A partir d’avui, els progenitors diferents de la mare biològica tindran dotze setmanes de permís pel naixement d’un fill al Principat, el País Valencià i les Illes, arran del decret llei aprovat al març. A Andorra i Catalunya Nord, el 2020 comença sense canvis en aquest sentit, amb permisos de vint setmanes de maternitat i quatre de paternitat a Andorra i de setze setmanes de maternitat i catorze dies de paternitat a Catalunya Nord.

La reforma dels anomenats permisos de paternitat aprovada pel govern espanyol afegia, a partir del 2020, quatre setmanes més a les vuit que s’aplicaven des de l’abril. Segons que preveu el mateix decret, el 2021 els permisos haurien de quedar totalment equiparats, amb setze setmanes per a cada progenitor. Analitzem les claus d’una reforma que, malgrat haver-se interpretat com un gran pas en la igualtat entre homes i dones, no és exempta de polèmica.

Quan es pot demanar el permís?

De la mateixa manera que la mare biològica ha d’agafar sis setmanes de les setze de permís immediatament després del part, l’altre progenitor ha de fer igual amb les quatre primeres setmanes, obligatòries en tots dos casos. També en ambdós casos totes les setmanes de permís s’han d’agafar abans que la criatura faci un any.

És un permís intransferible?

El permís de paternitat és intransferible. La mare biològica pot renunciar a dues de les setze setmanes (fora de les sis del descans obligatori) i donar-les a l’altre progenitor. Però a la inversa això no es pot fer, per tal d’assegurar que la dona no carregui tot el pes de la cura del fill. Les hores de lactància no són transferibles, tampoc si un dels dos progenitors renuncia a una part.

Com es pot distribuir?

Les setmanes de permís que no formin part d’aquelles que s’han d’agafar immediatament després del part es poden distribuir com vulgui el progenitor, en períodes setmanals a gaudir de manera acumulada o interrompuda. L’obtenció del permís de cada període setmanal o la seva acumulació s’haurà de comunicar a l’empresa amb una antelació mínima de quinze dies. Es pot agafar a temps complet o parcial d’acord amb l’empresa.

Què passa en cas d’adopció?

En cas d’adopció, cada progenitor disposarà d’un període de suspensió de sis setmanes per a gaudir a temps complet de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o de la decisió administrativa de guarda amb finalitat d’adopció o acolliment. Amb les sis setmanes obligatòries, els progenitors podran disposar de setze setmanes voluntàries que s’hauran de fer de manera ininterrompuda dins els dotze mesos següents a la resolució o decisió esmentades. Cada progenitor podrà gaudir individualment d’un màxim de deu setmanes sobre les setze totals voluntàries, quedant les setmanes restants a disposició de l’altre progenitor.

I en cas de part múltiple?

En cas de part múltiple, el permís serà ampliable a dues setmanes per cada fill a partir del segon, una per cadascun dels progenitors.

Com funciona el permís si la criatura ha de ser hospitalitzada?

Si el fill ha de ser hospitalitzat, com en el cas dels nadons prematurs, el permís podrà començar a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen del còmput les sis setmanes posteriors al part. Si l’ingrés supera els set dies, el permís posterior s’ampliarà en tants dies com el nadó sigui a l’hospital, fins a un màxim de tretze setmanes addicionals.

Quines són les condicions del permís de lactància?

Ambdós progenitors tenen el dret intransferible de gaudir d’una hora d’absència del lloc de feina, que es pot dividir en dues fraccions per a la cura del nadó fins que faci els nou mesos. El permís s’incrementarà proporcionalment en els casos de naixement, adopció o guarda amb finalitats d’adopció o acolliment múltiples. Es tracta d’un dret intransferible a l’altre progenitor. També es pot substituir per una reducció de jornada de trenta minuts o acumular-lo en jornades completes amb la mateixa finalitat.

Quin salari es percep?

Els progenitors que gaudeixin d’aquest permís cobraran el 100% del sou base. En el cas dels autònoms, aquest 100% de la base reguladora generalment es correspon amb la base de cotització mínima, i cal estar al corrent del pagament de les cotitzacions. Les quantitats rebudes durant el permís de maternitat o paternitat estan exemptes d’IRPF.

Què cal per a sol·licitar el permís?

Per a sol·licitar el permís de paternitat cal estar afiliat i donat d’alta a la Seguretat Social. A més, s’exigeix tenir cobert un període de cotització de cent vuitanta dies dins els set anys immediatament anteriors a la data d’inici del període de suspensió o, alternativament, 360 dies cotitzats al llarg de la vida laboral, amb anterioritat a la data.

Una mesura feminista?

L’equiparació gradual dels permisos de paternitat i maternitat s’ha interpretat, en termes generals, com una mesura feminista perquè podria ajudar a evitar la discriminació laboral cap a les dones i a incentivar la corresponsabilitat entre sexes. De fet, l’impuls de la dona en el món laboral, la conciliació entre la vida laboral i familiar i la corresponsabilitat són reivindicacions històriques del moviment feminista, i el fet que els pares tinguin permisos més llargs per a fer-se cura dels fills és un pas positiu en aquest sentit.

Tanmateix, hi ha cert debat sobre si la mesura aprovada pel govern del PSOE és la més adient des d’una perspectiva de gènere. Unides Podem, per exemple, va criticar la impossibilitat que els progenitors puguin alternar-se la cura del nadó durant les primeres setmanes després del naixement. Amb la legislació actual, estan obligats a simultaniejar les primeres setmanes i els detractors d’aquesta mesura en concret alerten que pot ser una trampa i consideren que només hi hauria d’haver dues setmanes simultànies: ‘Moltes parelles voldrien allargar el temps de tenir cura del nadó a casa i, a més, és bo que els homes es quedin sols a càrrec dels nadons, mentre que si ho han de simultaniejar, serà la mare la cuidadora principal i l’home es veurà reduït al paper d’ajudant’, explica María Pazos, de la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA). ‘La simultaneïtat és una trampa: les empreses poden pressionar perquè els homes treballin des de casa o estiguin disponibles per a emergències, sabent que la mare també es fa càrrec del fill.’ Sobre la nova reforma, la plataforma també critica l’increment de la flexibilitat a l’hora de distribuir els permisos: ‘És una arma de doble tall, perquè un permís a setmanes soltes no interessa a la majoria de pares que volen cobrir un temps seguit de cura del nadó des que la mare torna a treballar’, afegeix Pazos.

Un altre element que genera debat és la transferibilitat dels permisos. A priori, sembla que el més adient des d’un punt de vista feminista és que els permisos de paternitat no siguin transferibles; és a dir, que l’home no pugui cedir setmanes de cura del fill a la dona. És el que demana la PPIINA: permisos intransferibles, d’igual durada i amb la mateixa part obligatòria. És a dir, anar més enllà de la reforma actual, però en aquesta direcció.

En canvi, altres plataformes feministes de creació més recent critiquen la lògica capitalista i androcèntrica que consideren que tenen aquestes mesures i demanen que s’ampliïn els permisos transferibles. És el cas de la Plataforma de mares feministes per l’ampliació dels permisos transferibles (Petra), que reivindica, entre més, la importància de la relació mare-nadó durant els mesos posteriors al part i de la lactància. Una relació que, consideren, no es posa al centre amb mesures com aquesta, les quals tenen els homes com a principals beneficiaris, en tant que s’augmenten els seus permisos i no els de les mares. De fet, aquestes setze setmanes de permís per a les mares biològiques són escasses en comparació amb altres països europeus, en què els permisos es poden allargar fins als setze mesos.

En definitiva, consideren que ‘les polítiques que gestionen la criança no es poden sostenir en criteris que subordinen la maternitat a les exigències del mercat laboral’ i proposen el camí invers: transformar el mercat laboral perquè doni cabuda a la maternitat i a la seva dimensió ‘bioecològica’. És a dir, posar la vida (en aquest cas, la maternitat) al centre, i no les relacions laborals i la lògica de la productivitat, que obliguen a deixar en un segon pla la criança per assolir l’èxit laboral. Però la PPIINA alerta que amb demandes com aquestes hi ha el perill de reforçar els rols de gènere i la idea de mare cuidadora i assegura que els permisos transferibles suposen, a la pràctica, que siguin les dones qui s’acabin fent càrrec de la criatura. Als països nòrdics, pioners en aquestes qüestions, existeix la transferibilitat dels permisos, però n’hi ha una part que és intransferible.

Per últim, alguns experts també consideren que igualar els permisos de paternitat i maternitat no redueix la discriminació laboral femenina, perquè mentre una part de la baixa per criança sigui opcional els homes podran optar per continuar treballant, davant els perills laborals que pugui suposar una possible baixa. La qüestió també és motiu de debat, tal com explica Pazos: ‘No cal que els permisos siguin obligatoris perquè si són intransferibles i pagats al 100%, els pares els prenen.’ Afegeix, però, que les setmanes obligatòries haurien de ser les mateixes per als homes i les dones: sis per a cada progenitor, i no quatre per als homes i sis per a les dones, com és estipulat en l’actualitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb