La lactància induïda és una pràctica encara força desconeguda. Mitjançant aquest procés, és possible d’alletar un nadó encara que no s’hagi parit, una demanda cada vegada més habitual entre parelles lesbianes o parelles que han adoptat, entre més. Parlem sobre els detalls d’aquest procés i sobre altres qüestions relacionades amb la lactància amb Pepita Giménez-Bonafé, que és professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona, on des del 2018 imparteix una assignatura pionera sobre lactància materna. Diu que encara hi ha molta feina a fer perquè els metges entenguin la qüestió de la lactància amb tota la seva complexitat i també per a facilitar que els períodes de lactància es puguin allargar sense complicacions, tal com estableixen les recomanacions de l’OMS.

La lactància induïda permet de donar el pit a un nadó sense un embaràs previ. Qui acostuma a demanar aquest tractament?
—El demanen parelles de lesbianes en què una de les mares pareix i l’altra també vol alletar, perquè vol participar en aquesta part de la criança, i parelles que esperen una criatura adoptada o per subrogació, que a l’estat espanyol no és legal. Hi ha casos de dones transsexuals en què la parella pareix i dóna el pit i elles també volen alletar i demanen la lactància induïda. La seva combinació cromosòmica és XY, però poden estimular la glàndula mamària. El fet que es tractin amb hormones ajuda a desenvolupar la glàndula mamària, i si se’ls dóna el tractament que es fa servir en la lactància induïda, poden produir llet.

Pots donar el pit si la teva combinació cromosòmica és XY? Això no se sap gaire.
—Sí. En aquests casos no és tan fàcil, però sí que es pot arribar a tenir llet, que serà la mateixa. Hi ha casos d’homes que tenen una glàndula mamària que produeix llet perquè tenen galactorrea. Molts tumors a la hipòfisi causen prolactinomes, que produeixen llet. És possible, tot i que no és habitual.

Per tant, tothom o gairebé tothom pot tenir la capacitat de produir llet, tret que hi hagi problemes específics?
—Sí… Però no tothom que comença un tractament per a produir llet ho aconsegueix, pot fallar. En el cas dels homes, ser un mascle XY que pensa i viu com un home no hi ajuda. A més, els costaria més, perquè s’haurien de preparar hormonalment amb estrògens per desenvolupar la glàndula mamària, i això implicaria tenir una fisiologia més femenina. La societat no està preparada per a això, culturalment no estem acostumats que un home alleti, però és possible. Ens hem d’obrir una mica més. També hi ha homes trans que es queden embarassats. Ara hi ha gent que ho veu estrany, però d’aquí a quaranta anys potser no… Però s’ha de buscar l’equilibri. La tecnologia és bona amb mesura. Tot, dins una necessitat real i un context adequat.

Com es pot aconseguir aquesta inducció de la lactància?
—Per una banda, amb una combinació d’anticonceptius –que són dosis d’estrògens i progesterona– i domperidona, un fàrmac que inhibeix la dopamina. Com que inhibeix la dopamina, fa que hi hagi producció de prolactina i es produeixi llet.

Tenen efectes secundaris, aquests fàrmacs?
—Sí. N’hi ha, de cardiovasculars. La domperidona és la que en té menys, però si travessa la barrera hematoencefàlica, pot causar danys neurològics, com ara depressió. Abans es feien servir altres fàrmacs que tenien més efectes secundaris. No són gaires, però te la jugues, és clar…

Els fàrmacs són condició indispensable?
—Bé, hi ha productes naturals que poden ajudar-hi. Herbes com el fenigrec, el card beneit, el card marià o el fonoll. També hi ajuden la cervesa i el llevat. Però aquesta inducció és difícil, i com més mitjans s’hi posin, més possibilitats d’èxit.

Què més cal?
—A banda d’això, sis mesos abans, cal fer massatges al pit per desenvolupar el teixit glandular interior. També t’hi has de posar un tirallet per a estimular el reflex de succió. Ha de ser cada tres o quatre hores, cinc minuts, a cada pit, dia i nit, durant quatre mesos com a mínim. Això estimula la glàndula mamària i el desenvolupament de tots els conductes per on passarà la llet i els globus on es formarà. I també cal mentalitzar-se.

Hi ha un factor psicològic?
—Sí. Una cosa és la producció de la llet per part de la prolactina, i una altra l’expulsió de la llet, per part d’una altra hormona, l’oxitocina. Si estàs tranquil·la, l’hipotàlem allibera l’oxitocina, que contrau el teixit mamari perquè la llet pugui sortir. I la prolactina també té a veure amb el sistema nerviós. Si el sistema nerviós diu no, no produiràs prolactina. Si tu no ho vols, per molts fàrmacs que et donin, no ho aconseguiràs. És com quan es dóna el pit, que s’ha d’estar en un ambient tranquil. Potser tens els pits plens de llet i no en surt. Com més nerviosa, pitjor. El component emocional és molt important. Per exemple, també passa que si ets lluny de la criatura i truques a qui en té cura per preguntar com està, només de pensar-hi ja comença a sortir-te la llet.

“Quan es dóna el pit s'ha d'estar en un ambient tranquil”

El de la lactància induïda sembla un procés força complicat, que necessita molt de temps i les condicions adequades per a fer-ho, que no les té tothom.
—Exactament, no és igual treballar en un despatx, tancar-te la porta i treure’t llet cada tres hores que treballar en un súper, una botiga o a Correus, llocs on has d’anar als lavabos a fer-ho… Hi ha casos en què no s’hi arriba o en què la producció de llet és molt mínima. Però moltes dones, amb poca llet que han tret, ja s’han sentit satisfetes.

Cada vegada és més habitual?
—Com que la societat canvia, cada vegada ho és més, però encara no ho és gaire, perquè la formació mèdica no està adaptada. A vegades vas al metge i dius “vull donar el pit” i et mira estranyat, com dient “com li has de donar el pit si no estàs embarassada?”. Fa quaranta anys ja existia, però no es coneixia.

En altres països?
—I en altres situacions. Al tercer món, per exemple, hi ha nenes que pareixen amb nou, deu, onze o dotze anys. Segons les circumstàncies, es moren i acaben criant les criatures les àvies o les ties. No tenen llet de fórmula i surt més barat alletar. Per això, les àvies, que van alletar fa cinquanta anys, fan la relactació. Una vegada la glàndula mamària ha alletat, queden cèl·lules memòria, se’ls torna a desenvolupar la glàndula mamària i poden fer-ho de nou.

Si has alletat abans, és més fàcil.
—Sí. Però si no, hi ha aquest tractament que combina la domperidona i els anticonceptius amb els massatges. És forçar la màquina, però es pot aconseguir.

Ho recomanaríeu? Al cap i a la fi, implica forçar el cos i pot tenir efectes secundaris.
—S’ha de donar suport a la persona que ho vol fer. L’alletament és una cosa molt íntima i personal. Tant si vol alletar com si no, ho ha de decidir la persona. A una persona que no vol alletar, no la pots obligar, i una persona que vol alletar l’has d’ajudar tant com puguis.

“Com que la societat canvia, la lactància induïda cada vegada és més habitual, però encara no ho és gaire, perquè la formació mèdica no està adaptada”

En alguns països ha sorgit un comerç de llet materna per internet. Aquí hi veieu riscs de comercialització?
—No sé com es podria comercialitzar, però segurament es podria, com tot, igual com passa amb els ventres de lloguer. Sense finalitats lucratives, hi ha el banc de llet materna. Quan una dona alleta els seus fills, la llet que li sobra la pot donar a un banc. I aquest banc fa servir aquesta llet per als nadons prematurs, que és molt important que prenguin llet materna perquè no tenen l’aparell digestiu desenvolupat correctament. Però bé, de tot es pot fer negoci… També passa que hi ha una moda estranya en què els nois joves volen ser alletats per part de les seves xicotes…

Per què?
—Es pensen que quan prenen aquesta llet materna de la xicota, que no ha estat mai embarassada, els incrementa la massa muscular i a l’hora d’anar al gimnàs són més mascles. Llavors les xicotes s’estimulen per donar-los el pit. Això és més escabrós… Un ha de pensar que l’alletament és una nutrició per a un nounat, no s’hauria de prendre com res més que això. Però l’alletament induït també es pot fer servir per a altres coses…

Parlem de la lactància en termes generals. Com explicaríeu els beneficis concrets de la llet materna, especialment enfront de la llet de fórmula?
—Té nutrients, proteïnes, greixos, anticossos… Una llet densa i artificial costa més de pair. Un nadó que pren llet de fórmula dorm més temps perquè al seu sistema digestiu li costa més pair aquella llet. Pel que fa al sistema immunitari, no hi ha color. La llet de fórmula encara no ha pogut arribar, ni de bon tros, al nivell de la llet materna, pel que fa als anticossos. Pel que fa als nutrients sí, però pel que fa als anticossos no.

“La llet de fórmula encara no ha pogut arribar, ni de bon tros, al nivell de la llet materna”

Però en alguns casos no hi ha alternativa.
—Si és així, no hi ha més opció que prendre llet de fórmula, tot i que no és la ideal. Hi ha aquests bancs de llet, però en tenen molt poca i només van dirigits a nounats prematurs per sota d’un determinat pes. Si no hi ha més opció, amb la llet artificial es poden criar les criatures, evidentment. Però el fet de donar el pit no és una cosa alimentària i prou, també és emocional.

En quin sentit?
—Quan un nadó es posa al pit de la mare crea endorfines que el calmen. Potser no té gana, però vol posar-se al pit per calmar-se, i un biberó no és igual. Les criatures que tenen còlics, si han estat alletades, en tenen menys. Si un nen té mal de panxa, el calmes si te’l poses al pit.

Però encara que donar el pit sigui l’ideal, a vegades no és possible fer-ho durant gaire de temps, perquè les circumstàncies socials o laborals no ho permeten.
—És clar, la societat no hi ajuda. L’OMS diu que hi hauria d’haver un mínim d’alletament exclusiu de sis mesos, i recomana dos anys de manteniment de la llet materna. Dos anys! És clar, al cap de setze setmanes se’ns acaba el permís de maternitat. Has de treure’t la llet a la feina… I, si no pots, quan tornis a casa, estar amb la criatura el màxim de temps possible. Com més llet et treus, més en produeixes, i viceversa. Per això, quan les dones s’incorporen a la feina i no es poden treure llet, n’acaben produint. S’han de fer sales d’alletament als llocs de feina i allargar el permís de maternitat. Allargar el de paternitat també ajudaria.

“L'OMS diu que hi hauria d'haver un mínim d'alletament exclusiu de sis mesos, i recomana dos anys de manteniment de la llet materna”

Hi ha mares que se senten estigmatitzades pel fet de no donar el pit o pel fet de deixar de fer-ho al cap d’un temps, i també pressionades quan no el poden donar. Fins i tot, hi ha testimonis que expliquen que s’han sentit pressionades pels sanitaris i que, malgrat fer-ho tot, no els sortia llet, o que els sortia sang…
—Si hi ha problemes de mastitis, amb la mastitis es pot donar el pit, però necessites bons professionals que t’aconsellin i et diguin si es tracta amb antibiòtic o no, per què t’ha sortit, quina és la posició en què s’ha de posar el nadó… Potser et fa mal i et surt sang per aquest motiu. Donar el pit no fa mal. A vegades els nadons tenen el fre de la llengua petitet i no poden estirar-la. Llavors intenten xuclar, però no en surt, i fa mal. Per això cal envoltar-se de professionals que t’aconsellin, no que et diguin “no vol la teva llet” o “el nadó no xucla perquè no tens llet, dóna-li biberó”. No! S’ha de mirar l’origen del problema.

Parleu de la importància de la posició. Com ha de ser?
—El cap del nadó s’ha de posar de manera que, si fessis una línia recta imaginària des del mugró i travessant el cap, li hauria de sortir per la coroneta. Abans, quan hi havia problemes, el primer que es feia era dir “biberó!”. Moltes de les persones que han fet el curs que imparteixo a la UB s’han trobat que les seves mares els han dit “si ho hagués sabut, ho hauria intentat més”. Però no ho sabien, perquè faltava educació sanitària. Les típiques frases de “no tens prou llet”, “la teva llet no té aliment, és aigua” o “vigila que si prens aquest medicament has de deixar de donar-li llet”, són mites.

“Abans, quan hi havia problemes, el primer que es feia era dir biberó!

Impartiu una assignatura pionera sobre lactància materna. Per què fins ara no es donava tanta importància a aquesta qüestió?
—Fins ara no s’havia donat importància a tot això perquè són temes “de tota la vida” dels quals ningú no ha parlat mai. Es pressuposen… A l’assignatura ensenyem als estudiants, entre més, que hi ha webs, com E-lactancia, on s’indica quin risc pot tenir per a la lactància un medicament en concret, per ajudar a trencar aquests mites que deia. També parlem sobre com es llegeixen les corbes de creixement, de la posició i de la mastitis, expliquem com funciona el banc de llet materna… En surten molt contents i formats. I si formem cinc sanitaris, esperem que aquests cinc puguin ensenyar a altres sanitaris més grans allà on treballin i es faci una xarxa expansiva.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.