Les marques hauran d’oferir més talles per lluitar contra la pressió estètica

  • És una de les seixanta mesures que preveu el pla d'acció per a combatre la pressió estètica, presentat avui pel Departament d'Igualtat i Feminismes i l'Institut Català de la Dona

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
27.03.2023 - 11:44
Actualització: 27.03.2023 - 13:15

“Volem que les dones deixin d’estar en guerra amb el seu cos.” Així ha defensat Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, el pla d’acció per a combatre la pressió estètica que ha presentat avui el departament i l’Institut Català de les Dones. El pla preveu una seixantena d’accions en diversos àmbits que s’han d’aplicar en el termini de tres anys. Una de les més importants serà l’obligació de les principals marques de roba d’oferir un ventall més ampli de talles. La mesura s’acomplirà amb un nou codi de consum que s’aprovarà aquests mesos vinents. El pla contra la pressió estètica s’aprovarà a l’abril i té 12,5 milions de pressupost de partida, per a executar en quatre anys.

L’objectiu del pla, que el departament ha defensat com a pioner a escala internacional, és conscienciar la societat sobre l’impacte de la pressió estètica, una “forma de violència masclista”, en paraules de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés. En aquesta línia, Verge ha dit: “Cal apuntar com el patriarcat cosifica i hipersexualitza les dones.” I ha posat sobre la taula unes quantes dades: “El 60% de les joves de 18 a 24 anys se senten insatisfetes amb el propi cos, també entre el 40% i 50% de les dones fins a 65. El 47% de les noies de 12 a 16 es volen aprimar i entre els 8 i els 11 anys un 15% ja expressen insatisfacció amb el seu cos. El 27% de les dones adultes deixen de fer àpats per qüestions estètiques sense control mèdic i el 41% de les noies de 12 a 16 fan dieta, també sense control mèdic.”

Les mesures presentades volen visibilitzar la diversitat de cossos i fomentar la neutralitat corporal, que anima a no donar importància al cos en el terreny estètic i tenir-hi una relació neutra, sense necessitat de sentir ni orgull ni rebuig. Aquest moviment proposa de valorar què ens aporta el cos més enllà de l’estètica, per a què ens és útil en el nostre dia a dia.

Oferta de talles més àmplia

El pla preveu d’impulsar un acord amb les principals marques de moda per a assegurar la disponibilitat de talles adequades per a tots els cossos. Mitjançant el codi de consum, preveu l’obligació que les empreses que disposin, pel cap baix, de tres establiments, tinguin una oferta de talles més àmplia, a més de l’obligació d’informar de l’equivalència del seu sistema d’organització de talles amb les mides corporals.

També s’aprofitarà la 080 Barcelona Fashion per a impulsar una acció de sensibilització sobre la neutralitat corporal i la diversitat funcional. L’objectiu també és treballar amb la Barcelona Bridal Fashion Week per a promoure la diversitat de cossos en les desfilades.

Diversitat corporal en l’audiovisual

La indústria audiovisual i de la publicitat és un dels àmbits amb més influència per a construir un imaginari nociu sobre els cossos de les dones. “Som reclam i som negoci, i tenim objectius de bellesa inabastables”, ha dit Benedí sobre això.

El pla preveu d’impulsar un acord amb mitjans de comunicació, anunciants i més agents implicats per a identificar l’ús d’imatges o parts del cos que hagin estat manipulades o retocades, així com incorporar diversitat corporal en la programació de la CCMA i altres operadors públics i privats. Es difondran continguts digitals fets per joves creadors contra la pressió estètica en la programació del canal SX3. També s’elaborarà un codi de bones pràctiques per a eliminar els estereotips i s’impulsaran campanyes institucionals parlant, entre més, dels termes “dieta”, “règim”, “cultura de la dieta” i “alimentació saludable”. També és previst un acord de govern per a incloure la diversitat de cossos en la publicitat institucional.

Malgrat que les xarxes socials són també un espai important per a la difusió de cànons estètics impossibles, la capacitat regulatòria és estatal i europea.

L’atenció als TCA

Les mancances en l’atenció en la sanitat pública als Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) és un problema que fa temps que entitats i usuaris denuncien, especialment després que aquests trastorns hagin augmentat arran de la pandèmia. Si bé són trastorns multicausals, la pressió estètica hi contribueix enormement, i és per això que algunes accions per a fer-hi front s’inclouen en aquest pla, tot i que el pla de xoc principal el va impulsar la setmana passada el departament de Salut.

És previst un pla per a millorar l’accessibilitat i l’atenció a aquests trastorns en l’atenció primària i als serveis de salut mental, així com l’actualització de la guia per a familiars. També es volen crear consultories per adolescents i joves a través del web adolescents.cat sobre alimentació i imatge corporal.

Currículums cecs i altres mesures contra la discriminació laboral

En algunes ocasions, el fet de no tenir un físic normatiu pot suposar discriminació laboral, i també hi ha professions en què s’imposen indumentàries laborals sexualitzades i poc funcionals o còmodes per a les dones. És per això que s’elaboraran recomanacions de regulació d’uniformes, així com una prova pilot per a promoure en els processos de selecció de personal els currículums cecs, sense fotografia, per a evitar la discriminació per aparença física. De la mateixa manera, es posarà el focus en els uniformes esportius, per tal d’evitar les equipacions sexualitzades.

Verge ha assegurat que hi ha capacitat sancionadora a dia d’avui a través de legislacions com el codi de consum, la llei de tracte i no discriminació o la normativa d’àmbit laboral: “El codi de consum pot comportar sancions, tenim capacitat de sancionar les empreses, i el cas de Vueling n’és un exemple”.

Formació de professionals

Per últim, el pla també posa l’accent en la formació a docents, professionals de l’educació en el lleure, professionals dels centres esportius públics, associacions de famílies d’alumnes, professionals de l’àmbit de la salut i la dermofarmàcia, professionals dels Serveis d’Atenció i Informació a les Dones (SIAD) i els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (SAIs) i professionals de l’Agència Catalana del Consum.

En l’àmbit educatiu, també es previst incloure continguts relatius a la pressió estètica al currículum educatiu i als currículums de graus universitaris i formació professional vinculada a la intervencó amb infants i joves.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any