i han girat com un mitjó contra la població. El 155 va ser terriblement efectiu, em temo, tot i que el que tots crèiem abans fou un miratge: Trapero hauria detingut i enviat a la garjola tot el govern sense dubtar-ho un sol minut, i els brètols dels antiavalots ja hi eren. Probablement la diferència, entre altres, era la presència de consellers d’interior amb una mica de fons polític i personal. Per no esmentar el conseller Forn, tot un referent de persona honesta, demòcrata i compromesa amb Catalunya i amb Barcelona. En aquest sentit, diré el mateix que porto dient des que la ultradreta, ja després de la “restitució” del govern de la Generalitat, campa impune pels carrers i els demòcrates són atemorits pel primer xitxarel·lo que passa: BUCH DIMISSIO!!. Difícilment podríem trobar un conseller més inútil i amoral en anys de governs de la Generalitat.

Malauradament tot plegat no ens ha d’estranyar. El poder, si té mecanismes, els fa servir per a reprimir. I tenir el cul llogat porta a fer moltes coses que segons la teva ideologia no hauries de fer. Si la policia pot fer tot això és per la llei mordassa. Fa 10 anys ningú et podia detenir o identificar sense demanar explicacions, ni et podia caure a sobre desobediència o resistència a l’autoritat basades només en què deia un policia. Veieu que algun dels grans partits “demòcrates” a Madrid, pretesament d’esquerres, s’estigui apressant a derogar-la ? I en particular, l’univers Comuns, tan equidistants i tan demòcrates ells, amb el flamant “independentista” Jaume Asens al capdavant, veieu que com a part del pacte de govern amb PSOE plantegin la derogació ? Ans al contrari: mordassa digital, per si no en tenies prou amb la física. Però és clar, el càrrec pesa molt.

Comentari apart mereix la postura de l’independentisme nostrat: ERC i PSOE porten un parell de setmanes parlant d’una fantasmagòrica taula de diàleg que tots sabem perfectament que quedarà en res un cop donat el suport necessari a la investidura. Arribaran a un pacte per poder fer el que tots volen: investir Pedro Sánchez com a mal menor, i després ells seguiran aquella màxima de Pajares dels films dels 70: “Prometer hasta meter, y una vez metido, nada de lo prometido”, si se’m permet l’incís caspós, molt a joc amb Espanya. Però això permetrà ERC salvar els mobles al Congrés de desembre i després poder-se fer el ofesos. I jo em pregunto: donat l’estat de les llibertats a l’estat espanyol, no els deixaria més en evidència en ells i en els comuns que el suport (via abstenció) fos a canvi més bé de la derogació de preceptes com les lleis mordassa, la reforma laboral o el blindatge del model educatiu català ? Tampoc no ho complirien, evidentment, però com a mínim els posaria en contradicció amb llur pretès caràcter “progressista” i als Comuns, tan esquerra Boccaccio ells, els deixaria en absoluta evidència.

Per acabar cal reiterar un cop més l’amoralitat d’Ada Colau i els seus amics. Es nota la ma del PSC i M. Valls, a fe de Déu. La hiperalcaldessa activista ha aconseguit gentrificar la ciutat, incrementar les desigualtats, encarir el transport públic, que l’hagin hagut de forçar a posar en marxa la ZBE (estaven amenaçats per la UE), ha mantingut una colla de brètols a la guàrdia urbana i ni ha solucionat el problema dels manters (no detenir-los no és arreglar el problema: cal donar-los ocupacions dignes i atacar les màfies que hi ha al darrera) ni tampoc millorat la seguretat de la ciutat i per contra transmetre la impressió que tot funciona pitjor. Només ha estat capaç de fer un parell de gestos a la galeria, que no serveixen per absolutament res. Probablement pitjor alcaldessa que Hereu i tot. Un personatge vacu, fat, incompetent, ambiciós i hipòcrita que farà el que sigui per mantenir la cadira. D’ella no es pot esperar que faci res per democratitzar la guàrdia urbana o per impedir abusos contra els ciutadans, perquè això l’enfrontaria als seus amics del PSC i posaria en un compromís la coalició de Sánchez a Madrid amb Iglesias i les regalies dels Comuns (tampoc no tinguem gaires esperances del govern de la Generalitat: s’acosten pressupostos, i com que la CUP està com sempre donant voltes al seu melic, els hauran de pactar amb ells, i això significa no fer-los emprenyar gaire amb foteses com les llibertats ciutadanes i la democràcia).

