La pitjor campanya electoral que recorde

  • En alguns llocs la campanya és insuportable i en alguns altres, una mica més suau. Però la sensació generalitzada és de tristesa, és agra, és decebedora

VilaWeb

És cert que aquests darrers anys, aquestes darreres dècades, en aquest país nostre hem viscut campanyes electorals extraordinàries. Al Principat, per exemple, n’hi ha prou de recordar la del 2015, que va obrir pas a la proclamació de la independència, o la del 2017 mateix, amb aquella crida èpica a derrotar el 155. I al País Valencià tots tenim en la memòria la campanya del 2015, que confirmava el canvi que havia començat al carrer el 2012, amb la Primavera Valenciana.

En contrast amb aquelles eleccions tan excitants, en aquestes d’ara ningú no té cap projecte més enllà de competir com a professionals per a millorar el nombre de càrrecs públics que acapararan i la porció de diners institucionals de què disposarà cada partit. I per això, després d’una dècada llarga en què teníem la sensació que la política tenia a veure amb la nostra vida, i que la nostra vida estava en joc a l’arena política, la campanya d’aquestes eleccions del 2023 passa sense pena ni glòria, enmig del desinterès generalitzat. Els mitjans som conscients de què llegeix la gent i què no llegeix, què mira i què no mira, què escolta i què no escolta, i la coincidència és rotunda: d’ençà que tenim memòria, una campanya electoral no havia interessat mai tan poc. I ho confirmen les fotografies que ara i adés van apareixent dels actes dels partits: poca gent en general, més enllà dels qui han de fitxar.

Potser és per aquesta raó que la campanya és tan trista i tan insulsa. I potser també perquè la penetració de les xarxes socials és més forta que mai, les anècdotes, anècdotes nues i crues –ben sovint, manipulades– centren el debat. Un retall de vídeo per ací que pretén fer veure que tal ha dit una cosa molt gruixuda. Un tall de veu descontextualitzat del debat, replicat a les xarxes per un equip de dits frenètics per després poder fer una nota de premsa dient que l’ha vist més gent que ningú. Una intervenció parlamentària insòlita, que saps i veus que solament té a veure amb rascar algun vot. Promeses, com més esbojarrades millor: al pas que anem, no tan sols el cinema, sinó tot serà de franc d’ací al dia de les votades. I, sobrevolant-ho tot, una manca absoluta, esborronadora, de context.

De sobte, és com si el passat no existís i cadascú pogués dir qualsevol cosa sense tenir en compte què ha fet en aquesta vida abans de dir allò. De fet, ja no importa què es diu sinó qui ho diu i com es pot aprofitar. Un exemple estúpid: s’han creat grans polèmiques sobre els pactes quan diu segons qui que no intentarà votar contra el candidat més votat; i les han creades partits que diuen això mateix a la ciutat del costat. Que ETA, que fa catorze anys que va deixar de matar, dotze que no fa cap atemptat i sis que no existeix, acapare les portades i les obertures del telenotícies ho diu tot…

Evidentment, el seguiment d’una campanya electoral, de diverses campanyes juntes els mateixos dies, és molt complicat, però no puc deixar de dir que els mitjans, en conjunt, tenim part de culpa en aquest ambient resclosit i ple d’anècdotes insulses que s’ha format. Hem arribat a extrems que a mi, personalment, em semblen increïbles, com ara que hi haja capçaleres que publiquen com a propis sondatges que han estat pagats per partits, allò que abans se’n deien interns, o que als debats els periodistes ens limitem a engegar i aturar el rellotge, una feina que podria fer el ChatGPT. O qualsevol xiquet de més de sis anys.

Evidentment, supose que tots m’enteneu, hi ha partits i partits, candidats i candidats, ciutats i ciutats i mitjans i mitjans. En alguns llocs la cosa és insuportable i en alguns altres, una mica més suau. Però la sensació generalitzada és de tristesa, és agra, és decebedora. I això fa mal perquè sabem que no ha de ser per força així. Perquè hem viscut campanyes que no han estat així. I perquè en volem tornar a viure, com més aviat millor.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Neus Ballbé
Neus Ballbé
17.05.2023  ·  22:16

Efectivament, és la campanya amb menys propostes, menys contingut i que genera menys entusiasme (en el meu cas, gens ni mica) que he viscut mai.

