L’aprovació de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades a l’estat francès ara fa un mes es va considerar tota una fita en la lluita per la conservació de llengües com el català, l’èuscar, l’occità o el bretó. La llei era, entre més coses, la primera base legal per a impulsar la immersió lingüística a les escoles, reconèixer la retolació bilingüe i admetre la possibilitat de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com ara la “ñ” del bretó i alguns dels accents propis del català. Finalment, però, l’esperança s’ha truncat per la ràpida actuació del Consell Constitucional, que d’acord amb un recurs presentat per 61 diputats de La República en Marxa –partit del president Macron– ha tombat la immersió lingüística i la possibilitat d’incloure grafies no franceses en documents públics. Com pot ser que una llei aprovada amb una àmplia majoria al senat (253 a favor, 59 en contra) i l’assemblea (247 a favor, 76 en contra) hagi estat trinxada d’aquesta manera i amb aquesta celeritat? Segon que exposa el diari L’express en un reportatge, es van forçar terminis, manipular diputats i desnaturalitzar el sentit de l’article segon de la constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“. Segons el diari, darrere aquesta actuació hi ha el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i el president de la República, Emmanuel Macron.

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició

Una volta aprovada, Macron tenia dues setmanes per a promulgar la llei. Abans, hi havia la possibilitat de presentar al Constitucional un recurs en contra avalat per 60 diputats de l’assemblea pel cap baix. I així ho van fer, el 22 d’abril a les 18.00; just quan es complien aquestes dues setmanes que Macron va esperar estrictament abans de signar la llei i fer que entrés en vigor definitivament. Que els terminis s’exhaurissin fins a l’extrem per trobar 61 diputats disposats a signar el recurs d’anticonstitucionalitat no és pas estrany, tenint en compte que la majoria dels diputats de la República en Marxa havia votat a favor de la llei. El Ministeri d’Educació va maniobrar perquè es presentés el recurs d’anticonstitucionalitat, que, com va revelar la publicació La lettre A, era redactat per la consellera parlamentària de Blanqueur. Una vegada descobert, l’entorn del ministre Blanqueur es va trobar forçat a reconèixer que el ministeri havia trencat la separació de poders per influir sobre el legislatiu i afavorir que presentessin un recurs al judicial: “Assumim totalment el fet d’haver donat als diputats, aquells que ens ho han demanat, elements de fons que ens feien pensar que hi havia un risc d’inconstitucionalitat, tal com havia dit el ministre a l’Assemblea, i un model de recurs. S’ha evidenciat que han utilitzat el mateix document que els vam enviar.”

Amb tot, l’entorn de Blanquer va negar haver pressionat els diputats per signar el recurs d’anticonstitucionalitat, però alguns dels diputats que hi van estampar la signatura ho contradiuen i denuncien que els van enganyar per fer-ho. De fet, quatre van escriure al Consell Constitucional expressant la voluntat de retirar la seva signatura del recurs d’anticonstitucionalitat. Aquest moviment hauria deixat en no-res el recurs i la llei hauria entrat en vigor, perquè no s’haurien presentat les 60 signatures que es requereixen, però no va ser així. El Constitucional va dir que la petició no es podia atendre i que les signatures havien de ser comptabilitzades.

El recurs d’una minoria de diputats de la República en Marxa, teledirigits des del govern, contra una llei que la majoria del grup havia votat a favor ha estat una bomba en la cohesió interna del partit. Alain Péréa, diputat per l’Aude, va expressar: “Estic realment enfadat per aquesta mala manera de funcionar del nostre grup, però també pel senyal que enviem als habitants dels territoris.” Gaël Le Bohec, diputat de Redon i membre de la comissió d’Educació i Afers Culturals de l’Assemblea francesa, va dir que tot plegat era un sabotatge i una manipulació: “Parlo de sabotatge perquè és un recurs presentat poques hores abans de la fi del termini, sense haver-lo discutit al si del nostre grup. I parlo d’una manipulació, clarament per part del ministre d’Educació, sobre certs diputats.” Florian Bachelier, de Roazhon (Rennes, en francès), va dir que estava “enrabiat” per la decisió dels seus companys, “principalment de l’Illa de França, que neguen que França sigui rica per la seva diversitat”.

Les maniobres del Constitucional

Les irregularitats per a impedir una llei aprovada pel poder legislatiu no s’acaben amb les maniobres de l’executiu per intervenir-hi, sinó que el Consell Constitucional mateix ha acabat involucrant-s’hi. El recurs presentat tan sols feia referència a un article de la llei, sobre el finançament dels ajuntaments a les escoles en llengües dites regionals. Un article que, de fet, sí que va considerar constitucional. Però en comptes de centrar l’anàlisi de la constitucionalitat sobre l’article impugnat, també van analitzar dos articles més, una pràctica totalment excepcional. Aquests són, justament, els que va considerar anticonstitucionals: l’article 4, sobre la immersió lingüística, i el 9, sobre les grafies no franceses en documents oficials.

Per tombar-los, va esgrimir l’article 2 de la constitució francesa, que defineix els símbols “nacionals” i estableix que “la llengua de la República és el francès”. Però no diu de cap manera que el francès sigui l’única llengua de la República. De fet, aquesta frase es va introduir a la constitució francesa el 1992 arran d’un debat sobre el risc que l’anglès s’acabés imposant com a llengua dominant, però no com a ariet contra les altres llengües de l’estat francès, com l’ha utilitzat ara el Constitucional. A més, a la revisió constitucional del 2008 es va introduir l’article 75.1: “Les llengües regionals formen part del patrimoni de França.”

A la resolució, els jutges diuen que han tingut en compte l’article 75.1, però manifesten que s’ha de subjugar a l’article 2: “L’ensenyament immersiu d’una llengua regional és un mètode que no es limita a ensenyar aquesta llengua, sinó que consisteix a utilitzar-la com a llengua principal de l’ensenyament i com a comunicació dins el centre.” Això, segons el Consell Constitucional, xoca amb l’article que diu que “la llengua de la República és el francès”. Sigui com sigui, en cas de dubte d’interpretació d’un article constitucional sempre s’ha de recórrer al debat polític que va impulsar aquell text, que com hem dit feia referència a la hipotètica amenaça lingüística de l’anglès, no pas del català, l’occità, l’èuscar i el bretó.

Manifestació dissabte a Perpinyà

Dissabte 29 hi ha convocada una manifestació a Perpinyà per a defensar la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades. La mobilització es va convocar abans de la resolució judicial, però el resultat final i la manera com han maniobrat l’executiu i el Constitucional fan preveure una resposta popular encara més contundent.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.