La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, té els vents de la popularitat i els sondatges a favor. Però dins el seu partit, l’Scottish National Party (SNP), augmenten les pressions perquè acceleri la represa del procés d’independència, que té els plans congelats d’ençà de l’esclat de la pandèmia. Ahir un grup de membres de la formació van fer públic un “manifest” en què urgeixen Sturgeon a formalitzar el 31 de març com a data límit per a acordar la data i la pregunta d’un nou referèndum amb el govern del Regne Unit, encapçalat per Boris Johnson, que fins ara ha refusat d’avalar-lo.

El Brexit deixa més oberta que mai la porta de la independència d’Escòcia

El comunicat també descriu què hauria de fer l’SNP en cas que Johnson no volgués permetre el referèndum. “Si el govern del Regne Unit no hi està d’acord, els partits independentistes haurien de declarar sense cap ambigüitat que, en cas que hi hagi una majoria independentista al parlament escocès després de les eleccions generals d’Escòcia, es farà un referèndum sobre la independència –ratificat pel parlament escocès– que haurà rebut la legitimitat popular dels electors escocesos mitjançant el mandat que li hauran atorgat a les eleccions del 2021″, diu el text.

El document significa la concreció més atrevida que s’ha fet fins ara de l’anomenat “pla B“, l’estratègia que ha ordit un sector de l’SNP per a forçar Sturgeon a fer el referèndum malgrat la negativa del govern britànic, una opció a què, de moment, la primera ministra s’ha mostrat més aviat renuent. La proposta de pla B, que, per primera vegada, va presentar l’octubre proppassat un grup encapçalat pel regidor i activista Chris McEleny, deia que si la negativa es mantenia, en primer lloc, el govern escocès havia d’explorar de quina manera es podria fer el referèndum “legal” sense l’acord del primer ministre. Si no n’hi ha cap, de manera, aleshores proposen de convertir les eleccions del 6 de maig en plebiscitàries.

El comunicat publicat ahir pel mateix grup fa un pas més. Ara dóna per fet que, quan arribin les eleccions, el govern britànic continuarà refusant de permetre un nou referèndum. I defensa que un referèndum validat pel parlament i pel lord advocate escocès (una mena d’advocat de l’estat escocès, proposat per cada primer ministre del país) seria “un referèndum competent i legal”. I que, per tant, la primera ministra hauria de fer-lo anar endavant passés què passés.

A més, proposen que la qüestió central de la campanya de l’SNP sigui l’acompliment d’aquest referèndum, i no pas la petició a Londres de la transferència de poders per a organitzar-lo, com pretén Sturgeon. El 24 de gener, el partit farà un congrés nacional per a decidir la posició sobre el camí cap a un segon referèndum.

Un independentisme més fort que mai 

La divisió interna al partit és purament estratègica: l’independentisme escocès passa tal volta el seu millor moment. Els sondatges electorals preveuen que l’Scottish National Party de la primera ministra pot atènyer la majoria absoluta que gairebé va atènyer ara fa quatre anys. I les projeccions amb vista a un hipotètic referèndum són encara millors.

El 2014, els escocesos partidaris de romandre al Regne Unit van ser un 55%, i d’ençà del juny del 2016, gairebé tots els sondatges havien donat la victòria al no de manera ininterrompuda. Però les coses han canviat amb força i de manera sostinguda a causa de la gestió de la pandèmia. El mes de juny, un sondatge de referència donava la victòria al sí i, a més, per damunt del 50%, amb el 54% de la intenció de vot.

La primera proposta de Johnson sobre com abordar la pandèmia (és a dir, restriccions poc dures i protecció de l’economia), a més del fet que hagués de rectificar, va acabar exalçant l’actitud del govern escocès, molt més “moderat i cautelós”, segons que indicava un article de la prestigiosa London School of Economics. A més, en tot això hi ha contribuït, és clar, que el govern britànic respectés la distribució habitual de competències i no centralitzés la gestió, com sí que va fer el govern espanyol.

A l’agost, un nou sondatge confirmava que la tendència a l’alça no era pas cap miratge: el sí arribaria a un 55% en un nou referèndum, i el no romandria a deu punts de distància, la xifra d’independentistes més elevada d’ençà que se’n registren. Per bé que, en diversos moments des d’aquest estiu, alguns sondatges han abaixat més avall del 50% les previsions de victòria, l’independentisme ha consolidat la majoria. El mes d’octubre, de fet, en alguns sondatges arribava gairebé al llindar del 60%.

A banda el creixement a les enquestes, la correlació de forces de la mobilització ciutadana també ha canviat d’ençà del 2014. El col·lectiu independentista All Under One Banner (‘Tots sota una mateixa bandera’), nascut tot just després de la derrota de fa sis anys, ha convocat les manifestacions més importants de la història recent d’Escòcia. I el moviment dels partidaris de romandre al Regne Unit s’ha debilitat a causa de la polarització i les divisions. Avui dia difícilment podrien tornar a fer una campanya unida laboristes, conservadors i demòcrates liberals com la que van fer plegats amb ‘Better together’ (‘Millor junts’).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.