Les Corts Valencianes van fer ahir un gest històric. Tots els grups parlamentaris, inclòs el PP, van rebutjar oficialment el pressupost de l’estat espanyol. I tots els diputats valencians, del primer al darrer, es van posar dempeus per deixar clar que el tracte del govern espanyol als valencians és simplement intolerable.

La publicació del pressupost de l’estat del 2017, i concretament la inversió per comunitats que inclou, ha exhaurit finalment la paciència dels representants polítics dels valencians. I, alerta, la cosa ha arribat a un nivell tan greu que fins i tot els diputats del PP han signat l’acord i s’han afegit a la protesta. I encara més. Ahir el conseller Vicent Soler va recordar i demostrar amb tota mena de detalls que el sistema actual de finançament de la Generalitat és un fre i un entrebanc per al benestar mínim dels ciutadans valencians, i alhora una amenaça greu per a la nostra economia. Ja no en resta cap dubte. Tots els partits valencians i tots els representants polítics van d’acord. La pregunta, doncs, hauria de ser què cal fer d’ara endavant.

Perquè ahir la reacció va ser important. Vam veure el parlament valencià unit contra el govern espanyol i com eren convocats, el 25 d’abril, els congressistes i senadors per a oferir una resposta conjunta. Vam veure també campanyes més o menys afortunades (de debò que calia torturar la llengua amb l’expressió ‘muntar un pollastre’?) i declaracions molt contundents. Però la qüestió, la gran qüestió que ja demana respostes polítiques és on mena tot això.

Amb l’exemple del Principat al capdavant, el combat per a convèncer l’estat que ha de tractar-nos bé és tan necessari com serà inútil. És necessari perquè la societat valenciana encara ha d’interioritzar que el projecte polític de l’estat espanyol ens amenaça els drets més elementals. Mentre això no siga assumit majoritàriament, poca cosa podrem fer. Però serà inútil perquè és evident que ells no canviaran. Els qui no han mogut ni un sol dit per resoldre el problema a Catalunya encara menys en mouran cap al País Valencià. Ni ara ni mai. El seu projecte és un projecte d’espoliació, mai de concòrdia.

De manera que segurament, per sorpresa, ja ha arribat el moment d’aclarir on volem anar els valencians en l’Europa del segle XXI i com volem arribar-hi. Alguns encara apel·len i apel·laran durant molt temps a la solució d’un imaginari estat federal espanyol. Però novament l’exemple d’això que passa al Principat ni es pot amagar ni es pot passar per alt i ens estalvia anys d’anàlisi i de conscienciació: Espanya és un camí que no duu enlloc i que no ens pot garantir res. Així doncs, com més aviat comencem a parlar obertament d’independència, també al País Valencià, més fàcil serà començar a transitar els únics camins, llargs però segurs, que ens poden retornar la dignitat perduda.

 

[Bon dia]–’Senyor Xavier Domènech, sap amb qui tenia una gran relació? Amb algú del seu partit: el director de Cafè amb Llet, que aprecio, i hi bescanviava correus electrònics.’ El director de Cafè amb Llet és (era) Albano-Dante Fachín. I la frase és d’ahir al congrés espanyol i la hi va pronunciar el famós ex-director de l’Oficina Antifrau Daniel De Alfonso, el company de conspiracions de Fernàndez Díaz. Ací el vídeo.

The Conversation és una magnífica iniciativa que mira de fer periodisme però a base de les opinions de professors universitaris i científics sobre els temes més diversos. Ahir un equip de geòlegs hi explicava el primer Brexit, el que va separar físicament les illes Britàniques d’Europa. I, certament, el Brexit d’ara és molt poca cosa al costat d’aquell. Una brometa.

–Avui a les set del vespre a l’Espai VilaWeb hem organitzat un debat amb Joan B. Culla, arran de la publicació del seu darrer llibre, El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible. En el llibre Culla interpreta els canvis del sistema català de partits polítics a partir de tres factors: la necessitat de regeneració, el procés d’independència i la crisi econòmica. L’acte és obert a tothom.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.