Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès

  • La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals

VilaWeb
Redacció
29.05.2021 - 15:00
Actualització: 29.05.2021 - 21:26

Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat.

Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei. Els batlles, a més, han col·locat una senyera sobre la tradicional banda tricolor que llueixen en públic. Moltes escoles nord-catalanes, com ara La Bressola i les escoles Arrels, també s’han mobilitzat en defensa de la immersió lingüística.

Abans de començar la manifestació, s’ha llegit un manifest en suport de la llengua catalana.

La manifestació ha fet el recorregut entre la plaça de Catalunya i la seu de la Prefectura. Una volta davant l’edifici, els manifestants han cantat L’Estaca. A l’acte final al Castellet, el pedagog i activista Alà Baylac-Ferrer ha demanat la reforma de la constitució francesa per a blindar la protecció del català i les altres llengües de l’estat francès. “El Consell constitucional fa una incitació a la desobediència. Doncs desobeïm. Continuarem parlant en català. Continuarem ensenyant en català. Guanyarem perquè tenim la raó”, ha dit.

El president de La Bressola, Joan-Sebastià Haydn, ha criticat la constitució francesa: “Es carreguen cinquanta anys d’escola, cinquanta anys d’esforços per a dignificar la llengua, un model pedagògic de qualitat. És una vergonya. On és la llibertat? Quina república més feble mostren. Potser el problema és de la República i la seva constitució vella i antiga. Volem una constitució que tingui en consideració la nostra llengua, el català.”

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

També hi ha hagut representació del govern de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i l’eurodiputada i consellera a l’exili, Clara Ponsatí, són alguns dels càrrecs institucionals destacats que han vingut a la manifestació de Perpinyà. També hi han assistit a diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa i la diputada de la CUP al parlament Dolors Sabater.

A l’acte final al Castellet també han llegit una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat als Lledoners.

La manifestació duu per lemes: “Perquè visquin les nostres llengües”, “61 diputats posen en perill el futur de la llengua catalana”, “L’ensenyament en català és un dret” i “L’estat francès té el deure de protegir la nostra llengua”. A banda esdevenir una base legal per a la immersió lingüística, la llei reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.

https://twitter.com/jepbonet/status/1398635924674813953

A tot l’estat francès s’han convocat una seixantena de mobilitzacions en defensa de les llengües minoritàries: el cors, el bretó, el basc, l’alsacià, l’occità i el flamenc, entre més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any