Necessitem canvis urgents i seriosos en la policia. Però per això necessitem primer canvis urgents i seriosos en la classe política que hi ha al darrera. D’uns mals fonaments no pot sortir un bon edifici.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
05.12.2019  ·  06:05

“…No era això companys, no és això…”

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
05.12.2019  ·  06:26

Espantós !! No podem viure d’aquesta manera. Això s’assembla més a comportaments dictatorials que per molt que ens vulguin fer creure estan latents i amatents . Fins al dia d’avui no havia anomenat el conseller Buch

Albert Ventura
Albert Ventura
05.12.2019  ·  06:42

Es el que als USA en diuen “Driving while black”, es a dir per conduir sent negre. No cal haver fet res il.legal, nomes cal ser negre perque et detinguin.

Albert Miret
Albert Miret
05.12.2019  ·  07:43

Als Mossos els passa el mateix que passa a la TV3, la Catalunya Ràdio i molts altres ens oficials. Estan intervinguts i amenaçats de perdre el lloc de treball, i han preferit emmotllar-se a la violència, la incultura i la mentida a rebel·lar-se contra l’estat de setge. Ja fa temps que va avortar el projecte la garrafal equivocació d’un Conseller que plegant-se a la petició de Madrid va incorporar tota la policia i la guàrdia civil que no volia marxar de Catalunya al nou cos dels Mossos. Al principi prometien ser una policia europea, i realment ho semblaven, però aviat va començar a prevaldre l’altra cultura, l’aliena. L’esperit democràtic és una qüestió que t’impregna els primers anys de la vida, pel que si a casa es respira pau i es cultiva la cultura, molt probablement el teu concepte de vida serà el mateix, i si en canvi es basa en la violència i la mentida, el teu concepte de vida en serà la conseqüència d’això. Catalunya va patir el 17 un cop d’Estat del qual encara no s’ha recuperat ni molt menys, i tots els obedients de l’ocupant actuen des de tots els àmbits, no només a la policia, sinó a tots els llocs de poder on se senten protegits: Grans empreses, Alcaldies, Conselleries, etc. Molt rarament, a qui no ha estat educat en la violència se li acut ingressar en un cos repressiu o a ocupar un lloc de direcció pensant més a manar que en servir, i la violència és el parenostre de cal veí, la base de tot el seu món. Menjar-se un préssec macat només és possible si primer es talla la part podrida. Si te l’intentes menjar amb el macat i tot, acabes vomitant-lo. És això el que ens està passant? Ningú s’atreveix a enviar a casa la part macada?

josep soler
josep soler
05.12.2019  ·  07:58

En Partal, com sempre, una mostra de com hauria de ser el periodisme. Però per desgràcia, és una excepció.
És directament proporcional l’ètica dels periodistes amb la qualitat democràtica d’un poble.
El relat que ens explica en Partal és verídic. És tal com passa cada dia:
1. Tenim una policia política i uns jutges polítics al servei d’un règim franquista 2.0
2. La majoria de periodistes no busca la veritat, o se l’inventa o la nega, per idiologia o per la paga.
3. Amb els actuals partits polítics, teòricament independentistes, no farem la independència. Per tant, és hora de fer un NOU PARTIT.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
05.12.2019  ·  08:08

Potser sóc molt innocent, però em costa de creure que el Sr Torra vulgui reprimir els independentistes, o altres dirigents que es declaren independentistes ho vulguin.Aquí ha d’haver-hi alguna cosa que se’ns escapa….. Si només fos una..