Sembla com si el país anés sobre rodes i a tota velocitat i que l’única cosa important és arribar el primer per poder tenir un equip fidel, malgrat totes les seves incompetències, per poder engreixar el poder del propi partit i poder ocupar com més llocs millor, amb poca feina i molt ben pagats. Perquè no es tracta només de guanyar al propi municipi, sinó a tot el que això comporta: massa llocs a ocupar a consells comarcals i diputacions que és on hi ha les veritables menjadores.

Marc Mateos
Marc Mateos
17.05.2023  ·  22:17

Jo votaria per Josep Usó!

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
17.05.2023  ·  22:17

Els partits polítics avui funcionen com a empreses on el principal objectiu és fer calés i el segon fer d’agències de col·locació d’amics, parents i militants. Ja no hi ha ni projecte ni ideologies. Descaradament. I els Països Catalans funcionem com una petita Espanya.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.05.2023  ·  22:24

Al Principat ens calia LLISTES com Torquet s’ha encanat de tant de demanar-les a cada comentari ací mateix.

A les IllES i el PAÍS VALENCIÀ em sembla tot el contrari.

Voldria que foren el “sorpasso” a les sucursals del socialistes de Màdrix.

Més i Compromís estan anant molt bé.

Enhorabona per l’article que has parit en anglès.
Un articlàs brutal. Que qui l’haja llegit l’haurà fet rumiar.

Ësser el model i paradigma d’una Europa com a “nació” em sembla d’una gosadia intel·lectual que assenta les bases d’una Europa insospitada a partir del Tractat de Lisbona.

Thanks Vicent !

Josep Blesa (València)

Josep Usó
Josep Usó
17.05.2023  ·  22:24

És que el nivell de mediocritat d’allò que anomenem “classe política” és tan gros que es veu de seguida que no en faran més. I amb les xarxes socials, no tenen capacitat per amagar res. Caldria fer una gran escombrada. Que, més prompte que tard, és farà

Jordi Torruella
Jordi Torruella
17.05.2023  ·  22:29

Espero i desitjo que els partits AUTONOMISTES autoanomenats independentistes perdin tantes poltrones com sigui possible en favor de partits verdaderament independentistes tipus primàries, per exemple. Si no hi ha cap opció independentista, com molt bé proposa el CCN, vot nul. Hem de tocar fons per aixecar el vol.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
17.05.2023  ·  22:41

Es que han perdut la poca credibilitat que’ls quedava.Tot es tan desvergonyit,que fa vergonya aliena escoltar.los

Emilio Salas
Emilio Salas
17.05.2023  ·  22:47

No us podeu imaginar la tranquil·litat que dona haver votat just el darrer dia abans de començar la campanya. El vot per correu, en aquest cas i per ara, ha funcionat a la perfecció. Ho he fet perquè estaré fora el 28, però, m’ha fet plantejar que si es donessin prou garanties i molta gent ho fes, potser ens estalviaríem sentir tantes bajanades.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
17.05.2023  ·  23:16

I com més temps passi pitjor seran. Com més xarxes, més fatxes.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
17.05.2023  ·  23:17

Ja que no hi ha notícies polítiques en aquesta terra erma que ens han legat els “nostres” polítics, perquè després d’haver viscut uns anys perillosament ningú ha estat disposat a fer allò que havien vingut a fer, i més tard perquè no han trobat oportú desobeir a l’estat ni renunciar al diable que els paga el sou… aleshores, els ciutadans independentistes –tres milions de vots l’1O– hauríem d’organitzar alguna protesta en cada racó del territori on ens trobem capcots i acomplexats, i demanar explicacions.
Sembla que és el que han començat a fer el grup Desobediència Civil.
Som un GOI i ningú surt al carrer a proclamar-lo a les seus dels partits que viuen de l’autonomia amb la paraula “independència” a la boca just quan menys els compromet. Tampoc davant el palau de la Generalitat ni el Parlament.
Deixarem passar aquesta penosa campanya sense intentar cap mostra de proactivitat!?!

