Per què un camió de magdalenes pot passar la frontera i els meus fills no?

  • Enmig del confinament, per què hi ha camions plens de magdalenes que viatgen de l’un extrem de la UE a l’altre?

Ramon Borràs
02.06.2020 - 01:50
VilaWeb

Acabo de treure del forn una safata de magdalenes. És molt fàcil: barregeu un iogurt, tres ous, sucre (la mesura de dos pots de iogurt), dues mesures de farina i una d’oli d’oliva i vint-i-cinc minuts al forn.

M’agrada preparar-ne, em recorda quan vivia amb els meus fills, abans que la mare decidís que necessitava un canvi en aquesta vida i que no volia custòdia compartida. A partir d’ara passes a ser pare cada dues setmanes durant quaranta-vuit hores. Excepte durant el coronavirus.

Visc a Moià i els meus fills, de sis anys, a Besiers. Tres-cents quilòmetres de distància i menys de tres hores amb cotxe.

Després de dos mesos sense haver-los vist, decideixo d’anar a Besiers. Aconsegueixo travessar la frontera. No és fàcil. Els nens estan contents. Volen passar més temps amb el pare.

El meu domicili és a Catalunya, són els meus fills, decidim baixar junts. Es quedaran uns quants dies amb mi. On és el problema?

El problema és quan arribem a la Jonquera.

Els camions passen a la dreta, sense cap control. Els cotxes cap a l’esquerra controlats un per un.

—A on vas?

Per la dreta, un camió que passa va ple de tomàquets. Deuen venir de l’hort…

—Tinc domicili a Catalunya, és on treballo. I són els meus fills. Em toca cuidar-los.

A la meva dreta un camió ple de magdalenes. Com les que preparo a casa! Només que en aquest cas cal afegir a la recepta almenys cent cinquanta litres de gasoil, penso mentre mostro el llibre de família i altres documents a la policia espanyola.

Però ell ja tenia decidit, fins i tot abans de mostrar-li la documentació, que nosaltres estàvem de vacances.

—Creus que es pot anar de vacances? No saps que hi ha el confinament? Gira cua immediatament o et posaré una multa de tres mil euros.

Li vull explicar que no, que ens confinem a Catalunya, vull preguntar-li si em falta un paper, necessito més informació …

—Tira! O et sanciono!

A la meva dreta passa un camió ple de porcs. Em fa pensar en la granja, de George Orwell. Els porcs als organismes de poder, i els gossos a la Jonquera.

Girem, ni tan sols m’ha deixat parlar. Una hora i mitja per portar-los a Besiers, la major part del viatge amb els nens plorant.

—Papa, per què no ens podem confinar a casa teva?

Avancem un camió ple de mocadors. Un altre transport inútil que es desplaça lliurement per la UE, tot i que ara m’aniria bé que me’n donés tres paquets! Un per a cada nen i un altre per la impotència davant l’absurditat i la violència de l’estat espanyol, també la impotència davant una mare que pot decidir que no es vol moure encara que la seva feina li ho permeti. La indefensió de tres-cents quilòmetres dins la teòrica UE, amb una línia al mig traçada per porcs i vigilada per gossos.

Tres hores després torno a la Jonquera.

A la dreta hi ha un camió de croquetes per a gossos, molts cops fetes amb restes del porc i algun cereal.

Aquesta vegada només mostro el meu justificant del treball a Catalunya, i no dic res de domicili.

És més fàcil de travessar la frontera com a treballador que no com a persona. Els africans que intenten venir a Europa ho saben prou bé. Dues de la matinada, sóc a casa, sense els fills.

L’endemà al matí començo a treballar. Això ningú no t’ho impedirà. L’economia és sagrada, la família no. Un client vol demanar dos palets de peces d’acer galvanitzat per a tanques. No hi ha cap problema. Aquesta tarda sortirà de Callús (Bages), travessarà la Jonquera en un camió amb lliure circulació dins la UE i arribarà a Estrasburg per crear una nova tanca sòlida per als cavalls.

Aquesta nit, quan surti de la feina, faré magdalenes, sense gasoil.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any