I què farà el Sr Torra? No pot fer res, ni tant sols cessar el Conseller Buch-Marlaka)

Policies “dels nostres” perseguim i atemorint gent únicament per la seva ideologia mentre la extrema dreta fa i desfà impunement i el conseller Buch sense dimitir… que algú m’ho expliqui perquè ja no entenc res. Ho intento explicar al paràgraf anterior

JOSEP Mª NAVARRO
JOSEP Mª NAVARRO
05.12.2019  ·  08:29

Miquel Sellarès, pobre? home¡¡ no fotem….Els Mossos estan formats i preparats emmirallant-se en la policia i cossos repressius israelians, ostres¡¡¡ També els comandaments no sé si mitjos o més alts es formen amb l’FBI, que també en molts moments i suposo que ara també són una mena de policia política (als EE,UU.), entre d’altres coses…Amb aquests dos models o paradigmes policials tenim una explicació (no total) del com i per què de l’evolució d’aquesta “nostrada” policia. Només cal observar i analitzar els exercicis tàctics que fan a l’escola de policia quan fan la simulació dissolent manifestacions….Quina simbologia porten els manifestants (simulats) dissolts en aquest exercicis tàctics?, només per posar un exemple….Per què no ho pregunteu als responsables policials i responsables “pedagògics” d’aquestes formacions i exercicis tàctics? A veure que us diuen,,no sé si diran la veritat. Jo els he vist i observat……Tot plegat explica molt, no només hem de pensar com a causa en l’opa del Estat colonial i autoritari (espanyol) respecte de la policia/mossos.

Roser Giner
Roser Giner
05.12.2019  ·  08:32

Gràcies Vicent. La teva cronica reflecteix exactament el que passa des del primer d’octubre , ni més ni menys. I la gent del carrer ho estem patint un dia sí i un altre també. Multes, garrotades, identificacions, presó, judicis, denuncies, ferides greus. Utilitzen l’estratègia de la por i desmobilitzar a la gent. Un avís que ens va donar un mosso a Meridiana dimarts passat és prou explicatiu. …. i en castellà. … ” Como ciudadanos libres que son, seran todos identificados ”. Al crit de Buch dimissió que fa molt de temps que s’escolta arreu ( des del primer d’octubre de 2018 davant el Parlament )malgrat les manifestacions no s’ha aconseguit. Aquest personatge, per ètica i moral, hauria d’haver dimitit. Ningú que s’estimi la seva gent i el seu país pot ser responsable de totes les agressions i repressions que estem patint. Així no.
I si el nostre Govern es veu impotent perque segueix ordres del 155, Buch Dimissió seria més que efectiu, o és que no hi ha ningú que vulgui entomar aquest gra infectat i podrit ?

david graupere
david graupere
05.12.2019  ·  08:33

Cal una estructura supra partidista que piloti el procés… bé, primer que reprengui el full de ruta. Així els partits prendran consciència del seu estat secundari, potser deixaran de fer càlcul electoral, serà igual. Amb quina legitimitat faran rutllar els mossos aleshores? Els partits sols serveixen per comptar-nos i prou. Aquí s’acaba llur funció.

Buch no dirigeix res, els mossos els dirigeixen des d’Espanya. Buch és un ninot d’una regió espanyola… amb un sou borbònic. Prou de fer veure que som un país. Prou comèdia. Talment com les oficines d’hisenda de Generalitat, buides, o com la immersió lingüística a les escoles, un bluf a secundària, o com les delegacions a l’estranger que ningú rep… el país de cartró pedra és el gran problema. El nostre.

Gabriel Sansa
Gabriel Sansa
05.12.2019  ·  08:34

Excel·lent editorial.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.12.2019  ·  08:37

Parlem clar, aquesta gent de mossos no en tenen res. Són piolins disfressats. Ja comença a ser hora que assumim que estem intervinguts a nivell polític, judicial, polícia, mitjans….Cal dir prou d´una vegada. Ens cal una vaga general intermitent i indefinida .

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
05.12.2019  ·  08:48

Gràcies per compartir-ho pq si no fos pq tu hi eres al lloc i ho escrius molts no ho sabríem.
Quins polítics tenim que tanquen els ulls a accions dels mossos i urbana?? Les accions de la gent són necessàries. Més que mai. I sostingudes.

Angels Serra
Angels Serra
05.12.2019  ·  09:04

Gracies Vicenç per fer de testimoni d’aquest estat policial i fer-ho públic. Val més que sapiguem amb qui ens la juguem i que no ens enganyin, ni uns ni els altres. Es encara més una vergonya el comportament de la guàrdia urbana de Barcelona. No tenen altre feina que anar a detenir gent que passa els semàfors en verd sense fer aldarulls? No hi ha lladres, carteristes i gent perillosa a Barcelona? Ja no tenim dret els ciutadans i a passar els semàfors en verd? No podem demostrar la nostra indignació (ni en pau i sense fer soroll) per les coses que no ens agraden? Buch dimissió!!!!

Josep Juanola
Josep Juanola
05.12.2019  ·  09:13

Lo primer que s’hauria de fer és anular de manera retroactiva la passarela que va permetre durant molts anys que PN i GC poguessin fer-se Mosso sense cap mena de control.
Qui vulgui ser Mosso o Mossa que passi per l’acadèmia i obtingui els mateixos coneixements i capacitats que se li exigeixen a qualsevol nou agent.

Antoni Vicenç
Antoni Vicenç
05.12.2019  ·  09:16

Que ningú es sorprengui del comportament polocial. Forma part del seu ADN. NI dels qui els comanden. El que em sorprendria és que hi hagués una ràpida depuració que donàs semblança de democràcia.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
05.12.2019  ·  09:21

Esfereïdor reportatge d’un bon periodista que ens porta a considerar que possiblement el capità ACAB també és entre nosaltres. Salut.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.12.2019  ·  09:29

La seva repressió va contra el joves perque als vells ja ens tenen atemorits. Som els vells que votem aquests partits botiflers que toleren aquesta merda con tal de seguir escalfant poltrones.

És d’un cinisme incomprensible el que fan ER i JxCat fent el paperot a Madrid sense posar la condició prèvia d’aturar la repressió. Més aviat sembla el contrari, la Generalitat ha augmentat la submissió, tant econòmica com repressora com a gest per poder negociar.
Són uns podrits.

Marià Puig
Marià Puig
05.12.2019  ·  09:38

L’article, Sr. Partal, es periodisme en estat pur. Quan arribem a aquestes situacions, que podem fer ?. El sentiment, es una barreja de plor i ganes de posar una bomba a els responsables. No es poden tenir gent amb poder i armes, que no hagin passat un control psicològic abans. Com a mínim, tenim el deure d’escampar aquestes coses a els 4 vents, per si per casualitat arriba a algú que hi pugui posar-hi mà. M’ha deixat tocat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.12.2019  ·  09:40

La policia fa amb rigor professional allò que se li ha ensenyat.
Una policia a la mida de Tarradellas, Pujol, Maragall, Montilla i Mas fa allò que se li ha ensenyat que faci. Ara no ens podem queixar perquè guanyen el pa que mengen i són pares de família ensinistrats a fer de policia eficaç.

A mi em fa gràcia (o ràbia) quan sento que l’independentisme es va enfortint i avançant perquè els fets demostren tot el contrari.

El independentisme no avança en amor a una pàtria catalana nova NI EN NÚMERO DE VOTS.

El 10N l’abstenció dels espanyolistes va fer creure a algun somiador que milloravem els resultats però els votants vam ser els mateixos del 1Oct.

Som incapaços de fer replantejar el vot als Comuns, als del PSC, als enganyats per Rivera-Arrimadas.

Un gran error nostre és pensar que la repressió ja anirà ensenyant el camí d’un país nou i lliure sense tenir en compte que la constitució s’ha d’incomplir perquè és una llei injusta i imposada pel franquisme.

Els pobres Mossos fan el que els poders (català i espanyol) els ha ensenyat que han de fer.

Estem arribant tard.. Ni treballem per imaginar una Constitució catalana nova de trinca.
MAI ens permetrà

Sílvia Ramos
Sílvia Ramos
05.12.2019  ·  09:47

Cal que ens fixem en com de malament funcionen algunes de les “nostres” estructures i no ens ha de fer vergonya criticar-les… Institucions, partits, polítics… Els d’aquí i els d’alla`i els de més enllà. No ens ha d’acomplexar criticar els “nostres”. Ho hem de fer urgentment.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.12.2019  ·  09:51

AIXÒ ÉS INTOLERABLE PRESIDENT I ALCALDESSA

El lloc on es veu més que tenim un govern català intervingut és en el cos dels mossos. Una part de l’Estat des de dins del cos rep ordres des de Madrid amb el poder que li atorga l’espasa de Dàmocles dels fiscals sempre a punt d’acusar qualsevol dissidència que volgués una actuació democràtica, civilitzada, al servei del poble. Ells tenen la potestat de reprimir i la seva brutalitat ha de ser model únic.

Que sigui així no es pot consentir. Si Torra està segrestat és problema del govern i de la inoperància del parlament que resta paralitzat. No volem una policia a més de política, antidemocràtica. S’hauria de crear una xarxa antirepressiva contra l’actuació dels mossos i forçar amb els col·lectius més lleials a la pràctica democràtica, una col·laboració per fer fora en Buch i qualsevol altre candidat que consenteixi la pràctica feixista dels mossos.

LLIBERTAT IMMEDIATA DELS DETINGUTS-ES I ACTUACIÓ POLÍTICA DEL GOVERN D’UNA VEGADA!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
05.12.2019  ·  09:59

Gràcies Vicent. Però estem en el mateix bancal de sempre: La Generalitat orgànicament és estat espanyol, i el president és el màxim representant d’aquest estat aliè a Catalunya, i els mossos son policia espanyola – que ningú s’enganyi – i tots ells com a tals actuen, encara que la consciència els diga un altra cosa. Altra cosa serà la República de Catalunya i la policia de la república catalana, i fins que no arribem aquí hem de suportar tot el que ens plogui. Per molt que ens dolgui com a instrument de govern la generalitat ha finit. Endavant la República dons!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.12.2019  ·  10:13

Quan diem que el règim del 78 és una continuació maquillada i actualitzada del franquisme i que impregna totes les estructures de l’estat, vol dir també a tot el territori, a Madrid, a León, a Burgos, a València … a tot arreu. La Generalitat representa l’estat espanyol a Catalunya i les seves estructures, per més paradoxal que sembli, formen part del règim, especialment la policia. El nostre govern, que tan s’omple la boca de república i llibertat, el primer que hauria de fer, el primer pas cap a la independència seria fer net i alliberar-se de les mentalitats i elements de l’antic règim que tinguin un bri de responsabilitat a la policia. Això sí que seria fer estructura d’estat.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
05.12.2019  ·  10:15

Els polítics que representa que manen les policies catalanes, si no son ells els que realment les manen farien molt be d’explicar-ho i seguidament dimitir, per dignitat, però esta vist que s’estimen més seguir en e càrrec, segurament tenen sucoses primes econòmiques per actuar d’aquesta forma i deuen pensar que si no ho fan ells algú altre ho farà i s’aprofitarà d’aquestes prebendes salarials.

Tenim mala peça al teler.

Josep Albà
Josep Albà
05.12.2019  ·  10:25

Costa molt fer un comentari a aquest editorial complint allò que se’ns demana de “no proferir insults”.

Però això que explica el sr. Partal passa cada dia allà on queda un grup de resistència contra la dictadura borbònica, allà on alguns valents exigeixen la llibertat dels presos, arreu on queda algun demòcrata que defensa al carrer el mandat democràtic de l’1 d’Octubre, allà el nostre fals govern independentista i un Ajuntament que es fa passar per progressista ens envien els seus sicaris a fer mal, a castigar-nos, a aterrir-nos.

Però nosaltres els seguim votant mentre es preparen per signar, amb els feixistes a Madrit l’acta final de la rendició.

Tenim exactament el que ens mereixem.

Carme Vidal
Carme Vidal
05.12.2019  ·  10:40

Carme Vidal

Gràcies Vicent per mantenir-nos tan ben informats.
El desplegament dels Mossos i la Guàrdia Urbana contra ciutadans innocents, segons la meva opinió és de fet una actuació típica d’un estat d’excepció.
Vivim en un estat d’excepció no declarat.

Ignasi de
Ignasi de
05.12.2019  ·  10:40

Canvi de consigna o eslògan:
Demano que a la Meridiana deixem de dir-los als mossos: “fora les forces de ocupació” per consigna no adequada, que no descriu la realitat. Proposo adoptar: “fora! policia política”.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
05.12.2019  ·  10:50

Sona com sona però l’enemic sempre ha estat dins, en la cinquena columna, disfressada de pseudo-independentista, el establishment català.

Malauradament, el moment d’utilitzar certa terminologia ha arribat. Aquesta policia i qui mana en ella és enemic. No hi ha lloc “para medias tintas”. Si no ho fem, l’anàlisi que fem de la situació sempre serà erroni perquè ens equivoquem d’entrada en la descripció del camp de batalla.

Al pa pa i al vi vi sinó no ens menjarem ni una rosca.

Josep Salart
Josep Salart
05.12.2019  ·  10:57

Fins que nosaltres no colpagem l’economía, això no anirà ràpid.

Si l’altre dia a l’AP-7 hi havia 1000, tenía que haver-hi 30.000.- Si el dia dels fets, hi havia 400, l’endemà hi hauría d’haver 4.000.

Si no entenem això, acabaran amb els més decidits i es disoldrà tot. La resta ja no es mou del sofà i continúa amb compte corrent a entitat furibundament espanyola.

No puc esperar el partit del Barça¡¡ Familiars meus estàven a la resistència francesa durant l segon guerra mundial, prop de Limoges, i s’ho,passven d’alló mès be.

Jordi Alou
Jordi Alou
05.12.2019  ·  11:03

Fa temps i rere temps s´han fet comentaris quasi comics alertan a la població que persistir amb protestes socials i insistir amb reclamar l´independència de Catalunya podrien arribar per la Diagonal els tancs Ñ. Ja no els hi fa falta perquè amb el 155 i la seva inercia en tenen prou per tenir-nos quiets i aceptan la seva porqueria democràtica. Que es pot esperar d´una societat educada amb el be cultural de las corridas de toros? Aixó

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
05.12.2019  ·  11:04

Dol admetre fets com el del valuós testimoni de Vicent i el relat de la situació de Miquel (05:56) però cal que Torra i Colau donen la cara, ficant-hi remei, o dimiteixin si no en tenen. Policia vol dir guardià de la pau, no buc(h)aner.

montserrat ximenis
montserrat ximenis
05.12.2019  ·  11:05

Gràcies Vicent , a tu i a tota aquesta gent que baixa als carrers per atravessar els carrers amb semàfor verd.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
05.12.2019  ·  11:17

Un parell de reflexions. Una, ja que actualment parlem tant de desobediència civil i no-violència, es si no ens podríem plantejar tàctiques d’autodefensa per mirar d’evitar (o almenys minimitzar els danys) els segrests i detencions arbtiràries. Ben organitzats i fent pinya ho tindrien més difícil que no pas que si tots mirem esbalaïts i ens limitem a transitar pel Dragon Khan emocional de l’arbitrarietat policial i judicial.

Segona reflexió, per comentar sobre el que diu el Miquel Gilibert (amen), necessitem canvis urgents. A la lògica de “necessitem canvis urgents a la policia > necessitem canvis a la classe política,” li falten alguns elements. Per a tenir canvis a la política, necessitem nous lideratges. Per a que surtin nous lideratges, necessitem que la gent tirem pel dret fins que els actuals ja no s’hi puguin posar de costat i surtin volant pels aires. I per a poder tirar pel dret hem d’acabar de canviar de marc mental.

Llavors la pregunta és: què ha de passar per a que tot això passi. Doncs per mi, és que les coses es posin més magres. No ho desitjo, però és obvi que no tenim un pla concret de desobediència articulat perquè tot just estem començant a esdevenir conscientS de la “colònia” en què vivim i la seva corresponent síndrome d’Estocolm (volem la independència o volem que ens reconeguin?), ni quants més o menys som en aquesta lluita de “sacrificis”, que en dia aquell.

Aquest nou país del qual parla el director no es fa fent apologia de “la llei a la llei” sense canviar res i aquesta classe políticaés representant acèrrima d’aquesta mentalitat. Insisteixo i hi seguiré insistint que és impossible fer aquest nou país sense que canviïn els polítics i el marc mental a què aquests obeixen. Als que ens van dur a l’1-O els estic agraït per la tasca que feren i els vull lliures. Als actuals no els odio pas. Però cada cosa i cadascú té el seu moment i aquests no seran els que ens conduiran a l’alliberament.

teresa labourdette
teresa labourdette
05.12.2019  ·  11:46

Els carrers seran sempre nostres. Doncs no, ni els passos de vianants. Gràcies Vicent per aquesta denúncia tan clara. Està ben clar o som: no podem esperar res ni dels partits polítics, ni del Govern, ni dels mossos, ni per descomptat de la justícia, Europa està cada vegada més sorda i cega. Com diu el poeta, només tenim el que tenim, i prou. Ara bé, com que ens ha caigut la bena dels ulls, és quan ens toca arremangar-nos. Ànims i endavant. Som molts, moltíssims.

Núria Casellas
Núria Casellas
05.12.2019  ·  12:12

Com m’encoratja llegir aquest editorial!. Jo vaig quedar encapsulada amb un grup d’unes trenta persones al xamfrà de Rocafort amb Gran Via. El “poli bo” em va deixar marxar perquè vaig dir que vivia allà mateix; suposo que ho va fer com a gest per compensar haver identificat un home només per dirigir-se a ell o per haver permés que maltractessin minuts abans a una manifestant . Va ser una estona molt angoixant. No em treia del cap “el ángel exterminador” de Buñuel. Vaig arribar a casa amb por. Però amb por de tenir por a partir d’ara i de no voler sortir al carrer. Llegir avui aquest editorial em torna a donar forces.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
05.12.2019  ·  12:31

Gràcies, Vicent, per tant contundent i senzill testimoni ” de primera ma”. Ves a l’aguait! Resultes perillós. Crec no ser l’únic que tem per tu.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
05.12.2019  ·  12:36

Ho que no entenc és que no ens possem d’acord per anar a la pça. Sant Jaume, i siguem milers i milers escridant-ne i demanant explicacions i dimissions als principals responsables, d’una banda i l’altre… no ho entenc que es queixem sense fer cap actuació mentres es fa tot això… tant s’em dona que l’exercit de voxamajestá faci una entrada triomfal aixì demostraran on estan dispossats a arrivar per reprimir a la població de catalunya i com és de democràtic el reignyol i fastigosa estampeta… de veritat pensem que a casa sota la manteta solventarem aquesta vergonya? De veritat pensem que és imposible revertir aquest descabell? L’únic sacrifici és sortir pacificament al carrer per a defensar els nostres drets amb total contundència i sense defallir en cap moment… i el nostra jovent ni es toca collons!!!

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
05.12.2019  ·  12:48

És veritat tot el que descriu i d’altres coses pitjors com tenir una plantilla de denúncia feta per a tots els detinguts on se’ls acusa de terrorisme. Lamentablement, molts Mossos ho estan passant malament psicològicament perquè no volen treballar així. Això s’ha de resoldre des del Govern, però amb botiflers no farem res. En Torra està ben sol. Espero que en Puigdemont tingui immunitat i es presenti a eleccions per President de la Generalitat per guanyar i aixecar la DUI. No veig cap altra sortida.

Jordi Turró
Jordi Turró
05.12.2019  ·  13:09

Una feina exemplar, senyor Partal.

Batlle i Buch haurien de ser els primers en dimitir.

Fets com aquest són un escàndol i haurien de suposar dimissions, inhabilitacions i expulsions sense excepció.

La independència va d’això. Impedir abusos impunes.

Olga Llop
Olga Llop
05.12.2019  ·  13:28

Una vergonya i un escàndol!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.12.2019  ·  15:26

Tan la crònica com les aportacions dels participants constitueixen un fresc molt ric per entendre una mica millor el paper dels antidisturbis.
Encara ens caldrien més cròniques i més detalls per comprendre millor l’evident forat negre que hi ha entre el que diuen els polítics i el que passa a peu de carrer.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.12.2019  ·  15:39

No ho havia fet mai, però ara, després del reportatge a peu de carrer per part d’una persona professional i honesta, el Sr. Partal, no quefa més remei que exigir la dimissió del Sr. Buch.

D’altra banda no estic gens d’acord amb aquells que volen justificar la actuació de mossos i guardia urbana dient que així han estat ensinistrats. Si han actuat així és perquè són males persones.
Poden tenir ordres, d’acord, però poden fer les coses amb respecte i no agredint i humiliant a la gent, això ja seria comportament personal correcte no de bèstia sense cervell.

Amb la seva actuació estant emblanquint els PNs i els GCs del regne d’espanya.

Per tant que siguin aquests, PNs i GCs els que hagin d’actuar i embrutar el seu nom davant el món.

Per això demano el cessament del Sr. Buch si aquest és incapaç de professionalitzar els mossos com a policia europea al·legant que el control passaria al feixiste regne d’espanya.

És millor que quedi clar que la repressió barroera i corrupta la apliquin els cossos de seguretat espanyols.
I quan enviïn els mossos que hagin de deixar de fer-lo perquè són massa democràtics.

josep SELVA
josep SELVA
05.12.2019  ·  15:43

Felicitats Vicent, aixó sí que és periodisme.

Ricard Pons
Ricard Pons
05.12.2019  ·  16:52

Sols puc treure’m el barret llegint el teu editorial Vicent, i em crema el meu interior de impotència en aquests esdeveniments, vigila per la teva integritat com tots però no baixem la guàrdia. Qualsevol dia ens vindran a qualsevol de les nostres protestes que fem a tots els barris, tinguem o no permisos. Hem de resistir i protestar molt més i a la Plaça Sant Jaume !

Toby Willett
Toby Willett
05.12.2019  ·  18:47

Buch dimissió. Per començar.

Joan Nogués
Joan Nogués
05.12.2019  ·  20:05

Vicent, gràcies per ser-hi i per explicar-ho. Tenim un greu problema amb els silencis del Govern, que amb aquesta actitud legitiment els abusos.
No hi ha cap diputat que surto en defensa de la gent del carrer?
Sento molta ràbia

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes