Periodisme lent, periodisme segur, periodisme compromès

Avui, tots els lectors de VilaWeb poden accedir a VilaWeb Paper i descarregar-se’l als seus aparells. Serà així cada divendres durant el primer any. De la nit de diumenge a la nit de dijous, VilaWeb Paper és exclusiu per als subscriptors, divendres és en obert per a tothom i dissabte no en fem. VilaWeb és viu i creix gràcies a la generositat dels subscriptors, que pensen que aquest país necessita un diari com el nostre i posen el seu gra de sorra per a fer-ho possible. D’alguna manera, aquest diari de divendres que tothom pot llegir és un monument a la seua generositat. Ens ajuden perquè volen que arribem a tanta gent com siga possible, i això mirem de fer. (Si voleu ajudar-nos també fent-vos subscriptors, aneu ací).

Alguna gent l’ha sorprès la referència al paper, venint precisament de nosaltres, que som els qui vam començar, als Països Catalans, el periodisme a internet.

Per a nosaltres, no és gens estrany: VilaWeb sempre ha practicat un periodisme rigorós molt pròxim al que representaven els vells diaris de paper. El paper permet una bellesa en la presentació dels continguts que reconeixem i valorem. VilaWeb Paper ens permet de crear un marc coherent de notícies i no conformar-nos amb el titular. I ens ajuda a corregir una tendència preocupant: el periodisme de clic, intranscendent i buit, si no manipulador i sensacionalista. Precisament, perquè nosaltres vam començar la revolució d’internet, ens dol especialment que la xarxa haja permès l’entrada i la consolidació del periodisme groc al nostre país.

Contra aquest model de periodisme, hem lluitat, lluitem i lluitarem sempre. Considerem que aquest últim any s’ha avançat molt en la denúncia professional i pública d’aquesta xacra, i també en la denúncia de les trampes que s’han permès en les mesures d’audiència i que han distorsionat la percepció que els ciutadans tenen de la realitat dels mitjans d’aquest país.

Sobretot, però, hem fet periodisme. Periodisme segur, en el qual es pot confiar, periodisme compromès i periodisme lent, de cocció lenta, allò que els americans s’han acostumat a dir ‘slow news’.

Quan, fa uns dies, vàrem entrevistar Kilian Jornet, parlant precisament de la velocitat informativa, ell es demanava en veu alta quina importància tenia saber al minut si havia arribat o no al cim de l’Everest, si havia tingut o no un accident baixant o pujant: que canviaria alguna cosa de la realitat, això?

És evident que els diaris digitals hem de ser ràpids. A VilaWeb som molt ràpids tot el dia. Però entenem que això no és contradictori amb oferir-vos, a la nit, quan hi ha temps per al repòs i la calma, una versió de la nostra feina amb un disseny més reposat, que recupera els millors aspectes del periodisme de sempre, però adequant-lo a la nostra època.