Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 1925-1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor i una de les personalitats imprescindibles de la cultura a Mallorca, sempre amb una visió de Països Catalans. El 1982 va obtenir el premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. Enguany es commemoren 25 anys de la seva mort –igual que la de Vicent Andrés Estellés, de qui va ser coetani i amic- i a Mallorca s’ha celebrat l’any Llompart per reivindicar la seva figura literària i cívica. La comissària d’aquest Any Llompart ha estat la professora i estudiosa de la literatura illenca Pilar Arnau. Nascuda a Vinaròs l’any 1964, la seva trajectòria acadèmica i professional l’ha portada a treballar molts anys a Alemanya on va exercir com a pont cultural de la literatura catalana i especialment de la produïda a les Illes. Durant un breu període de temps va ser codirectora de l’Institut Ramon Llull i és autora d’alguns llibres i estudis acadèmics imprescindibles per entendre la literatura contemporània en català a les illes, per exemple la seva vinculació amb el fenomen del turisme. Ha publicat la biografia de Llompart i estudis sobre els seus pròlegs, sobre els treballs a Papeles de Son Armadams i alguna correspondència. Avui la Setmana del Llibre en Català retrà homenatge a Llompart amb dos actes. Serà a partir de les 19.30 hores i es reivindicarà la personalitat literària més influent i potser desconeguda de la segona meitat del segle XX gràcies a la seva tasca com a editor literari a l’editorial Moll durant més de trenta anys.

—Llompart va ser un home que, en el seu vessant cívic, sempre va parlar de Països Catalans i tinc la sensació que s’han fet poques commemoracions fora de Mallorca…
—Llompart sens dubte va ser un intel·lectual conscient dels lligams culturals, històrics i polítics dels diversos territoris catalanoparlants, i un gran defensor de la unitat lingüística. És veritat que s’han fet pocs actes fora de Mallorca, però hem de tenir molt presents les limitacions d’aquest any commemoratiu: a finals de 2017 es va crear una Comissió Any Llompart que no disposa de cap pressupost, sinó que cada membre de la comissió (Obra Cultural Balear; Consell de Mallorca; Conselleria de Cultura, Participació i Esports; Ajuntament de Palma; Universitat de les Illes Balears i Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) organitza les activitats que li semblen més oportunes. A partir d’aquí, la meua tasca com a “comissària” -una tasca voluntària i sense cap remuneració-, era la de coordinar aquestes activitats. Atès el gran interès de la societat civil, m’he dedicat, amb gran entusiasme, a impulsar altres activitats (concerts, cicles de conferències, recitals poètics, taules rodones, edicions i reedicions de llibres de Llompart, etc.) per tot Mallorca, i fins a finals de setembre n’haurem dut a terme unes 80. M’hauria agradat poder arribar a la resta del territori, però el context i les condicions són les que són…

—Com situaríeu el Llompart poeta?
—Els inicis poètics de Llompart es poden emmarcar en l’anomenada Generació dels 50, de la qual formaven part també els poetes Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover. Llompart fou un poeta del seu temps, molt vinculat al país, i també al desenvolupament dels corrents estètics, per això la seua obra és molt eclèctica, hi experimenta transformacions constants. Malgrat els canvis estètics, alguns de ben radicals, la seua obra poètica sempre bascula entre els mateixos tres eixos: el pas del temps, la infantesa perduda, i, en el darrer període, l’acostament de la mort.

—Llompart va ser un dels homes de Camilo José Cela a Mallorca, però ben aviat va destacar la seva feina com a director literari a can Moll. Com valoraríeu el Llompart editor?
—Llompart va treballar a la revista “Papeles de Son Armadans” entre 1956 i 1961. La seua tasca no només era la de crític i traductor, sinó que també va exercir de sotsdirector de la revista, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb molts d’escriptors catalans, espanyols i estrangers, i també de l’exili. A l’Editorial Moll, en Llompart va exercir com a director literari entre 1961 i principis dels anys 90, quan es va jubilar. Per la seua taula al carrer Torre de l’Amor passaren centenars de manuscrits. En una ocasió, en Francesc Moll digué: “ No record que durant aquest temps s’hagi publicat cap llibre de tema literari que no hagi rebut, com a mínim, el seu vistiplau”. Sens dubte Llompart deixà una gran petjada com a editor a can Moll: hi creà noves col·leccions i descobrí noves veus literàries, especialment tota la fornada dels anys 70, com ara Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila, Guillem Frontera o Pau Faner.

—Heu editat alguns dels seus pròlegs més interessants en què demostra que era un gran assagista en espais mínims. Cal reivindicar aquest Llompart assagista?
—Completament. A parer meu, la faceta assagística de Llompart és una de les més importants de la seua obra. Llompart és autor de milers de pàgines de crítica i assaig, sobretot literari, algunes de les quals han estat publicades posteriorment en aplecs per Maria Antònia Perelló (especialment els articles a premsa) o per jo mateixa (dos volums de pròlegs i un tercer sobre els seus treballs a “Papeles”). Fa poc el professor Joan Mas, amb qui compartiré taula a l’acte de l’Institut d’Estudis Baleàrics que avui dedica a Llompart la Setmana del Llibre en Català, afirmava que encara avui en dia l’ensenyament de la literatura catalana feta a Mallorca segueix la sistematització proposada per Llompart l’any 1964 al seu llibre La Literatura moderna a les Balears.

—Com a bon humanista, també dedicà una part important a la traducció, especialment del gallec i del portuguès. Quina mena de pont cultural va establir amb aquesta literatura galaico-portuguesa?
—De ben petit, Llompart passà uns anys a Galícia, on el seu pare, militar de professió, hi estava destinat. El gallec sempre va ser una llengua amb la qual va tenir uns lligams emotius molt forts.  Més tard va llegir poesia en gallec. Als anys 80 del segle passat va publicar les primeres antologies poètiques galaico-portugueses en català, amb traduccions pròpies. D’altra banda, quan participava en recitals poètics, sovint recitava traduccions seues de poesia gallega. Cal recordar també que la tradició lírica galaicoportuguesa és molt present en la seua obra poètica.

—Què ha suposat l’Any Llompart a Mallorca des del punt de vista de recuperació de la seva obra? I des del punt de vista de coneixement de l’autor?
—L’Any Llompart ha contribuït sens dubte a augmentar el coneixement sobre la biobibliografia llompartiana. S’han fet xerrades a instituts i a seus d’associacions culturals; conferències sobre llengua i literatura; diverses exposicions; recitals poètics i lectures dramatitzades com Tisores al vent; glosades poètiques; concerts com els d’ ”Ocellada” o “Una passejada pel camí florit”, etc. La recepció ha estat molt elevada. No solament les administracions autonòmiques o locals han estat molt receptives a les propostes que els hem fet, també llibreries com Quart Creixent o la Institució Antoni M. Alcover han organitzat actes sobre Llompart. AdiA edicions, de Santanyí, ha reeditat dues obres de Llompart, El Gall Editor, de Pollença, publicarà una nova versió de l’Obra Poètica completa, i l’Institut Menorquí d’Estudis està punt de reeditar Diàlegs entre tres, un epistolari exhaurit que vaig preparar fa vuit anys amb cartes de Llompart, Francesc de B. Moll i Pau Faner. D’altra banda, al mes d’octubre tindran lloc a la UIB les Jornades d’Estudi “Josep M. Llompart: Presència i incidència en el teixit cultural”, en les quals han estat convidats a participar una dotzena d’especialistes. Crec que sense l’impuls de l’Any Llompart tot això no hagués estat possible.

—No heu parat de fer conferències llompartianes durant els darrers mesos, us queden aspectes per investigar on us agradaria incidir?
—Personalment, m’interessen alguns aspectes de la seua obra assagística que no han estat encara estudiats, i també la correspondència. Quan vaig escriure la seua biografia vaig descobrir el gran valor que tenen moltes de les seues cartes, de les quals, sovint, en guardava còpia.

—Passats vint-i-cinc anys de la seva mort, crec que comparativament hi ha hagut un major reconeixement com a poeta i home cívic de Vicent Andrés Estellés que no pas de Llompart, com a mínim a Catalunya… no sé si hi esteu d’acord?
—Sí, hi estic d’acord, i no solament a Catalunya. Vicent Andrés Estellés ha tingut un reconeixement i una difusió molt més elevada. De fet, tots dos eren amics i havien col·laborat en diversos projectes culturals. A Llompart li ha mancat un lobby de suport, de difusió, de promoció i d’investigació de la seua obra. Esperem que l’Any Llompart pugui contribuir a compensar algunes d’aquestes mancances.

—Llompart va ser un al·lot de casa bona. Fins a quin punt va subvertir tots els destins que se li pressuposaven amb aquesta naixença i en el context de la Mallorca de l’època?
—Llompart era fill i nét de militars, les seues amistats de jove, com els fills del falangista Marqués de Zayas o els de Georges Bernanos, no indicaven el seu itinerari ideològic posterior. En aquest canvi hi va tenir molta influència, primer, un jove company de batxillerat, en Miquel Llodrà, que li va facilitar, a finals de la dècada dels anys 30, tota la col·lecció Les Illes d’Or, i més tard Encarna Viñas, filla d’un mestre republicà depurat, i que més tard es convertiria en la seua muller. Tots dos li obriren els ulls a la cultura catalana de Mallorca.

A la Setmana del Llibre en Català se li dediquen avui dos actes. Què esperau que això pugui significar des del punt de vista de la vindicació de l’autor fora del territori?
—Els dos actes dedicats a Llompart a la Setmana del Llibre en Català pretenen divulgar el llegat del poeta i de l’home cívic. És clar, però, que el dia és terrible, enmig d’un pont i unes hores abans de la Diada, però esperem que despertarà l’interès dels visitants.

—Lompart té dedicat un institut a Palma. Creieu que els joves -ja no els alumnes d’aquest centre- de ciutat coneixen un dels seus poetes més insignes?
—S’han dut a terme diverses iniciatives en aquesta línia: l’Ajuntament de Palma va editar 5.000 exemplars d’un còmic biogràfic il·lustrat per Margalida Vinyes, que es repartiren gratuïtament entre els joves. I durant tot el Dia de Sant Jordi, uns 500 alumnes de diversos instituts de Palma recitaren poemes de Llompart a l’entrada de l’Ajuntament. A més, hem organitzat a molts instituts de Mallorca una sèrie de xerrades sobre la vida i l’obra del poeta, a càrrec de Cèlia Riba, professora jubilada i neboda de Llompart.

—En què treballareu un cop s’acabi aquesta bogeria dels anys amb efemèride?
—Tinc previst acabar la biografia d’Aina Moll per poder-la publicar a la primavera, i m’agradaria també acabar la tesi, que vaig deixar aturada l’any passat, pels motius que ja et pots imaginar. A banda d’això, tinc previst un projecte sobre Literatura i Guerra Civil als Països Catalans per al 2020…

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb