TEMA DEL DIA
Continua la pluja constant d’acusacions contra l’independentisme català per haver despertat l’extrema dreta espanyola. Tant la dreta com l’esquerra espanyola, amb les  claques intel·lectuals respectives, assenyalen Catalunya com la responsable de l’aparició de Vox. L’acusació ja delata el problema, perquè demostra que l’anticatalanisme és patrimoni de totes les opcions polítiques de l’estat, no únicament de l’extrema dreta, i alhora els serveix de coartada per no haver de cercar-ne la causa real. La mateixa Susana Díaz reconeixia desconsolada que, si hagués fet més anticatalanisme, el seu resultat hauria estat millor.

L’anticatalanisme ja existia abans de l’independentisme, forma part de l’ADN d’Espanya i és rendible electoralment. Quan Rodríguez Ibarra, Chaves i Bono feien servir l’anticatalanisme per a guanyar eleccions, Catalunya era una simple comunitat autònoma governada per Jordi Pujol. Ho impregna tot, la política, el disseny de les infraestructures, la política museística o el futbol. Amb l’anticatalanisme, Espanya tapa la seva manca de cultura democràtica, els seus dèficits culturals i educatius i la seva frustració històrica. Andalusia és l’estómac d’Espanya i el viver del PSOE. El PP és més castellà, el PSOE més andalús i Cs és l’anticatalanisme convertit en sigla. I el dirigent de Vox és basc, per a completar el mapa.

En canvi, a Espanya no hi ha antibasquisme. Quan l’any 1997 ETA va matar el regidor del PP d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, a les manifestacions de Madrid es cridava ‘bascs sí, ETA no’. Es feia una distinció molt clara. Ara seria impensable una manifestació a Madrid que digués ‘catalans sí, independència no’, perquè l’anticatalanisme ho engloba tot, tant els catalans que són independentistes com els que no. En canvi, ETA ha deixat 854 morts i no és acusada d’haver despertat el feixisme, perquè ja era un fenomen heretat del franquisme.

La causa, la va assenyalar Felipe González el 1984 en un acte a Toledo: ‘El terrorisme al País Basc és una qüestió d’ordre públic, però el veritable perill és el fet diferencial català.’ I té raó. Amb el final d’ETA s’ha acabat el problema basc, amb un PNB dòcil, sempre disposat a pactar amb Madrid mentre no li toquin el concert econòmic, que no va ser suprimit ni durant el franquisme. ETA no va posar mai en perill la unitat d’Espanya, els més dos milions de persones que van votar l’1-O sí. Les armes es poden aturar, en canvi la democràcia no. L’independentisme actual s’expressa de manera exclusivament pacífica i democràtica, les seves armes són les urnes i no el poden frenar. Això els treu de polleguera. L’extrema dreta, l’han despertada els qui han avalat la involució democràtica i el deteriorament de l’estat de dret per a frenar l’independentisme. Fins ara se la repartien PP i Ciutadans. D’ara endavant tindran la versió original. Però no havia desaparegut mai.

MÉS QÜESTIONS
La justícia espanyola imputa la batllessa de la Vall d’Uixó per haver enderrocat un monument franquista. Aplicar la llei de la memòria històrica pot tenir repercussions judicials. Si més no això ha passat a la batllessa de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), la socialista Tania Baños, que haurà de declarar com a imputada al jutjat de Nules per l’enderrocament de la creu franquista del municipi, situada a la plaça de la Pau. Amb aquesta decisió, el tribunal admet a tràmit dues denúncies presentades contra ella pel Partit Popular i l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians, que l’acusen de ‘prevaricació i incitació a l’odi’. La creu franquista de la Vall d’Uixó va ser enderrocada el juny passat per decisió del govern municipal en compliment de la llei de memòria històrica aprovada el 2007 pel congrés espanyol i la llei valenciana de memòria democràtica i per a la convivència impulsada per les corts el 2017, perquè es considerava un símbol franquista que recorda els ‘caiguts per Espanya’ del bàndol sollevat durant la Guerra del 1936-1939. L’enderrocament va ser amb cordó policial, perquè hi havia manifestants ultres que s’hi oposaven.