Jaume Riu
Jaume Riu
17.05.2023  ·  23:39

D’AIXÒ VIU EL FRANQUISME
Pel que he pogut conèixer de les eleccions municipals a Catalunya, a hores d’ara no he vist cap (cap!!!…) candidat revolucionari ni en pobles petits, ni en ciutats mitjanes, ni en les grans ciutats. Bona fe, això sí.
En els programes electorals que conec, no he pogut trobar ni un sol revolucionari que vol canviar la gestió del govern municipal des dels fonaments. Però disposats a fer molta feina, això sí.
Fins ara, tots els candidats que he vist són conservadors perquè admeten com a normal el genocidi econòmic i cultural que el regne d’Espanya imposa a Catalunya, i fins i tot els que es consideren més d’esquerres, es pensen que amb bona fe i molta feina ben feta, ja n’hi ha prou.
A la majoría d’alcaldes i regidors, ja els agradaría que Catalunya fos independent del regne d’Espanya, per ser un nou estat democràtic d’Europa en forma de república, però no ho diuen en el programa de govern municipal, i d’això viu el franquisme.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.05.2023  ·  00:12

Tot plegat fa basarda només de sintetitzar-ho, seriosament es clar. Fot pena, d’una banda, i situa als actors de la política al seu nivell real: escorrialles d’anar fent la viu viu, d’altra banda.
Salut!.

Martí Millanes
Martí Millanes
18.05.2023  ·  02:30

El nivell de mediocritat política al que hem arribat es penós, però també fa molta por. Aquesta gent, només ens pot dur cap el desastre. I qui se’n aprofita de tot això? Doncs els partits populistes. I principalment, Vox. El que ja he dit, més que pena fa por!

Jordi Peiró
Jordi Peiró
18.05.2023  ·  07:05

Bon dia,
Completament d’acord en el que dius.
A mi personalment, em va interessar la política quan anava de fer la INDEPENDÈNCIA, a través d’això podíem construir una societat més democràtica, justa i solidària.
Com q ningú no en parla, doncs no me l’escolte.
Ara, el que trobe espectacular és el tema de pactes: em sento insultat per BarbieSomnrius i l’avi Maragall, i Collboni compra vots, i Colau tanca CIE’s cada dia. Per citar-ne alguns.

Una abraçada

Carles Serra
Carles Serra
18.05.2023  ·  07:06

Dius Vicent que hi ha desinterès per la política Vicent? no és d’estranyar, doncs una majoria de ciutadans tenim clar que aquest partits/polítics tenen com Idologia la mentida i viure/sou d’aquest sistema franquista i corrupte espaÑol.
Tot depenent del nivell d’ingressos € que tingui el partit pertinent, la seva campanya de bústia i pancartes és més visible; ja que anar escoltar-los només i van els fidels, els que viuen del partit.
Però si tenim aquest partits/polítics Vicent, també és un reflexe de la societat que tenim, una societat cínica, que una forta immigració de procedència d’uns països que els valors democràtics i de societat, són molt poc evolucionats, la Barcelona província i el seu cinturon rojo, són el reflexe de lo que intento comentar, ep!!! políticament correcte.

Albert Miret
Albert Miret
18.05.2023  ·  07:54

La política ja s’ha acabat. Els polítics han estirat tant de l’absència ideològica, que tots els partidets el que demanen al votant és que el votin a canvi de res, purament per a disposar de més diners i poder i acollir més amics, parents i saludats, prescindint del que facin, que normalment, no es res. S’ha abusat tant de la incoherència, la bestiesa, la cara dura i LA TRAÏCIÓ, que el votant sap perfectament que el que diu un polític, no té res a veure amb el que farà, i si fa alguna cosa, que ja és molt imaginar, serà només el que uns jutges que mai han estat elegits per ningú més que per un rei imposat i elegit al seu torn per un dictador assassí li permetin. Així, el LAWFARE ha destruït la política de tots els països que aspiraven a ser democràtics.
Cap votant d’un país com aquest, governat per un dictador dins d’un règim antidemocràtic establert i permès per una Unió Europea que ja fa temps que va claudicar dels seus principis i s’ha transformat en un banc que es dedica a subvencionar les màfies feixistes del seu territori, tornarà a creure en això que en diuen política democràtica, i que no és ni política ni democràtica.
En un escenari com aquest, es pot esperar cap il·lusió per part dels votants?
Votarem només els malalts polítics que no podem deixar de fer-ho, però d’il·lusió res de res.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.05.2023  ·  08:01

EL JOC DE PODER A LA GÀBIA AUTONÒMICA…

Els partits, els partits, sí ja ho sabem… però i nosaltres què?

Estem on estem per una inconsistència col·lectiva, que davant la repressió, ha mancat valor (coratge) i valors com deia M. de Palou…

No cal ploramiquejar, cal aprendre dels errors i del que mostra l’enemic. Mireu la Maria Costa batllessa dels Banys com parla, o Aki-Matilda Høegh-Dam diputada grenlandesa…us aixecaran l’ànim.

Salvador Molins
Salvador Molins
18.05.2023  ·  08:08

Podem salvar aquesta campanya electoral?
Podem esperar en l’esperit de catalanitat de moltes candidates i candidats?
O només ens queda el camí de recordar-los el compromís de molts de nosaltres que vam votar el Primer d’Octubre amb coneixement de causa i plena determinació?

Dignifiquem aquesta campanya, lluitem una vegada més per a la Independència de la nostra Nació!

La llengua, esperit de Catalunya ens pot salvar, … La hem de salvar!

Fem un compromís polític veritable per la Llengua:

Per què, els Partits Catalans, i totes les llistes catalanes no fan un acte unitari de compromís veritable per a defensar seriosament la Llengua catalana, abans de les eleccions municipals?

Seria un gest que els podria dignificar i un primer pas pel redreçament de la responsabilitat de totes les institucions en la defensa i promoció de la llengua catalana.

És molt necessari !
Qui s’hi apunta?

Dignifiquem la política amb la defensa veritable i prioritària de la Llengua catalana!

https://youtu.be/jHa6zwXg1OA

PS:

A tots els polítics catalans:

L’esperit de catalanitat, en totes les actuacions i defenses a Catalunya, no és competència exclusiva de ningú altre sinó de tots nosaltres i de cadascún dels ciutadans de Catalunya.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
18.05.2023  ·  08:25

“Els mitjans, en conjunt, tenim part de culpa en aquest ambient resclosit”.
Doncs deixeu de donar-nos la tabarra amb les gens interessants cròniques d’aquest circ de duro.
Mira que en passen de coses al món i que no ens expliqueu.
Un símptoma més de la nova Edat Mitjana 2.0 a la que ens enfonsem.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
18.05.2023  ·  08:32

El panorama és decebedor elevat al quadrat.

Marga Cernadas
Marga Cernadas
18.05.2023  ·  09:06

Jo no sé a qui votar, i per primera vegada a la vida, m’estic plantejar no votar. Tot plegat fa una tristor agra.

Gerber van
Gerber van
18.05.2023  ·  09:17

Per raons comprensibles hi ha molt poc entusiasme per la campanya electoral. És d’esperar que, malgrat aquesta manca d’interès, els que tenen dret a vot hi diguin la seva. Ja sigui mitjançant un vot blanc o un vot de protesta que es considera vot nul per la llei electoral espanyola (que la política catalana mai ha volgut canviar).

L’Assemblea Territorial Solsona ha enviat el següent email als membres de l’ANC de la comarca:

El 28 de maig es celebren eleccions per escollir qui governarà els municipis. Però no només, també es repartirà el poder dels Consells Comarcals i Diputacions. I es marcarà el futur immediat de l’independentisme.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana considerem que, abans de votar, cal valorar quin compromís té cada partit amb la independència de Catalunya.
Us proposem uns requisits per ajudar a decidir si alguna de les candidatures els compleixen o ens hem de decidir per un vot de càstig .
Els requisits són:
1- El compromís d’ adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
2- Reconèixer el Primer d’Octubre i la declaració d’independècia del 27 d’octubre del 2017 .
3- Defensa de la lengua catalana en tots els àmbits del municipi.
4- Exercir la sobirania fiscal.
5- Refusar qualselvol acord amb candidatures o persones significades en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

Si no és així, l’Assemblea Territorial de Solsona proposem un VOT NUL (amb la papereta del referèndum de l’1 d’octubre del 2017).
No volem que ens tornin a enganyar. Votem INDEPENDÈNCIA per fer uns municipis i un País millor

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
18.05.2023  ·  09:37

Vostè ho hauria de saber millor que ningú. Res tornarà a ser normal fins que tornem al punt on érem abans de la trencadissa del país amb cop d’estat del 155.
Tenim un govern il·legítim i un ocupa com a president sense cap suport de la ciutadania.

El primer pas sens dubte passa per unes eleccions no municipals sinó generals on pugui participar el que va ser l’ultim president legitim.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
18.05.2023  ·  10:06

Sr. Jaume Riu (23:39h), sí que n’hi ha de programes electorals que posen la independència com a primer objectiu. Veieu el dels Independents-SantCugat.cat. Potser (vaja, segur!) que no guanyarà aquestes eleccions, però podria ser determinant per evitar que el govern municipal col·labori amb el 155. O amb els seus servents camuflats.

David Badia
David Badia
18.05.2023  ·  10:07

El que tinc clar es quins partits no votare el PSOE-psc, PP, VOX, els de Ciudadanos i el sucedani Valents no cal ni dir-ho

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
18.05.2023  ·  10:35

I que es pot esperar de l’oligarquia Partitocràtica?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
18.05.2023  ·  10:46

Una campanya molt trista, ningú presenta cap prejecte tant sols és van tirant els plats per sobre a veure qui la diu més grossa. No miren pel país o per la ciutat només miren pel partit, una sensacio de molta tristesa. Podria ser que hagués molta abstenció

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.05.2023  ·  12:36

El qualificatiu no és la pitjor, és la indiferent. O és que algú pot pensar que m´importa el que diu aquell que m ha enganyat? Cap vot per les tres forces que ens han traït.

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
18.05.2023  ·  12:39

Ens recordarem per sempre d’aquesta pallassada de campanya on els “nostres” han fet tots els esforços del món en no parlar d’independència, que és l’únic que ens importa des de fa una dècada. La màxima aspiració d’aquesta gent resulta que és remenar les quatre engrunes dels ajuntaments a veure si poden decidir de quina marca seran les rajoles que s’hauran trencat en algun carrer. Absolutament desolador.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
18.05.2023  ·  12:42

Cal que deixem de donar-nos copets a l’esquena i de mirar a terra, desitjant, de moment, l’impossible. Només són unes eleccions municipals amb partits dits polítics i cal que mirem endavant i votem sempre amb auténtica vocació independentista. La resta es una comedia pseudodemocràtica, fins que puguem fer una nova llei electoral i finalment la independència. Som nosaltres els i les que l’hem de fer possible, i és possible. Mirem cap endavant.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.05.2023  ·  13:13

Jo mateix admeto que en concret a la campanya de Terrassa (on visc de moment), i més endavant a d’altres campanyes, els meus únics objectius son evitar que es formin majories viables (exacte: que tota la legisltura sigui a cop de mocions de censura) i assegurar-me que les sessions plenàries siguin una cosa exasperant on tot siguin crits i, a ser possible, cadires volant. Això vol dir que no votaré segons les meves conviccions (independentista de centreesquerra) sinó purament amb voluntat de fer mal a dins del lloc de poder de torn. I és molt desagradable dir-ho. Però m’he adonat que absolutament tothom que és dins del Règim del 78 hi és perquè hi està d’acord i en vol treure profit personal, i que en aquestes condicions l’únic que puc fer com a un perfecte ningú és aprofitar el meu vot per a fer mal. I mirar de pensar com ells, com a psicòpata, per a mirar de fotre’ls la paradeta enlaire. Si alguna vegada surt de veritat l’oportunitat de votar alguna cosa amb sentit, no us preocupeu, la votaré amb entusiasme. Però acabo recordant una vinyeta en castellà amb dos pobres vivint a sota un pont, un dels quals diu “reconec que he tornat a votar els mateixos, no em puc permetre de perdre tot el que ja hem aconseguit”. I ara mateix tots som aquest pobre. El Règim del 78 és un règim psicòpata que s’ha posat com a garant que els problemes de milions de persones no es podran resoldre mai, mentre el propi Règim es diverteix creant-ne de nous absolutament cada dia que passa. I, això sí, encarregant i aixecant banderes monàrquiques de set pisos d’alçada, que per si soles mostren a les clares que si s’han de tapar els problemes així, aquests han de ser enormes. En aquestes circumstàncies, tot el que fem (no votar, emetre vot nul amb la papereta de l’1 d’Octubre, fer “vot gamberro” com faré jo) ha de dir-ho clarament: no en el nostre nom.

Rafael Artigas
Rafael Artigas
18.05.2023  ·  13:26

Fins que no hi hagi llistes obertes, democràcia interna, primàries de veritat, no d’un candidat, circumscripcions petites, limitació de mandats, seguiment real del compliment del mandat dels electors, participació telemàtica dels votants en moltes decisions, disminució de la burocràcia, molts pocs càrrecs de designació dels partits i molts funcionaris professionals i preparats. Fins que no obliguem als partits ha fe r això seguirem en les seves mans. Jo el 28 M vot nul amb la papereta de l’1-O. Us animo a fer el mateix. Milers de vots nuls els faran rectificar.

Carles Viñals
Carles Viñals
18.05.2023  ·  14:24

Jordi Torruella (22:29); Gerger van (09:17); Marcel Barbosa (12:36); Lluís Paloma (13:13); Rafael Artigas (13:26). Subscric els vostres comentaris.
Ho he dit manta vegades i ho repetiré un cop més. El vot a les formacions del tripattit “indepe” que ens enganya i traeix de fa sis anys, NO ÉS OPCIÓ. Votar-los equival a fer-se còmplices de l’engany i la traïció i prolongar “sine die” l’agonía de Catalunya. En conseqüència, cap vot per a ells,
Però NO US ABSTINGUEU, perquè la mentida que difondria joiosament l’espanyolisme, sería: “l’independentisme es dòna per vençut i abandona la lluita.”
Tampoc NO VOTEU EN BLANC, perquè el vostre vot seria repartit entre TOTES les formacions, àdhuc les espanyolistes, que mai no votarieu.
VOTEU NUL, AMB LA BUTLLETA DE l’1-O, perquè és l’únic vot que ningú no pot instrumentalitzar, ens identifica inequívocament i ens comptabilitza. Tants vots nuls, tants independentistes que esperen una formació ÚNICA, mereixedora de la seva confiança. Potser en prenguin bona nota per a la propera ocasió els qui esperen viure perpetuament de la mentida.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
18.05.2023  ·  14:26

Les campanyes ja no van massa de partit (molts ja no creiem en la partitocràcia) per això s’amaguen les sigles, creen marques blanques, personalitzen la campanya i demanen el vot a tothom (pensi el que pensi). Ja no hi ètica ni contingut polític. Que no ho veieu que amb la lluita anti feixista no h’hi ha prou!

Carles Benito
Carles Benito
18.05.2023  ·  15:23

Crec que, sortosament, hem arribat a l’extrem en el qual ja no és que els ciutadans no creguin allò que diuen els polítics, és que els polítics ja no es creuen, ells mateixos, allò que diuen.

I sí, probablement és l’hora del vot nul, blanc o de l’abstenció.

I també es l’hora de moltes més coses…

Joan Ferrús
Joan Ferrús
18.05.2023  ·  16:09

I de les llistes obertes no en parla ningú? Seria la manera d’eliminar tots els polítics que no valen per res i parasiten dins els partits. No ho hem d’exigir com a votants? Jo ja no votaré si no canvien el sistema.

Antoni Roca
Antoni Roca
18.05.2023  ·  16:20

Penso que la campanya no és ni més decebedora, ni més avorrida, ni menys engrescadora que altres. Tampoc hi ha candidats més insulsos o propostes més amorals, ni tan sols la publicitat és més enganyosa ni els mítings més insuportables, el que ha canviat en aquesta campanya electoral… som nosaltres, o almenys jo, que ja no veig aquesta part de la política com la veia abans i per això tant se me’n fa el que diguin els candidats, els seus partits i els seus serveis de propaganda. Per cert, també tant se me’n fan els resultats de les votacions.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
18.05.2023  ·  16:25

Mediocritat, manca de llistes obertes, no credibilitat amb els polítics i amb el sistema, promeses que no s’han portat a terme anteriorment, sensació que per als polític és un modus vivendi còmode i gens exigent, falta d’ ètica que ofen l’elector i el tracta d’imbècil fent el contrari del que ha dit,…, són moltes coses que fan que estiguis desencantada i molt empipada.

Victor Serra
Victor Serra
18.05.2023  ·  17:37

No hi ha cap empresa que pugui funcionar bé posant els més mediocres a dirigir-la. Això és el que ens està passant a la política. Sobretot a les municipals caldria que anéssim a votar els millors. Cadascú sap qui són en el seu municipi. Engeneral crec que Victòria Alsina i Jaume Giró són de llarg uns dels pocs polítics competents que ens queden ( potser perquè no són realment politics) . Seria una pèrdua desperdiciar el seu talent (tal com ga demostrat Guardiola).

Maria Lannoye
Maria Lannoye
18.05.2023  ·  22:27

Gràcies Carles Viñals, al final sé què votaré. M’has convençut. Seria fantàstic que el vot nul assolís un rècord històric aquestes eleccions.

Pauli Morer
Pauli Morer
18.05.2023  ·  22:58

El problema mes gros d’aquesta campanya es que la comparem amb les que hi havia hagut des de 2012, en que hauries volgut votar mes de un partit perquè t’agradaven, ara, després del fracàs del procés i sobretot amb la batussa entre infantil i delictiva dels partits independentistes, et fa molta mandra d’anar a votar perquè no te’n agrada cap. Cal però votar amb tota la pena i el fàstic del mon, no per ells però si per nosaltres i per tota la bona gent que dins i fora dels partits encara lluita, i lluitarà fins el final. No surrender.

Marià Armengol
Marià Armengol
19.05.2023  ·  02:15

Si. insuportable, trista, i decebedora.
La campanya dels ‘mitjans’ centrada SEMPRE en els ‘acudits’ (de poca qualitat) dels…’Quatre Galàpets de la Poca Lipsis’…:
‘Què si jo soc molt guai i una mica lesbiana’ (Colau)… Com si a mí m’importessin un rave les aficions que pugui tenir qualsevol en el seu temps lliure…
‘Què si jo regalaré entrades de cine als avis’.(Collboni)…Al menys l’altra ‘pàjara’ regalava pisos…
‘Que… lo dels avis (Trias-Maragall) ni ho sé…)
L’afegitó marginal dels estirabots ultra-dretans no ajuda gaire a tindre una visió positiva de què anem a votar.
Com a ciutadà ‘pacificat’ de Can Pixa aniré a votar, i ho faré amb plena convicció: Per Primàries, tal com ja vaig fer l’anterior vegada.
PS: Donada la calma amb que l’ANC s’està prenent (ja toca!, no?) la posada en marxa de la Llista Cívica, espero i desitjo una reedició
del Front Republicà (ja els havía votat) per les eleccions per la Generalitat. Si no es presenten ni Llista Cívica, ni, PREFERIBLEMENT, Front Republicà, quedarè orfe a l’hora de votar… i no penso pas votar ‘el menys dolent’…
A Can Pixa: Primàries
Generalitat: Front Republicà o Llista Cívica
Salut!
//*//

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any