El Botànic pacta una moratòria de la despesa de personal d’À Punt fins el 2020. El límit pressupostari de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en el capítol de personal no tindrà efecte fins el 2020. El PSPV i Compromís han pactat una esmena transaccional a la llei d’Acompanyament del 2019 amb el suport de Podem per a deixar en suspens l’article de la llei d’À Punt que estableix que la despesa de personal no podrà ser mai superior al terç del pressupost total. La moratòria pactada entre els tres partits que sustenten el Botànic i aprovada en la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda tindrà la mateixa durada que el Contracte Programa. Un document base signat entre el Consell i la CVMC per un termini de dos anys que, entre més qüestions, fixa el límit de l’endeutament permès a la Corporació ‘per al finançament de les seves inversions en immobilitzat material i immaterial i per atendre desfasaments temporals de tresoreria’. El mes de novembre passat, socialistes i nacionalistes van presentar la moratòria a la restricció pressupostària perquè no fos aplicable fins que el pressupost de la nova radiotelevisió valenciana, de 55 milions d’euros enguany, no pogués ser incrementat. No obstant això, el redactat no va agradar a Podem perquè no concretava quan acabaria aquesta situació, cosa que no estava disposat a acceptar. Per això, durant la negociació de dimarts va proposar que la moratòria tingués vigència durant el mateix període que el Contracte Programa signat per al període 2018-2020. I aquesta esmena ha tirat finalment endavant.

En 4 mesos el govern balear rep 8.175 places de lloguer turístic de les 20.000 previstes. D’ençà de l’agost, la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme ha rebut   sol·licituds de compra de 8.175 places de lloguer turístic del sostre de 20.000 places previstes pel Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) de Mallorca. La vice-presidenta Bel Busquets i el director general de Turisme, Antoni Sansó, han donat la xifra i han assegurat que ja preveien aquest ritme de peticions. A partir de l’agost s’han incoat 1.752 expedients de compra de places per a habitatges, que aglutinen les 8.175 places esmentades. La majoria són per a habitatges plurifamiliars (5.663, un 69%), 2.022 per a unifamiliars (25%) i 491 (3%) per a la modalitat de dos mesos en habitatge habitual. D’una altra banda, de les 10.000 places per als altres allotjaments (hotelers, agroturismes i més), ja n’han sol·licitat 901 en 33 expedients. Això fa un total de 9.076 places sol·licitades per als diferents allotjaments. Busquets ha dit que les economies familiars ‘ara poden fer lloguer turístic amb totes les garanties, també en plurifamiliars, generant riquesa compartida’, i ha ressaltat que això, al seu torn, implica més ingressos per l’administració per a posar-los a la disposició dels ajuntaments de Mallorca.

La patronal andorrana demana tres mesos de moratòria per a aplicar les noves lleis laborals. La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) demana al govern andorrà que la llei de relacions laborals, la d’acció sindical i patronal i la del conflicte que aprovarà el Consell General no entrin en vigor el primer de gener de 2019 com és previst, perquè les empreses no tenen temps d’adaptar-s’hi. La patronal reclama en un comunicat que la llei tingui una moratòria de tres mesos per a permetre a les empreses de ‘poder acomplir amb garanties a les seves noves obligacions’ perquè un mes natural no és prou ‘sobretot tenint en compte el període de l’any en què ens trobem’. Recorden que la construcció farà vacances i que l’hoteleria, el comerç i la restauració ‘amb pics de feina a causa de les festes de Nadal’. La CEA assenyala que comparteix la urgència d’aplicar de pressa mesures com la millora dels permisos de maternitat i paternitat, però remarca que la resta de normes posaran seriosos problemes d’actualització a determinats sectors, alhora que recorda que la llei no pot aplicar-se per parts i que per això és necessària la moratòria que sol·liciten.

LA XIFRA
Aquestes darreres hores han arribat quaranta persones a la costa d’Eivissa i Cabrera, segons que ha informat la delegació del govern espanyol a les Illes. Tots són homes, vuit dels quals menors.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de desembre de 2013 es va morir Nelson Mandela, el primer president negre de Sud-àfrica després de l’abolició de l’apartheid. Per la seva lluita contra la discriminació racial va estar empresonat 27 anys . El 1993 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb